Ucraïna, un puzle enrevessat

Bàsicament, Rússia no està disposada a renunciar als objectius que s’ha marcat d’annexionar-se fins i tot els territoris que no ha aconseguit conquerir, ni tan sols mitjançant la desmilitarització del Donbàs i de Donetsk, ni a traspassar la gestió de la central nuclear de Zaporíjia als Estats Units i Ucraïna, entre altres requisits inacceptables per a Ucraïna.

Putin anteposa l’estratègia de la victòria militar a qualsevol consideració. Ho va reiterar a Trump sense esmentar-ho en el diàleg que van mantenir abans de la cimera amb Zelenski i segueix vigent l’enigmàtica sentència que va deixar anar Trump divendres passat en declaracions al mitjà digital nord-americà Politico: "Zelenski no té res fins que s’aprovi". El fet que al gener s’afegeixin a la dinàmica negociadora diversos líders europeus, a qui la Casa Blanca confereix ara una importància que abans els va negar, és una modificació insuficient per deixar de ser conscients que queda un llarg camí per fer i que, mentrestant, el Kremlin mantindrà els atacs. El curs dels esdeveniments, a punt de fer-se quatre anys de la invasió, no deixa lloc a dubtes que en l’ànim de Putin hi té una importància secundària la situació de la seva economia, a un pas de la recessió a causa de les sancions, i l’informe de baixes, sempre en augment.

Que Zelenski mantingui oberta la interlocució amb Trump és una victòria després del desenvolupament abrupte de la primera cimera amb Trump, i també que s’hagin compromès noves ajudes militars. Però aquesta resignació d’Ucraïna a jugar amb les regles de la realpolitik està per veure que tingui retribució. N’hi ha prou de fixar-se en quin ordre de prioritats situa Trump la solidaritat amb qui se suposa que són els seus aliats atlàntics i les perspectives de negoci conjunt esbossades per Rússia i els Estats Units: terres rares i control de les rutes de navegació àrtiques.

Per a Trump, Putin continua sent algú que vol arribar a la pau en una guerra que va iniciar i no ha volgut en cap moment interrompre. Per al president rus és inacceptable fer una sola concessió a Zelenski. Per a aquest, en canvi, no hi ha cap tracte que tingui sentit si no es garanteix llargament la seguretat d’Ucraïna. Un puzle d’una enorme complexitat en què costa força fer encaixar totes les peces. Sens dubte, algun progrés hi va haver a Mar-a-Lago, però els serrells pendents són bastants més que el 10% que en teoria queda per pactar.