El Govern prepara un altre miniplà de recuperació amb noves reformes i inversions

La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va anunciar aquest dimarts que la intenció del Govern és presentar aquesta addenda el 2022, per tal de poder desplegar els préstecs al llarg de la segona fase d’implementació del pla, entre el 2023 i el 2026. Després, en l’Informe d’Execució del Pla de Recuperació del desembre que es va penjar en la pàgina web de la Moncloa es va poder llegir que «el Govern ja està treballant en el disseny d’una addenda al Pla de Recuperació, perquè la sol·licitud de préstecs es pugui integrar al cicle pressupostari dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2023». El document afegeix que «per fer-ho, s’està portant a terme un exercici d’identificació de potencials projectes i inversions a finançar».

Devolució de les quantitats

Els estats membres tenen de termini fins al 31 d’agost del 2023 per demanar aquests préstecs a la Comissió Europea. «Com amb les transferències, el desemborsament dels préstecs es fa per trams i estan lligats al compliment de les fites i objectius compromesos», aclareix el document d’Economia. Els fons es podran canalitzar de manera directa a través dels ministeris, «o a través de mitjancers financers» (com podrien ser les entitats financeres), amb «préstecs, garanties, inversions de capital o joint ventures [associació empresarial]».

El miniplà de recuperació haurà d’establir el calendari d’inversions fins al 2026 perquè puguin ser integrades en els successius Pressupostos de l’Estat. Com el Pla de Recuperació, aquest miniplà o addenda l’hauran d’aprovar la Comissió Europea i el Consell Europeu –segons consta en el reglament europeu–, després de validar que els préstecs aniran a inversions (i no a despesa corrent) i que les noves reformes casen amb les recomanacions del semestre europeu dirigides a Espanya.

Segons fonts de la Comissió Europea, el miniplà haurà d’incloure també el calendari per a la devolució a Europa de les quantitats deixades, igual que va passar amb els diners que es van deixar Espanya per al rescat de la banca el 2012, amb una planificació de retorn fins al 2027. En aquest últim cas, fins que no es torni el 75% dels 41.333 milions del rescat bancari continuaran venint a Espanya dos cops a l’any els anomenats ‘homes de negre’ de la Comissió Europea per vigilar el compliment dels compromisos de llavors.

Temor per la pujada de tipus

Al contrari de l’estratègia d’altres països com Itàlia, el Govern espanyol va optar per un Pla de Recuperació bolcat en exclusiva a la recepció dels 70.000 milions d’euros de subvencions a fons perdut amb càrrec al mecanisme europeu ‘Next Generation EU’. No obstant, el document presentat l’abril passat ja avançava que «l’activació dels préstecs previstos en el Mecanisme de Recuperació i Resiliència» es faria «en paral·lel a les transferències durant el període 2021-2026».

Notícies relacionades

José Antonio Álvarez de Arcaya, de Thales Alenia Space: "Canàries reuneix totes les condicions per liderar el sector dels pseudosatèl·lits a Europa"

Beatriz Calvo (Nunsys): "Canàries és un autèntic hub tecnològic i empresarial"

El Govern no ha explicat per què va decidir no sol·licitar els préstecs des del primer moment, ni per què ho fa ara. En la primera decisió podria haver pesat el propòsit d’una tramitació el més ràpida possible. En aquesta última decisió ha pogut pesar la recent expectativa d’un enduriment de les condicions financeres després que el repunt de la inflació estigui portant els bancs centrals a anunciar el replegament dels seus estímuls monetaris. El temor d’una pujada de tipus d’interès del deute públic abans del que s’esperava fa uns mesos podria haver portat el Govern a assegurar-se al més aviat possible el finançament més avantatjós que sens dubte podrà donar la Comissió Europea als projectes espanyols d’inversió. Encara no es coneix a quin tipus d’interès es deixaran els diners però serà el mateix a què la Comissió Europea hagi aconseguit finançar en els mercats.

Nous ertos

El Govern ja ha anticipat que aquest finançament europeu podrà ser aplicat al fons ‘Next Tech’ posat en marxa per impulsar el creixement d’empreses digitals i la inversió en projectes tecnològics d’alt impacte. També espera poder aplicar aquest finançament europeu al nou mecanisme permanent d’ertos. «Per tal de recolzar aquesta reforma, inspirada en els models existents en altres països europeus, es preveu recórrer als crèdits del Mecanisme de Recuperació i Resiliència a partir del 2022 per finançar el component públic de l’esmentat fons», s’afirmava en el pla espanyol. Segons la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, el projecte de Pressupostos per al 2022 ja va incorporar la previsió de demanar un primer tram de 1.270 milions d’euros en crèdits europeus per finançar el PERTE del vehicle elèctric.