La pressió fiscal a Espanya va pujar dos punts el 2020, fins al 36,6% del PIB

Espanya és el país de l’OCDE on més va augmentar la pressió fiscal el 2020. En concret, el pes de la recaptació d’impostos i cotitzacions socials sobre el producte interior brut (PIB) va augmentar en 1,9 punts percentuals, fins a situar-se en el 36,6% del PIB, davant el 34,7% del 2019 o el 33% de l’any 2000. La pressió fiscal mitjana als països de l’OCDE va pujar una dècima, fins al 33,5% del PIB, segons l’estadística publicada aquest dilluns per l’organització de països desenvolupats.

L’informe constata que tot i que els ingressos tributaris nominals van disminuir en la majoria dels països de l’OCDE, les caigudes en el PIB dels països van ser sovint més alts, cosa que va donar com a resultat un petit augment en la relació mitjana entre impostos i PIB. En el cas espanyol la caiguda de la recaptació tributària de l’Estat, per exemple, va caure el 8,8%, i la de cotitzacions socials va baixar entorn del 3%. No obstant, el PIB va descendir molt més: el 10,8% en termes reals i el 9,8% en termes nominals. Va ser el retrocés més alt dins dels països de l’OCDE. Com a resultat de tot això va augmentar el pes dels ingressos sobre el PIB i, amb això, la pressió fiscal espanyola.

Mesures dels governs

En general, l’informe observa que l’impacte de la pandèmia de Covid-19 en els ingressos fiscals va ser menys pronunciat que durant les crisis anteriors, en part a causa de les mesures de recolzament dels governs introduïdes per recolzar les llars i les empreses (com els ertos, en el cas espanyol). Segons l’OCDE, les mesures de recolzament dels governs «van contribuir a l’estabilitat relativa dels ingressos fiscals al protegir l’ocupació i reduir les fallides corporatives en una mesura considerablement més gran que en la crisi financera mundial en 2008-2009»

Per als pròxims anys el Govern preveu una certa correcció de la tendència a l’alça de la pressió fiscal mostrada el 2020. Amb tot, Espanya es manté en el grup de països de la zona euro amb menor pressió fiscal, per sota de Bèlgica (43,1%), Àustria (41,2%), Finlàndia (41,9%), França (45,4%), Alemanya (38,3%), Grècia (38,8%), Itàlia (42,9%), Luxemburg (38,3%) Holanda (39,7%) o Eslovènia (36,9%), tot i que per sobre de Portugal (34,8%), Irlanda (20,2%), Estònia (34,5%), Letònia (31,9%), Lituània (31,2%) o Eslovàquia (34,8%).

Del total de la pressió fiscal a Espanya, la majoria correspon als ingressos per cotitzacions socials (el 35,5% del total d’ingressos), seguits dels provinents de l’IRPF (22,7%), l’IVA (el 18,7%) i altres impostos indirectes (10,2%). L’impost sobre societats amb prou feines representa el 6% de la recaptació total i els vinculats a la propietat i el patrimoni, el 7,1%.

Entre Mèxic i Dinamarca

L’informe mostra que la relació d’impostos a PIB dels països el 2020 va oscil·lar entre el 17,9% a Mèxic i el 46,5% a Dinamarca, amb augments observats en 20 països i disminucions en els altres 16 per als quals es disposava de dades del 2020. Els increments més grans de la relació impostos sobre el PIB el 2020 es van registrar a Espanya (1,9 punts percentuals), que va experimentar la caiguda més alta del PIB nominal i una menor caiguda dels ingressos fiscals nominals. Altres grans increments es van observar a Mèxic (1,6 punts) i Islàndia (1,3 punts). Els descensos més altss es van registrar a Irlanda (1,7 punts), en part a causa de la reducció d’ingressos per IVA després d’una reducció temporal de l’IVA i una menor activitat econòmica. Altres caigudes importants es van observar a Xile (1,6 punts) i Noruega (1,3 punt). 

Societats i impostos especials

Notícies relacionades

Fedea defensa retardar el tancament d’Almaraz tres anys

Nestlé deixa el segell Nutriscore a Suïssa i sembra més dubtes sobre el seu ús

En tota l’OCDE, els ingressos de l’impost sobre la renda de les societats i els impostos especials van ser els més afectats negativament per la crisi de la Covid-19. Els ingressos de l’impost sobre la renda de les societats van registrar la caiguda mitjana més alta (0,4 punts del PIB, amb descensos a 26 països), i el menor ús de combustible a causa de restriccions de mobilitat va provocar una petita però generalitzada disminució dels ingressos per impostos especials (0,1 punt de mitjana amb descensos en 28 països).

Al contrari, els impostos sobre la renda de les persones físiques i les cotitzacions a la seguretat social van experimentar un augment dels ingressos, de mitjana (0,3 punts en els dos casos, i en 28 i 29 països respectivament). El fet que els ingressos d’aquests dos impostos es mantinguessin probablement reflecteix que els governs van oferir un recolzament considerable per mantenir la connexió entre els treballadors i el mercat laboral en aquesta crisi. No es van observar canvis en els impostos a la propietat o l’IVA com a percentatge del PIB, de mitjana.