La Generalitat injecta 61 milions a la indústria per fixar 26.800 llocs de treball

El 2025, la Generalitat de Catalunya ha injectat 61,3 milions d’euros en la seva indústria per apuntalar 26.845 llocs de treball. El president Salvador Illa va fer balanç ahir des de Rubí de les ajudes públiques mobilitzades al llarg de l’any, un paquet de què es beneficiaran 491 empreses del sector fabril. Aquest reforç contribuirà a augmentar la competitivitat del gremi i incentivarà noves expansions, cosa que redundarà, segons càlculs de l’Administració catalana, en la creació de 1.567 nous llocs de treball. En total, esperen generar un volum d’inversió associat de més de 325 milions d’euros.

L’Executiu català té en el desenvolupament de la indústria un dels seus principals objectius econòmics. No és una obsessió única d’aquest Govern, sinó que la tendència reindustrialitzadora, després de dècades de deslocalitzacions, és comuna gairebé a tota l’Europa occidental.

És per això que, a expenses d’acabar de concretar la seva estratègia industrial de cara als pròxims anys, el Govern va exposant diversos paquets d’ajudes per incentivar unes noves inversions des del sector privat.

En aquest exercici, la Conselleria d’Empresa i Treball ha empaquetat un total de 61,3 milions d’euros, distribuïts entre ajudes a noves inversions industrials (49 milions d’euros), ajudes per garantir el finançament (8,4 milions d’euros), ajudes a la reindustrialització (2,8 milions d’euros) i bonificació d’interessos a crèdits (600.000 euros), així com l’entrada amb capital propi en uns nous projectes (una línia d’Avalis de 381.000 euros).

"Són les ajudes més grans que s’han donat mai a Catalunya", va remarcar Illa en el discurs. El president va emmarcar aquest desemborsament en els dos grans plans estructurals que té en marxa el Govern per aconseguir que Catalunya torni a ser motor econòmic d’Espanya (Catalunya Lidera i el pla Responem). "El lideratge de Catalunya passa per una indústria forta", va assenyalar.

Així doncs, la meitat d’aquests recursos han anat destinats a tres sectors concrets, que al seu torn són els més exportadors de l’economia catalana i que durant l’últim any s’han hagut d’adaptar a un nou context comercial, atiat pels aranzels de Donald Trump. Aquests sectors són l’automoció, l’agroalimentari i el químic. Gairebé nou de cada deu euros mobilitzats van a pimes, segons el desglossament de la conselleria.

En paral·lel, el Govern enllesteix el seu nou full de ruta per a la política industrial fins al 2030. El pla s’articularà a través del nou Pacte Nacional per a la Indústria (PNI), que és ultimat a la Conselleria d’Empresa i Treball i, de moment, preveu una inversió de 4.393 milions d’euros al llarg de cinc anys.

Segons va explicar ahir a Rubí el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, les principals obsessions d’aquest nou marc per a la indústria catalana seran millorar la productivitat i augmentar el volum de les empreses, ajudar a la descarbonització i la sostenibilitat i fomentar la resiliència. "Hem de tenir capacitat d’adaptació per a tot el que passa al món, ser capaços d’adaptar-nos als moments que ens venen i buscar sortides perquè el teixit econòmic i industrial cada vegada vagi més bé", va assenyalar.

La perspectiva del Govern és poder tancar els últims detalls del PNI a finals de gener, i així poder anar desplegant les seves polítiques. L’absència, però, d’uns nous pressupostos de la Generalitat i la incògnita de quan podrà renovar-los Salvador Illa suposen una càrrega per a aquest procés.

Principals actuacions

El PNI inclou subvencions directes perquè la indústria manufacturera renovi maquinària i processos productius, incentius perquè les empreses de transport substitueixin camions dièsel per vehicles elèctrics, programes de formació per facilitar que persones que estan a l’atur puguin canviar de sector i finalment una reforma de l’aeroport de Lleida-Alguaire amb l’objectiu de convertir-lo en un pol d’impuls per a la indústria aeronàutica.

Notícies relacionades

Uns 300 tractors bloquegen l’Eix Transversal per les crisis ramaderes

El preu de la vivenda tanca el 2025 amb la pujada més gran des de la bombolla

El principal objectiu del nou PNI és enfortir el múscul fabril de Catalunya. La indústria ha perdut pes de forma sostinguda en les últimes dècades, com en bona part d’Europa, pel creixement del sector serveis i de la deslocalització cap al sud-est asiàtic. Actualment, l’activitat industrial representa el 17,3% del producte interior brut (PIB) català, percentatge que el Govern considera insuficient per garantir un creixement econòmic sostingut i ocupació de qualitat.

El pla dona continuïtat i ordena inversions que ja s’havien posat en marxa en etapes anteriors, tant durant els governs de Carles Puigdemont com de Pere Aragonès, però introdueix un volum més gros de recursos i una orientació més selectiva. En total, la inversió prevista fins al 2030 supera en uns 1.300 milions d’euros la mobilitzada per l’anterior PNI.