La tribuna
El senyor Vilarrubí
La seva importància capital en la història recent de Catalunya no es mesura pel nombre de càrrecs que va ostentar, sinó per la singularitat i determinació amb què els va exercir
Li havia sentit dir que havia ideat Catalunya Ràdio amb la concepció d’una estructura d’Estat. Aquesta mateixa empremta catalanista la imprimiria en la seva concepció de la gastronomia catalana
En pensar en Carles Vilarrubí, totes les referències menen a Josep Pla. Sens dubte va ser un senyor de Barcelona, a la manera com el mestre els concebia, culte, elegant, viatjat i ric, però sense la impostació de la riquesa sobrevinguda, un prohom en el sentit més lluminós del terme. I de lògica, hauria format part dels grans homenots del mateix Pla, si l’escriptor de Llofriu n’hagués estat contemporani. Deia Pla: "Per mi un homenot és un tipus singular, insòlit, una persona que s’ha significat, en una qualsevol activitat, d’una manera remarcable". Aquest va ser Carles Vilarrubí, singular, insòlit, significat en múltiples activitats en què va excel·lir, i sempre compromès amb el país que estimava. Figura de fonda petjada, la seva mort sobtada deixa moltes orfandats en aquests temps en què els senyors i els homenots escassegen.
Aquests dies les biografies recordaran les seves fites més notòries. Per exemple, la seva vinculació primerenca amb Jordi Pujol, amb qui va recórrer tot Catalunya, conduint un Seat blanc, durant la campanya de 1980 que el convertiria en president. Després posaria en marxa Catalunya Ràdio, activaria l’Entitat de Jocs i Apostes de la Generalitat, impulsaria l’exitosa RAC1, seria clau en l’existència de Port Aventura, vicepresident del Barça, president del Club Internacional de Propietaris de Cavalls de Salt, soci fundador de Forbes Espanya, conseller sènior de la Banca Rothschild a Londres, president de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició i un llarg etcètera de responsabilitats en diverses empreses i institucions a les quals sempre deixaria una poderosa empremta.
Però la importància cabdal de Carles Vilarrubí en la història recent de Catalunya no es mesura pel nombre de càrrecs que va ostentar, sinó per la singularitat i determinació amb què va exercir-los. Patriota en el sentit més cívic del terme, i fortament implicat en l’esdevenir de Catalunya, va entendre que una ràdio pública en català era fonamental per al futur de la llengua, i aquest mateix esperit el traslladaria després en la seva implicació en la creació de RAC1 i en les posteriors responsabilitats en la Corpo catalana. La llengua com a motor d’informació, però sobretot com a garantia de la identitat de la nació. Alguna vegada li havia sentit dir, en parlar d’aquella etapa, que havia ideat Catalunya Ràdio amb la concepció d’una estructura d’estat. Aquesta mateixa empremta catalanista la imprimiria, anys més tard, en la seva concepció de la gastronomia catalana, quan va presidir l’Acadèmia que havia fundat Nèstor Luján. També aquí, "la cuina és una part fonamental de la història i la cultura d’un poble", i com a tal, considerada com una part essencial de la nostra identitat.
Home de país fins a les darreres conseqüències, el seu compromís nacional el portaria a defensar el dret de Catalunya a votar i a dimitir irrevocablement del càrrec de vicepresident del Barça quan el club, liderat per Bartomeu, va acceptar jugar contra Las Palmas el mateix dia en què la policia espanyola estomacava els milers de catalans que volien votar en referèndum. Malgrat la seva abrandada estima pel club, no va dubtar a defensar la coherència de no jugar aquell Primer d’Octubre de 2017, i de dimitir quan es va fer el partit. Aquest acte d’enorme transcendència en aquell moment, el va posar sota la lupa de la claveguera de l’Estat, que ja no el deixaria de petja fins a la seva mort, acusant-lo, amb tota mena de martingales, de delictes vinculats al cas Pujol.
Com a darrer exemple d’aquesta personalitat "singular, insòlita i significada" que demanava Pla, queda per a la història el seu paper en l’existència de Port Aventura. El periodista Manel Pérez ho explicava així: "Si Port Aventura és una realitat, es deu a la seva fermesa de caràcter quan es va negar a desviar diners públics que havia de finançar el projecte i va denunciar les maniobres de l’aleshores empresari model per apropiar-se’l. Si no arriba a bloquejar l’intent, molts milions haurien desaparegut i el futur del parc hauria estat qüestionat".
Es deia Carles Vilarrubí, era un senyor, un prohom il·lustrat, un homenot de Pla i un patriota. Com va dir el president Josep Rull, "estimava Catalunya i la va fer millor". Descansi en pau.
