Jubilació

L’OCDE s’afegeix a la pressió per ampliar el període de càlcul de la pensió a Espanya

L’organització apunta al seu últim informe que només dos països de la Unió Europea més fixen la quantitat de la jubilació amb els últims 25 anys de carrera o menys

L’OCDE s’afegeix a la pressió per ampliar el període de càlcul de la pensió a Espanya

David Castro

5
Es llegeix en minuts

L’OCDE també creu, com Brussel·les, que Espanya ha d’augmentar el nombre d’anys de la vida laboral del ciutadà amb què es calcula la quantitat de la pensió. Actualment, són els famosos 25 últims anys de carrera, que van donar lloc a una agra controvèrsia al si del Govern fa un any, quan Pablo Iglesias va acusar el ministre Escrivá de voler apujar aquest número a 35 anys; polèmica que va ressorgir el mes passat, quan la Unió Europea (UE) va aclarir que l’augment d’aquest període és una de les condicions necessàries perquè Espanya segueixi rebent els fons europeus del programa Next Generation UE.

Com sol passar amb les organitzacions internacionals els últims anys, la recomanació de l’OCDE no es planteja de forma directa, sinó que cal llegir entre línies per detectar-la (aquestes institucions van descobrir en l’anterior crisi que donar ordres als països als seus documents generava un fort rebuig en les poblacions objectiu, amb efectes electorals indesitjats). En aquest cas, la pressió forma part del gran informe biennal sobre pensions de l’OCDE, ‘Pensions at a glance’, però no figura al cos principal del text, sinó en les anomenades «country notis», els annexos en què s’examina la situació de cada país.

En el cas d’Espanya, el text destaca que «la gran majoria dels països de l’OCDE prenen en consideració els salaris de tota la carrera professional per calcular la quantitat de la pensió. A la UE, només França, Eslovènia i Espanya utilitzen 25 anys o menys». Unes línies que s’insereixen en un paràgraf que defineix com a «permissives» les condicions que marca la legislació espanyola per accedir al 100% de la pensió als 65 anys, que requereixen ara 37 anys i 3 mesos cotització (i que seran 38 anys i 6 mesos el 2027): «Grècia i Eslovènia també mantindran un període relativament curt de 40 anys, mentre que França n’exigeix 43 i Alemanya, 45», es llegeix al document.

Massa generós

El text de l’OCDE destaca també altres aspectes en què el sistema de pensions espanyol és, a ulls dels seus redactors, més generós que els del seu entorn; el principal, la taxa de substitució, que és el percentatge de l’últim sou que representa la primera pensió. L’informe explica que aquesta taxa és del 89%, davant el 62% de la mitjana de l’OCDE: «Aquesta taxa de substitució tan alta s’aplica des dels 65 anys, mentre que per aconseguir el mateix nivell caldria treballar fins als 69 anys als Països Baixos, a Itàlia tindrien el 82% als 71 anys i a Dinamarca, el 84% als 74 anys», afirma el document. Com de costum, l’OCDE evita esmentar que els salaris a Espanya són molt més baixos que els dels països amb què compara les pensions.

De fet, un altre dels aspectes que l’OCDE destaca com a característic del sistema espanyol és que els ingressos dels majors de 66 anys són més alts en termes relatius que els de la mitjana de l’organització: suposen un 96% dels ingressos mitjans de la població general, davant el 88% de l’OCDE, una cosa que apuntaria que les pensions no és que siguin altes, sinó que els salaris actuals són més aviat baixos. També crida l’atenció de l’organització internacional que l’edat de sortida del mercat laboral sigui notablement més baixa a Espanya (60,7 anys, davant els 63,1 a la mitjana de l’OCDE), tot i que l’edat de jubilació està per sobre (65 anys) de la mitjana de l’organització (63,8 anys).

Crítiques a la reforma de Rajoy

Tot i que en general els textos de l’OCDE lloen tot el que sigui retallar despesa en pensions, al document conegut aquest dimecres critiquen els aspectes de la reforma del 2013 derogats aquest any que haurien contribuït a aquest ajust: l’índex de revaloració de les pensions (IRP, que preveia un increment anual del 0,25%, al marge del comportament dels preus) i el factor de sostenibilitat (FS, que reduiria les pensions inicials en funció de l’augment de l’esperança de vida). Això sí, la crítica de l’organització internacional no és per raons de fons, sinó de disseny i de forma: els ajustos als pensionistes actuals i els realitzats sense consens, afirma, generen rebuig de la població i es tornen inaplicables.

Notícies relacionades

«L’IRP portava que les pensions ja en vigor creixessin menys que els preus [...] Aquests mecanismes que redueixen contínuament les pensions en termes reals són qüestionables, ja que els pensionistes tenen poques possibilitats de modificar els seus ingressos», explica l’informe, que treu conclusions per als aspirants a reformar un sistema de pensions: «El cas espanyol il·lustra que una política coherent en el temps requereix un ampli consens polític abans de la seva implementació. D’una altra manera, les mesures corren el risc de ser insostenibles políticament, cosa que condueix a la reversió i a un debilitament de la confiança. La destinació de l’IRP mostra també que les mesures correctives han d’aplicar-se amb temps. Quan la sostenibilitat financera ha de ser restaurada, han de prendre’s mesures al marge de l’evolució de certs indicadors: els mecanismes automàtics no poden substituir mesures discrecionals valentes».

L’informe de l’OCDE no analitza en detall el mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI), la pujada de les cotitzacions durant 10 anys acordades amb els sindicats i aprovada a principis de mes pel Congrés que servirà per substituir el FS. Simplement es limita a dir que «ajudarà a mitigar l’impacte financer de la jubilació del ‘baby boom’». Això sí, el text constata que els recursos acumulats amb aquesta mesura suposaran el 2,3% del PIB el 2032, mentre que les previsions de la Comissió Europea indiquen que la revaloració de les pensions amb la inflació –una altra de les mesures adoptades en la reforma aprovada pel Parlament– suposarà un augment de la despesa que arribarà al 2,6% del PIB el 2050: és a dir, l’OCDE apunta que amb les mesures d’estalvi adoptades no n’hi haurà prou per compensar l’increment de la despesa que propicia l’última reforma.

Temes:

OCDE Pensions