Temor del desproveïment

La incertesa i la por són gasolina per al rumor

  • Els experts expliquen com funciona el cervell davant notícies falses i rumors

  • La ment tendeix a buscar el camí més fàcil per processar els missatges

La incertesa i la por són gasolina per al rumor
3
Es llegeix en minuts
Eva Cantón
Eva Cantón

Periodista

ver +

La ministra de Defensa austríaca, Klaudia Tanner, s’ha pres seriosament l’amenaça d’una gran apagada al país transalpí i prepara la població per a aquest escenari. Espanya no estudia aquesta possibilitat. La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, fins i tot l’ha descartat rotundament, igual que nombrosos experts del sector.

No obstant, el temor d’una falta de subministrament elèctric ha disparat a les ferreteries la demanda de llanternes, bombones i cuines de càmping gas, tornant a la memòria imatges de l’inici de la pandèmia, quan el que desapareixia dels supermercats era el paper higiènic. ¿Per què reaccionem així? ¿Qui ha dit que una suposada apagada pot afectar Espanya? ¿Per què donar credibilitat al que no sembla més que un rumor?

Fa anys que el psicòleg conductista, premi Nobel d’economia el 2002 i autor de ‘Pensar rápido, pensar despacio’, Daniel Kahneman, va arribar a la conclusió que, en contextos dominats per la incertesa, els individus poden raonar de manera esbiaixada i que això els porti a prendre decisions poc lògiques.

«El cervell és mandrós i busca dreceres cognitives, és a dir, el camí més fàcil per processar un missatge», explica seguint la línia de Kahneman el psicòleg Rafael Contreras. Aquest procés per si mateix no és dolent. El problema sorgeix quan es recorre sistemàticament a aquestes «dreceres».

«Si sempre adeqüem la informació a l’opinió prèvia que tenim sobre un tema, sense fer una anàlisi crítica, al final aquesta informació estarà esbiaixada, contaminada per les nostres creences». És l’anomenat «biaix de confirmació», el que tendeix a tenir en compte només allò que està d’acord amb les nostres idees.

Pensament crític versus pensament emocional

Si el pensament crític exigeix un esforç més gran, per exemple contrastar amb diferents fonts, el pensament emocional no. I és en aquest últim terreny en el qual les notícies falses juguen amb avantatge. «La pandèmia o el desproveïment energètic generen por i la por és gasolina per a les notícies falses perquè els missatges arriben més a través dels sentiments que de la consciència racional», afegeix Contreras.

La notícia falsa és una invenció deliberada embolicada en una capa de versemblança amb la finalitat de causar mal o malestar. Funciona igual que un rumor, tot i que, a diferència d’aquest, la notícia falsa sempre és falsa. «Un rumor neix en un entorn d’incertesa i confusió. Sorgeix d’un emissor anònim, sense verificació oficial, i difon un missatge espontani i esmunyedís que pot ser innocent, tot i que la majoria de les vegades és intencionat», detalla la consultora en Comunicació María Elena Mazo Salmerón.

Això significa que es transforma en un missatge provocatiu i ambigu que, gràcies a internet i les xarxes socials, es difon de manera exponencial. «Sempre comença per ‘diuen’ sense que l’emissor sigui algú concret. Per exemple: diuen que es produirà una gran apagada. D’acord, però ¿quan? ¿Com?». Una altra característica del rumor és que és seductor i desperta la necessitat d’explicar-lo. Compleix una funció social.

«És necessari en el procés d’ajust cultural. Quan ens arriba un rumor, el fet d’explicar-lo reforça el nostre rol dins del grup. Aquesta funció sociològica explica per què té tant èxit. Proporciona l’aprovació del grup d’amics. És un procés de reconeixement social», explica Mazo Salmerón.

Educar el sentit crític

Contreras recorda que les notícies falses formen part de la comunicació humana i que en totes les civilitzacions han tingut importància, però el fet que hi hagi factors psicosocials explicatius no obliga a quedar-se de braços plegats.

Notícies relacionades

«Alguns són perillosos i poden causar un mal real, com hem vist amb els consells de combatre el coronavirus amb lleixiu», remarca el psicòleg, partidari d’educar el sentit crític i prestar atenció als grups més vulnerables, adolescents i gent gran que, en general, són menys crítics amb la informació que circula per la xarxa i més permeables a les notícies falses.

Si un rumor continua tenint èxit malgrat la proliferació d’arguments que el contradiuen cal actuar com un bomber per frenar la seva expansió, fer una tasca de verificació (fact-checking) i desmentir-lo. Tot i que Mazo Salmerón és escèptica i resta eficàcia al desmentiment. «El millor és prevenir, tenir un pla estratègic de comunicació amb emissors i fonts absolutament creïbles, com experts o científics, que posen a sobre de la taula arguments més sòlids». Al final, quan el missatge que transmet no se sosté, la notícia falsa o el rumor acaben per extingir-se.