El problema de l’obsolescència dels xips

En el centre de la seva crítica hi ha Nvidia, el gegant dels xips que gràcies a la febre d’inversions que envolta la IA ha aconseguit convertir-se en l’empresa més valuosa de la història, amb una capitalització borsària que ha superat cinc bilions de dòlars (4,2 bilions d’euros). Les seves desitjades targetes gràfiques són la columna vertebral que sosté l’entrenament i execució dels models d’IA generativa. La seva condició d’estratègics explica que els més potents, com ara el H200, puguin costar fins a 30.000 dòlars la unitat.

Juntament amb gegants com Google i firmes emergents com OpenAI, el 2025 Silicon Valley va invertir uns 400.000 milions de dòlars en IA, un volum sense precedents històrics. La meitat d’aquesta despesa aproximadament es destina a la compra de xips avançats. La seva vida útil, però, és molt curta, un problema per a les aspiracions de les empreses que ambicionen recuperar la inversió i obtenir beneficis que els permetin continuar marcant el rumb de la IA.

Nvidia assegura que els seus xips aguanten entre quatre i sis anys. Partint d’això, les companyies que compren aquests semiconductors per alimentar els seus centres de dades –clients com OpenAI, Microsoft, Google, Amazon i Meta– els amortitzen en aquell termini de quatre a sis anys.

Burry i altres analistes, però, asseguren que la tecnologia dels xips avança tan ràpid que realment triguen només entre dos i tres anys i mig a quedar obsolets. La seva advertència va tocar una fibra sensible. Tant que Nvidia hi va respondre negant la major.

La resposta de Burry, particularment mediàtic després de ser representat a la pel·lícula The big short, va ser demolidora. "Subestimar la depreciació allargant artificialment la vida útil dels actius augmenta els beneficis, un dels fraus més comuns de l’era moderna. (...) Així i tot, això és exactament el que han fet tots els hiperescaladors", va tuitar. Si tingués raó, companyies com Oracle o la matriu de Facebook i Instagram podrien sobrevalorar els seus guanys en més d’un 20%.

Aquesta obsolescència fa que la bombolla de la IA sigui "completament diferent" de les anteriors, assegura l’inversor, consultor i investigador del MIT Paul Kedrosky. I és que, mentre infraestructures com les vies de ferrocarrils o els cables de fibra òptica duren dècades, el ràpid desfasament dels xips obligaria les empreses a canviar els equips més sovint. Una despesa més elevada que fa que siguin molt menys rendibles i que, per tant, els sigui molt més difícil accedir a capital per finançar les operacions.

Un futur sense IA generativa

Notícies relacionades

L’inventor de la World Wide Web, contra el disseny addictiu de les xarxes

Espanya suma 97.000 ocupats per les acadèmies i l’hostaleria

Hi ha, a més, un altre risc d’aspecte tècnic del qual es parla menys. Les inflades valoracions del sector es basen en la suposició que el model de gran inversió desplegat per Silicon Valley i els grans models de llenguatge (LLM, per les seves sigles en anglès) que donen forma a l’anomenada IA generativa i, per tant, a xatbots com ChatGPT, Gemini, Claude o Grok són el futur.

Al gener passat l’empresa xinesa DeepSeek ja va posar la primera premissa en dubte al llançar un model capaç de competir amb Silicon Valley amb una inversió molt més baixa. L’aposta d’influents experts com Demis Hassabis, director general de Google DeepMind, i Yann LeCun, excap d’IA de Meta, per altres tipus de sistemes intel·ligents obre la porta a un segon interrogant encara més torbador: ¿i si la indústria ha posat tots els diners en el cavall perdedor.