Hisenda tornarà a Amancio Ortega 215.000 euros de l’impost sobre societats

El Tribunal Suprem ha decidit que l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) retorni al fundador d’Inditex, Amancio Ortega, un total de 214.842,82 euros per la liquidació de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici 2014 de la seva firma d’hípica Grilse, absorbida per Pontegadea España.

En concret, l’alt tribunal ha estimat el recurs presentat per la societat propietària del centre hípic Casas Novas, situada a Arteixo (la Corunya), contra una resolució de la sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Galícia.

Segons el Suprem, la «controvèrsia» sobre la deducció dels interessos de demora tributaris se centra en la regularització practicada per la inspecció tributària com a conseqüència de l’acta subscrita el 21 de juny del 2016, en la qual no s’admet la qualificació com a partida deduïble que l’entitat recurrent havia atribuït a uns interessos de demora liquidats en una inspecció realitzada en l’exercici 2014, i que havia sigut formalitzada el 17 de novembre del 2014 mitjançant la subscripció d’una acta amb acord.

En concret, i com a conseqüència de l’esmentada regularització practicada en l’exercici 2014, van resultar uns interessos de demora per import de 214.842,82 euros que la societat va considerar com a partida deduïble en l’impost de societats del 2014.

Notícies relacionades

El problema de l’obsolescència dels xips

La bombolla de la IA desferma la por d’una altra gran depressió

L’acta feta el 21 de juny del 2016 regularitza aquesta consideració dels interessos de demora com a partida deduïble, no permetent la seva deducció, criteri que és confirmat per l’acord de liquidació de 31 d’octubre del 2016, del qual resulta un deute a ingressar de 67.679,90 euros, corresponent a 64.452,85 euros a quota tributària i 3.227,05 euros a interessos de demora.

Malgrat això, ara el Suprem assenyala en la seva sentència que a efectes de l’impost sobre societats, els interessos de demora, siguin els que s’exigeixin en la liquidació practicada en un procediment de comprovació o siguin els reportats per la suspensió de l’execució de l’acte administratiu impugnat, «tenen la consideració de despesa fiscalment deduïble, atesa la seva naturalesa jurídica, amb l’abast i límits que s’han exposat».