La UE va retallar a Espanya 16 milions en quotes de lluç ibèric només l’última dècada

🇪🇺🇪🇸 El ministro @LuisPlanas defiende las la posición del Gobierno de #España en el Consejo #AGRIFISH

🔘La prioridad es lograr el equilibrio entre sostenibilidad y rentabilidad, entre protección de recursos y mantenimiento del tejido socioeconómico

🔗https://t.co/GqiDtlB3Mi pic.twitter.com/INQNLCyvOv

— Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (@mapagob) 14 de diciembre de 2021

El reglament adoptat per a les espècies de l’Atlàntic va aconseguir unanimitat. Malgrat les dures propostes inicials plantejades per la Comissió, la situació va fer un tomb ja les primeres hores gràcies el treball del Ministeri i també de Galícia. L’estudi encarregat per la Xunta a la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) sobre l’impacte de les retallades de lluç, sorell i rap en la flota –avançat per ‘Faro de Vigo’– va ser clau, tal com va informar la ‘conselleira’ Rosa Quintana.

Així, en el cas del sorell de la zona IXa es va passar d’una proposta de reducció del 16,5% a un significatiu augment de l’11,6%, tal com recomanaven els científics, cosa que elevarà la quota espanyola en 3.682 tones i que fa que la quota superi les 35.000 en total. «Ens felicitem que la Comissió hagi tingut en compte aquesta recomanació», va remarcar Luis Planas.

També positius van ser els resultats en el cas del rap i el gall (o ‘rapante’) de les zones VIIIc i IXa. En el primer cas la quota va augmentar un 5,3%, fins a les 3.091 tones, i en el segon, un 13,3%, fins a les 2.167.

Al costat negatiu, tot i que menys que respecte al plantejament inicial, hi ha els resultats tant del lluç com el llenguado i la maire. Aquests dos últims es van reduir un 5% i un 19%, respectivament, evitant-se en el cas del llenguado un seriós revés del 15,2%. No obstant, entre les dues espècies Espanya perd quotes per un valor estimat de 4,2 milions d’euros.

El del lluç és un cas a part. Planas ja havia avisat que evitar la reducció del 18,5% era un dels seus objectius. «Espanya no acceptava aquesta reducció», va assenyalar ahir. Després d’una primera retallada al 12% després d’una jornada de converses, Brussel·les només va cedir fins a deixar la rebaixa en el 8%. «És una bona notícia per als 1.200 barcos que pesquen lluç» a Espanya, va indicar.

Amb això el país i la seva flota d’arrossegament de litoral (principalment) perden 436 tones, amb un valor d’1,6 milions. Espanya tindrà un total de 4.884 tones, cosa que suposa un 46% menys respecte a fa deu anys.

Finalment hi ha el bacallà, les quotes del qual es mantenen inalterables, i l’escamarlà. Per a la unitat funcional (UF) del Cantàbric, entre Astúries i Cantàbria, s’aprova reobrir la pesca amb un TAC de 14 tones, per sota de les 20 recomanades pels científics. Mentrestant, per a la zona 8abde, a l’oest de França, la quota baixa un 2,6% (fins a les 233 tones).

Gran Sol

La falta d’un acord entre la UE i el Regne Unit va tornar a deixar en l’aire les quotes per a aigües de Gran Sol, de vital importància per a Galícia. Amb cinc dies per davant perquè s’arribi a un plàcet, segons l’acord comercial firmat fa un any, Brussel·les aposta per quotes provisionals per al primer trimestre, com estava previst. Per a això, es va prendre com a referència la quota acordada per a aquest any, 2021, i es va dividir en quatre. Fonts pròximes a la negociació expliquen que les converses estan avançades. Si bé el Ministeri no va fer cap al·lusió a aquest punt en el seu comunicat, la Consellería do Mar va assenyalar que les quotes provisionals donen «estabilitat en l’activitat del sector a l’espera que s’arribi a un acord entre la Comissió Europea i el Govern britànic».

Per a Quintana, el resultat general és «escàs», «limitat» i, en la majoria dels assumptes sobre límits de captures, «únicament es va aconseguir suavitzar algunes propostes de retallades o l’estabilitat en les quotes d’altres recursos complementaris o accessoris». «Hem de convèncer la Unió Europea de la importància que té l’activitat pesquera, no només com una activitat econòmica, sinó com una activitat que produeix un aliment importantíssim per a tots els habitants de la UE», va afirmar.

Reaccions

Malgrat que el comissari de Pesca, Virginijus Sinkevicius, va celebrar l’acord i «la continuïtat del negoci dels pescadors», des del sector van carregar contra ell, en especial la patronal espanyola Cepesca. «[El resultat] sumeix les empreses del sector en una crisi de rendibilitat, amb la consegüent destrucció d’ocupació», va criticar el secretari general, Javier Garat, en especial en relació amb el Mediterrani.

Notícies relacionades

Els europeus reduirien un 80% la compra de marques ‘made in USA’

Catalunya vol minimitzar l’efecte dels aranzels en 1.200 firmes alimentàries

A Galícia, el gerent adjunt de la Cooperativa d’Armadors de Vigo (ARVI), Hugo González, va criticar la falta d’acord entre Brussel·les i Londres. «Tornem a la incertesa de començaments del 2021», va criticar. De la mateixa manera es va expressar el president dels bacallaners d’Agarba, encara pendents de resoldre la situació en aigües de Svalbard. «El nostre enuig és amb la UE; estem molt preocupats, no hi va haver solució després d’un any i no podem ni deduir res», va comentar Iván López.

El portaveu dels pescadors d’encerclament agrupats a Acerga, Andrés García, va lamentar que els problemes continuen amb el sorell de la VIIIc. «Ja era escassa i s’espera que segueixi sent-ho; la situació no és gens bona», va assenyalar.