La CEOE presenta la seva contraproposta al Govern: res de límits màxims de temporals per sectors

La CEOE mou fitxa per tractar de donar la volta a una reforma laboral que veu marcada per la «ideologia» i que no és «el que demana Europa», segons ha reiterat el seu president, Antonio Garamendi, durant les últimes setmanes. Per a això posa sobre la taula un tomb a la proposta sobre temporalitat que l’Executiu els va plantejar el 17 de novembre passat. Els negociadors de Treball, Economia i Seguretat Social van plantejar limitar l’eventualitat segons la mida d’empresa. Amb límits del 8% d’eventualitat per a les pimes o del 4% per a la gran empresa. Allà els empresaris s’han plantat i, segons expliquen fonts del diàleg social, li han dit al Govern que ni límits percentuals ni de cap tipus a la temporalitat.

Tampoc veuen amb bons ulls la pujada de cotitzacions que va dissenyar Seguretat Social per a les empreses que utilitzin contractes temporals de molt curta durada. Escrivá busca multiplicar el cost empresarial d’aquests contractes, amb l’objectiu de minimitzar l’efecte ‘cap de setmana’ (empreses que donen de baixa un treballador divendres per recontractar-lo dilluns i estalviar-se dos dies de cotització).

Una altra via per la qual l’Executiu vol aturar la temporalitat és reformulant la seva causa, és a dir, que les companyies tinguin menys arguments per poder registrar un contracte eventual i no un d’indefinit. Per exemple, l’última proposta governamental preveu habilitar un contracte de màxim tres mesos si l’empresari ha d’atendre un pic d’activitat no periòdic, per exemple, contractar un cambrer durant uns dies per a les festes del poble. Sobre causalitat, els empresaris s’obren a estudiar una causalitat adaptada per sectors i mides d’empresa, assenyalant que no tots els sectors tenen les mateixes necessitats productives i que no és el mateix l’organització del treball en el camp, que va per estacions i on la temporalitat supera el 50%, que en la indústria, més estable i amb índexs substancialment per sota.

La contraproposta dels empresaris, malgrat que conté moltes esmenes, també inclou algunes mesures pròximes a les posicions que ha anat deixant per escrit el Govern. És el cas, per exemple, de la subcontractació. Allà el textual de l’últim esborrany del Govern diu que «el conveni col·lectiu d’aplicació per a les empreses contractistes i subcontractistes serà el del sector de l’activitat executada en la contracta o subcontracta». Element compartit en la contraproposta de la patronal.

Ertos i contractes formatius

Notícies relacionades

El BBVA manté l'OPA sobre el Sabadell malgrat les condicions del Govern central

El Santander ofereix 2.700 milions al Sabadell per aconseguir TSB, segons Reuters

El document de la CEOE, segons expliquen des del diàleg social, veu marge de millora en l’última proposta de model d’ertos, el conegut com a ‘Mecanisme RED’. Els empresaris consideren que les exoneracions de cotitzacions a la Seguretat Social per a les empreses hauria de ser major quan imparteixin formació als treballadors afectats. Allà el Govern planteja un 50% d’estalvi per a les empreses, tot i que amb formació obligatòria. Aquesta càrrega formativa i el percentatge final d’ajudes són dues qüestions en lliça actualment a les taules.

I la proposta empresarial també conté modificacions en el terreny dels contractes formatius, aquells similars a l’antiga figura de l’aprenent. En aquest sentit, els empresaris s’obren a millorar les remuneracions d’aquests treballadors, però si és l’Administració la que assumeix aquest increment d’ingressos.