Gat adoptiu
Senten el Rei, però no l’escolten
El rey Felipe VI, durante su mensaje de Nochebuena. /
El missatge nadalenc del Rei va registrar la quota de pantalla més alta des de la pandèmia, per sobre del 65% dels espectadors, i malgrat que molts el van consignar a títol d’inventari, com si es tractés de qualsevol altre 24 de desembre, el discurs de Felip VI va ser un dels més rellevants que ha pronunciat fins ara, i no únicament pels canvis d’escenari –el Palau Reial– o formals –per primera vegada, el va pronunciar dret–. Davant un país cada vegada més polaritzat, va posar l’accent en la necessitat de preservar la "convivència democràtica" i va alertar de la creixent "crisi de confiança en la democràcia", germen imprescindible de l’auge dels "extremismes, radicalismes i populismes". Va ser un dels seus discursos més curts, però amb un missatge més clar: cal evitar que el "soroll" polític i la "radicalització" continuïn guanyant espai. No va dirigir els retrets a un destinatari concret; de fet, va apel·lar al conjunt de la ciutadania, però els seus receptors principals no podien ser d’altres que aquells en qui recau la responsabilitat de sostenir l’edifici constitucional, Govern i oposició.
Per això, el contrast entre les paraules del cap de l’Estat i la reacció de la classe política va resultar encara més eloqüent: el Govern va remarcar el to "constructiu" i el PP va valorar la crida a la responsabilitat compartida, presentant-se com a garant de l’estabilitat. Gens ni mica d’autocrítica, ni dels que van aixecar un mur davant l’altra meitat dels espanyols ni dels que van convocar a manifestar-se al carrer sota el lema Màfia o democràcia. Govern i oposició van coincidir a elogiar el discurs de Felip VI, però també a ignorar-ne l’essència.
De sentir, van sentir; d’assentir, van assentir; d’aplaudir, van aplaudir; però d’escoltar, no, perquè fer-ho implica renunciar a una part del rèdit polític immediat que proporciona la bronca permanent. Per això, uns i altres continuen defugint Epictet: "La natura ens va donar dues orelles i una sola boca perquè escoltéssim el doble del que parlem".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
