La pujada de les cotitzacions aparca viudes, cuidadores i becaris

Les últimes setmanes han sigut frenètiques per a agents socials i polítics en matèria de pensions: han hagut de debatre contrarellotge una de les peces clau per a la sostenibilitat de la Seguretat Social en les pròximes dècades, el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), que finalment s’ha incorporat a la tramitació parlamentària de la reforma de les pensions després d’unes negociacions in extremis entre el Govern central, el PNB i ERC. Però aquesta concentració en el MEI s’ha fet a costa de deixar desatesos altres importants compromisos pendents amb col·lectius especialment vulnerables, com les viudes de parelles de fet, els becaris i les cuidadores no professionals. De fet, la reunió prevista aquest dilluns per recuperar aquests debats després de setmanes de paràlisi va ser suspesa després de retardar-se més d’una hora perquè els negociadors d’Inclusió han hagut de dedicar-se en exclusiva a les discussions parlamentàries finals que han desbrossat el camí del Mecanisme, segons publica aquest dimarts El Periódico de España.

Igual que el MEI, els compromisos amb aquests col·lectius vulnerables van ser adoptats en el marc de l’acord de reforma de les pensions firmat l’1 de juliol per Govern, patronals i sindicats. Aquest text deia que els ajustos en la cotització dels becaris havien d’estar a punt tres mesos després d’aprovat el pacte (és a dir, a principis d’octubre), mentre que el Mecanisme tenia com a termini el 15 de novembre, i viudes i cuidadores haurien de veure resolts els obstacles a la percepció de les seves pensions i a les seves possibilitats de cotització sis mesos després de rubricat el pacte (per tant, a principis del 2022). Així que la promesa feta als becaris ja va amb retard, i la de viudes i cuidadores ha de competir amb altres importants negociacions, com la de la reforma laboral i la dels autònoms, en uns mesos sempre difícils per quadrar reunions pels ponts i les festes nadalenques.

A prop de l’acord en cuidadores

Segons fonts del diàleg social, la situació no és crítica, perquè tots aquests assumptes ja estan treballats, tot i que alguns estan més avançats que d’altres. El que més a prop està d’un possible pacte és el de les cuidadores no professionals de persones en situació de dependència: es tracta de fer un arranjament tècnic pel qual els treballadors (solen ser dones) que redueixin la seva jornada per dedicar-se a aquestes cures puguin mantenir el seu nivell de cotització, una cosa que la normativa actual no permet per una redacció inadequada. Les converses se centren, segons aquestes fonts, a trobar el paràmetre tècnic que permeti una actualització automàtica d’aquesta base de cotització.

En el cas de la viudetat de les parelles de fet, es tracta d’equiparar els requisits i condicions que se’ls exigeixen per a l’accés a la prestació que tenen els matrimonis. Aquest dilluns, el Congrés ja ha pactat una esmena que soluciona part del problema (s’eliminarà l’actual condició que exigeix al supervivent en una parella de fet tenir ingressos més baixos que el mort per poder percebre la pensió), però queda un assumpte difícil per resoldre: a diferència dels matrimonis, les parelles de fet depenen de la normativa autonòmica i, per tant, hi ha diferents requisits per al seu reconeixement; a més, no hi ha un registre centralitzat d’aquestes parelles, i tot això dificulta el seu acomodament a un sistema com el de la Seguretat Social, únic per a tot l’Estat per garantir els mateixos drets a tots els ciutadans. En aquest cas, es treballa «en una definició comuna de parella de fet a efectes de rebre la pensió, tot i que les normes autonòmiques continuïn sent diferents», expliquen des de la negociació.

Problemes entre ministeris

Notícies relacionades

El deute de l’eurozona repunta al 88% del PIB i el dèficit baixa al 2,9%

Sumar admet la dificultat per aprovar aquest mes els permisos retribuïts

Quant a la cotització dels becaris, que és la que ja es demora respecte als terminis previstos, les complicacions sorgeixen entre els diferents departaments dins del mateix Govern: Inclusió vol que la seva cotització sigui millor, mentre que Universitats tem que això repercuteixi en els comptes de les institucions educatives. Aquesta mateixa disputa es va donar fa una dècada, quan es va acordar que cotitzessin els estudiants que percebessin beques remunerades, i es repeteix ara, quan es tracta d’estendre aquest dret a tots els alumnes d’FP i universitaris que facin pràctiques, tot i que no les cobrin. La idea d’aquesta reforma, avalada pels sindicats, és que les persones que dediquen més temps a formar-se tinguin un reconeixement a aquest esforç en termes de temps de cotització.

Totes aquestes modificacions en la normativa de Seguretat Social, taxades i programades en l’acord de l’estiu passat, hauran de rivalitzar amb una de les grans reformes del sistema de pensions que s’anticipa molt polèmica: la del Règim Especial de Treballadors Autònoms, pel qual els més de tres milions de persones que integren aquest col·lectiu començaran a cotitzar pels seus ingressos reals, en comptes de poder triar les seves bases de cotització. Tot i que en aquest cas els terminis no estan tan tancats (el pacte assenyala que «el nou sistema s’aprovarà el 2022, sense produir efectes econòmics fins al 2023»), el Govern s’ha compromès amb Brussel·les a tenir-lo a punt a mitjans de l’any que ve, cosa que significa que les negociacions han de començar de manera imminent. En un primer intent per debatre aquesta qüestió, el mes de maig passat, la notable controvèrsia que es va generar entorn de la proposta d’Inclusió de plantejar un sistema integrat per 13 trams va aconsellar posposar el debat, que ara haurà de reobrir-se.