L’any de l’habitatge, "un dret bàsic" que continua sense resoldre’s

"És un dret bàsic". "Un problema enorme que fa anys que sabem que tenim i que ningú ha resolt de manera eficient". Amb aquestes paraules, l’escriptor Javier Cercas i el xef Joan Roca, en nom de la seva mare, la cuinera Montserrat Fontané, premis Català i Catalana de l’Any 2025, assenyalen la crisi d’habitatge a Espanya com el gran tema econòmic de l’any.

La falta d’accés a la vivenda s’ha convertit en la principal preocupació ciutadana, per davant de l’atur i de la sanitat, segons les principals enquestes. La dificultat per comprar un pis, el fort encariment del lloguer i els riscos de viure en edificis antics que necessiten rehabilitació dibuixen una crisi habitacional que travessa totes les generacions i condiciona el futur del país.

Espanya necessita més de 700.000 habitatges per cobrir la demanda acumulada de noves llars que s’han creat en els últims anys, fet que amenaça de convertir-se en un "coll d’ampolla per a l’economia", segons assegura el Banc d’Espanya. En els últims quatre anys, aquest dèficit de cases s’ha multiplicat per set –concentrant-se el 50% a Madrid, Barcelona, València, Alacant i Màlaga– i les projeccions alerten que la situació seguirà en augment, cosa que al seu torn "pressiona a l’alça els preus". Amb prou feines es construeixen 100.000 habitatges l’any. Aquesta escassa oferta provoca, entre altres motius, que el mercat residencial acomiadi el 2025 amb un boom en el preu de l’habitatge, amb un valor mitjà que va tancar el quart trimestre amb un creixement del 13,1% en xifres interanuals, segons les xifres publicades dilluns per la taxadora Tinsa.

Més car que a la bombolla

Aquest increment en termes reals –descomptada la inflació– ascendeix fins al 10%, un fenomen generalitzat, però que agafa especial rellevància als principals pols d’ocupació i turisme. Comprar una casa ara és prop del 21% més car que fer-ho abans de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008.

Onze comunitats registren variacions interanuals superiors al 10%. Destaca la Comunitat de Madrid, amb una revalorització del 19,6%, el País Valencià, del 15,9%, i Cantàbria, del 15,8%. Analitzant per preu, la capital també lidera el rànquing, on se situa de mitjana en 3.799 euros per metre quadrat, seguida de les Balears, en 3.644 euros; Catalunya, en 2.549 euros, i País Basc, en 2.530 euros.

Quant al lloguer les perspectives no són gaire més encoratjadores: el preu mitjà del lloguer a Catalunya va tornar a créixer en el segon trimestre del 2025. Segons les últimes dades de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), l’import del contracte mitjà es va situar en 854,7 euros al mes, cosa que suposa un augment del 3,2% respecte al trimestre anterior, quan la renda mitjana era de 827,8 euros. Una pujada que es produeix després de l’aplicació de la llei estatal de habitatge i la declaració de zones de mercat residencial tensionat de març del 2024, i que mostra que el mercat es manté a l’alça.

La falta de sòl disponible en zones tensades, les traves burocràtiques, els efectes de la crisi del 2008, la pressió del turisme i els canvis demogràfics són alguns dels factors que expliquen els problemes d’accés al mercat. Conscients que frenar aquesta crisi és urgent, les administracions han anunciat plans per multiplicar la construcció de vivenda pública i assequible.

El president Salvador Illa, que en el debat de política general del 2024 va prometre la construcció de 50.000 pisos de lloguer social de cara al 2030, ha anunciat aquest any que es proposa crear uns altres 214.124 pisos més, a través de la col·laboració publicoprivada, amb una reserva de protecció oficial d’entre el 40% i el 50%. La resta d’habitatges seran privats.

Per la seva banda, el Govern espanyol va anunciar al desembre la creació de Casa 47, empresa estatal d’habitatge que gestionarà tots els immobles residencials propietat de l’Administració General de l’Estat, entre les quals les 40.000 de Sareb.

La Comissió Europea també ha volgut intervenir en l’assumpte i va anunciar fa setmanes el seu pla per facilitar l’accés a una vivenda assequible amb mesures que aborden la bretxa en el finançament, busquen harmonitzar les restriccions als lloguers de curta durada, estudien els problemes al sector de la construcció i s’endinsen en el problema de l’especulació a Europa. En paraules del comissari d’habitatge Dan Jorgensen: "Un apartament és molt més que parets i sostre. És una llar. És un lloc on les persones poden sentir-se segures. És el centre de les seves vides. Per això també considerem tenir una llar un dret humà".

En definitiva, "un problema fonamental, que alguns països d’Europa sí que han sabut resoldre," va acabar assenyalant Cercas.

Una nova era d’aranzels

l Donald Trump ha revolucionat el comerç internacional. Va passar de les amenaces a aranzels d’entre el 10% i el 20%, amb pics del 55% a la Xina i 50% a l’acer o l’alumini. El resultat: caos a les cadenes de subministrament. La política aranzelària es va concretar el 2 d’abril, ‘Dia de l’Alliberament’, i va culminar el desembre amb taxes que Trump utilitza com a palanca geopolítica.

L’apagada elèctrica massiva

l El 28 d’abril del 2025, un tall generalitzat d’electricitat va paralitzar la Península Ibèrica a les 12.33 hores, deixant sense subministrament elèctric Espanya, Portugal, Andorra i el sud de França fins a 10 hores. Es van paralitzar transports, hospitals i comerços. La magnitud del succés va obligar al Govern a obrir una investigació que avui segueix sense responsables evidents.

L’ampliació del Prat

l La Generalitat, el Govern i Aena van tancar al juny un acord històric per ampliar l’Aeroport de Barcelona amb una inversió de 3.200 milions d’euros, i desbloquejant un projecte paralitzat durant quatre anys per polèmiques ambientals i polítiques. La proposta de l’Executiu de Salvador Illa permet allargar la tercera pista a 500 metres per a vols internacionals, menys del que el gestor aeroportuari demanava, i compensa la pèrdua de biodiversitat de la Ricarda. L’acord inclou la remodelació integral de les terminals T1 i T2 i una nova terminal satèl·lit.

Notícies relacionades

Indra crearà el futur carro de combat espanyol

El Govern abona les primeres indemnitzacions per la dermatosi nodular

Opa fallida sobre el Sabadell

l Contra tot pronòstic, el 16 d’octubre, el BBVA va fracassar en l’intent de prendre el control de Banc Sabadell al no arribar al mínim del 30% del capital en l’oferta pública llançada gairebé 18 mesos abans. El desenllaç tancava un dels episodis de consolidació bancària més seguits d’Europa i la primera gran operació a Espanya després de la protagonitzada per CaixaBank a l’haver absorbit Bankia.