Tercer projecte estratègic

El Govern destinarà 6.900 milions de fons europeus a l’hidrogen ‘verd’, les renovables i l’emmagatzemament

El Consell de Ministres aprova un nou PERTE amb què preveu mobilitzar un total de 16.300 milions d’euros públics i privats

El Govern destinarà 6.900 milions de fons europeus a l’hidrogen ‘verd’, les renovables i l’emmagatzemament

EFE / J.J. GUILLEN

4
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

Després d’aprovar el Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de l’automòbil i de la salut, el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimecres el tercer d’aquests grans projectes: el PERTE d’energies renovables, hidrogen ‘verd’ i emmagatzemament (ERHA), que preveu mobilitzar una inversió superior a 16.300 milions d’euros. El sector públic n’aportarà més de 6.900 milions.

«Quan veiem la volatilitat dels preus (de l’electricitat), la millor recepta és impulsar la transformació del nostre sistema per reduir la dependència de l’exterior en matèria de combustibles», ha indicat la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, a la roda de premsa posterior a la reunió dels ministres.

Segons ha explicat la vicepresidenta, aquest projecte ERHA estarà estructurat en quatre grans blocs. D’una banda, es destinaran 3.588 milions d’euros a mesures transformadores que canalitzaran uns altres 5.390 milions de capital privat i uns altres 3.330 en mesures facilitadores sobre transició ecològica, mobilitat de gasos renovables, formació i ocupació que captaran uns altres 4.060 milions de capital privat. A més, s’establirà un sistema de seguiment i un segell específic, denominat Energia NextGen, que permetrà identificar solucions fàcilment escalables o replicables en altres àmbits del teixit productiu i l’economia.

L’objectiu del PERTE, per tant, és posicionar Espanya com a referent tecnològic en aquestes tecnologies, consolidar les cadenes de valor de les energies renovables (Espanya produeix el 690% dels components fotovoltaics i el 90% dels equips eòlics) i impulsar la innovació en el desenvolupament de l’hidrogen ‘verd’ i de l’emmagatzemament que encara estan en desenvolupament. I amb ell s’espera generar 185.000 llocs de treball directes i indirectes i uns altres 90.000 llocs de treball induïts, així com generar impacte en el PIB superior a 12.300 milions d’euros. 

Mesures transformadores

En concret, a l’hidrogen renovable es destinaran 1.550 milions d’euros (mobilitzaran 2.800 milions de capital privat) que giraran entorn de quatre línies que inclouen des de la fase de la innovació i el desenvolupament fins a la seva implantació comercial: la cadena de valor industrial, els projectes singulars pioners, la integració sectorial a gran escala, i la integració en el mercat europeu. L’atractiu de l’hidrogen verd rau a ser una de les poques solucions que existeixen per descarbonitzar aquells usos que encara no poden electrificar-se com la gran indústria o el transport pesat, però encara no és un vector energètic competitiu. D’altra banda, la suma de les ajudes destinades a les energies renovables ascendeix a 765 milions, que permetran canalitzar uns altres 1.600 milions privats i el seu suport recalarà en projectes singulars i d’innovació, i el reforç de la capacitat de fabricació d’equips i components associats a les renovables, amb especial atenció a les energies marines. També en la substitució d’aerogeneradors antics per màquines noves –vinculat al reciclatge i al tractament dels equips retirats– i en el desenvolupament del biogàs a partir de qualsevol activitat agropecuària o d’avaluació de residus, així com la seva conversió a biometà. A més de per recolzar projectes pilot i costejar l’adaptació logística de les infraestructures portuàries per desplegar eòlica marina i de les energies del mes.

En el cas de la promoció de xarxes intel·ligents i el desplegament de la flexibilitat i l’emmagatzemament, s’estableix 620 milions d’ajuda, capaç de mobilitzar uns altres 990 milions privats per subvencionar iniciatives d’R+D d’emmagatzemament de tecnologies immadures, incloent-hi projectes pilots comercials i d’investigació industrial, fomentar nous models de negoci –com l’agregació de demanda o la gestió intel·ligent de dades– i el desplegament de sistemes d’emmagatzematge, independents o hibridats en instal·lacions de renovables.

Primeres convocatòries

Notícies relacionades

Com en el cas d’altres PERTE, les ajudes s’atorgaran mitjançant convocatòries de concurrència competitiva que tindran en compte la participació de Pimes, l’impacte sobre la cohesió territorial o la transició justa, la creació d’ocupació o la innovació. El gruixut de les línies estaran disponibles entre el 2022 i el 2023, i els projectes beneficiaris s’executaran fins al 2026. Malgrat això, la vicepresidenta ha revelat que el Govern preveu convocar la setmana vinent els quatre primers programes, dotats amb més de 500 milions, que es resoldran l’any vinent: impuls a la cadena de valor de l’hidrogen renovable (250 milions d’euros), projectes pioners d’hidrogen renovable (150 milions d’euros), projectes d’R+D en emmagatzemament energètic (50 milions d’euros) i projectes pilot per a comunitats energètiques (40 milions d’euros).

A més, Ribera ha recordat que l’Executiu ha executat ja 5.190 milions d’euros destinats a l’àmbit de l’energia amb mesures destinades a impulsar la penetració de les renovables, l’eficiència energètica i la innovació. D’aquesta xifra, al voltant de 3.500 milions han sigut transferits a les comunitats autònomes, mentre 1.690 milions es gestionen de manera centralitzada per part de l’Estat.