Passarel·la mundial

Brussel·les proposa un pla massiu d’inversions per neutralitzar el poder de la Xina

  • La Comissió Europea planteja Global Gateway, una estratègia amb la qua mobilitzar 300.000 milions en inversions per finançar infraestructures a tercers països fins al 2027

Brussel·les proposa un pla massiu d’inversions per neutralitzar el poder de la Xina

JOHANNA GERON

2
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

La Comissió Europea ja té estratègia per intentar neutralitzar el poder econòmic de la Xina al món. Vuit anys després que Pequín llancés la iniciativa Nova Ruta de la Seda (Belt and road), destinada a crear dues rutes terrestres i marítimes per millorar la connexió del gegant asiàtic amb l’exterior, Europa respon amb el seu propi pla. Batejat com a Global Gateway (Passarel·la mundial), l’objectiu és mobilitzar 300.000 milions d’euros en inversions publicoprivades a tercers països per finançar projectes d’infraestructures que ajudin a millorar les connexions i permetin impulsar la transició verda i digital fins al 2027.

Segons les estimacions del G-20, el dèficit mundial d’inversió en infraestructures arribarà als 13 bilions d’euros el 2040. Si es té en compte les noves inversions en infraestructures necessàries per limitar el canvi climàtic i la degradació del medi ambient, aquesta xifra es dispara fins als 1,3 bilions d’euros anuals. «Hi ha una necessitat enorme d’inversions» que la pandèmia de Covid19 ha posat en evidència, ha insistit aquest dimecres la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, durant la presentació de la iniciativa. Segons la política alemanya, els països d’ingressos mitjans i baixos no només necessiten finançament, també requereixen «socis de confiança» que ajudin a desenvolupar «projectes sostenibles i de qualitat» i que ofereixin «resultats tangibles que beneficiïn les poblacions dels diferents països»

I això és el que ofereix la passarel·la europea, «una oferta positiva» amb la qual «forjar vincles i no dependències», i amb la qual demostrar als països en desenvolupament –un àmbit copat fins ara pel gegant asiàtic– que «es pot respondre a les necessitats locals i abordar els reptes globals» de manera transparent i sostenible. Dels 300.000 milions esmentats per Brussel·les, uns 135.000 milions procedirien del Fons Europeu de Desenvolupament Sostenible +, 18.000 milions en forma de subvencions procedents del pressupost europeu mentre que els restants 145.000 haurien de procedir d’altres institucions financeres i d’ajuda al desenvolupament. 

Nova facilitat europea

Notícies relacionades

La Comissió Europea també estudia la possibilitat de crear una facilitat europea de crèdit a l’exportació per complementar les eines ja existents entre els Estats membres i augmentar la capacitat de foc a l’hora de finançar infraestructures a tercers països. L’objectiu seria assegurar un terreny de joc més equilibrat per a les empreses europees que operen a tercers països en els quals es veuen obligades a competir amb companyies estrangeres dopades de finançament estatal dels seus respectius governs.

Partint de tots aquests instruments de finançament, en què el sector privat jugarà un paper crucial, la UE aspira a oferir condicions financeres sòlides, aportant subvencions, préstecs favorables i garanties pressupostàries per reduir el risc de les inversions i millorar la sostenibilitat del deute mentre fomenta estàndards més alts en matèria de gestió mediambiental, social i estratègica. Segons ha explicat von der Leyen, la UE no està sola i compta amb el recolzament de capitals com Washington o Londres. Les delegacions europees a tercers països jugaran un paper «clau» en la identificació de possibles projectes.