Brussel·les exigeix a Espanya allargar el període per calcular les pensions a canvi dels diners europeus

Les exigències de Brussel·les per rebre els fons europeus n’inclouen una que va motivar, fa un any, una de les polèmiques més virulentes al si del Govern de coalició: la necessitat d’augmentar el nombre d’anys de la carrera professional dels treballadors que s’utilitzen per calcular la quantia de la pensió. Ho diu l’Operational Agreement, el document, fet públic aquest dimecres, que acaben de firmar Govern i Comissió Europea i en el qual es fixen les fites a què cal arribar per complir les reformes i inversions compromeses a canvi dels 70.000 milions d’euros de subvencions per a l’economia espanyola.

El document, al qual ha pogut accedir ‘El Periódico de España’, diari pertanyent al mateix grup de comunicació que aquest mitjà, i que repassa detalladament al llarg de les seves més de 300 pàgines totes les mesures incloses pel Govern en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), diu literalment que per donar per complerta la reforma 2 del component 30 del PTRT («Adequació a les noves carreres professionals del període de còmput per al càlcul de la pensió de jubilació») la Comissió demana «l’entrada en vigor de la legislació per a l’ajust del període de còmput, allargant el període de còmput per al càlcul de la pensió de jubilació».

Polèmica Iglesias-Escrivá

El període de còmput per calcular la pensió d’un treballador, que era fins a la passada dècada els 15 últims anys de la seva carrera laboral, ja va ser allargat com a conseqüència de la reforma de pensions del 2011, que va establir el seu augment progressiu fins a arribar als 25 anys el 2022 (el 2021, el període de còmput està en 24 anys). A finals de l’any passat, una proposta del ministre d’Inclusió per augmentar encara més aquell període, de 25 a 35 anys (proposta que José Luis Escrivá sempre va rebutjar haver formulat, tot i que sí que la va presentar al si del Govern), va generar un agre intercanvi de retrets entre Escrivá i el llavors vicepresident Pablo Iglesias, inclosa una entrevista radiofònica en la qual el responsable de pensions carregava amb duresa contra els que fan «narratives de confrontació» (una menció clara, tot i que no explícita, al seu company de gabinet).

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

El Govern accelera el desembarcament a Telefónica i confirma que en té un 5%

Finalment, el PRTR que el Govern va remetre a Brussel·les no incloïa una proposta de pujada del període de còmput (una cosa que Iglesias va celebrar com una victòria), però sí que apunta en aquesta direcció: en el Component 30, que és la part del pla del Govern dedicada a les pensions, es diu que aquesta mesura «augmenta el caràcter contributiu del sistema», i es justifica una possible adopció al·legant que aquesta mesura buscaria reforçar «la progressivitat i el caràcter contributiu del sistema fent que la pensió de jubilació reflecteixi en gran manera la vida laboral del treballador».

Ara, l’Operational Agreement remarca que aquesta pujada ha de donar-se, sí o sí: de fet, fixa un calendari pel qual l’avantprojecte de llei haurà d’estar aprovat pel Consell de Ministres abans del 30 de juny de l’any que ve, i la norma haurà d’estar en marxa abans del final del 2022.