La bombolla de la IA desferma la por d’una altra gran depressió

Les raons per presagiar una bombolla de la IA no són només històriques. Als Estats Units, l’economia està sent propulsada per la inversió en IA. La meitat del creixement del producte interior brut (PIB) previst per al 2025 –al voltant d’un 3%– prové de la despesa en centres de dades, xips i enormes quantitats d’energia, la infraestructura vital per sustentar aquests sistemes. Només set grans empreses tecnològiques –amb Nvidia i Alphabet al capdavant– condensen el 35% del valor de l’S&P 500, l’índex borsari més important del país, una concentració de poder molt més gran que durant la bombolla de les puntcom.

La interdependència que lliga l’economia nord-americana amb els gegants de la IA és una arma de doble tall. D’una banda, la febre inversora en aquesta tecnologia allunya el fantasma de la recessió perquè esperona un creixement que, d’una altra manera, seria molt més lent. Però, de l’altra, hi ha el perill que si les promeses de la IA no es compleixen i el seu negoci trontolla arrosseguin, també, la resta del país.

Silicon Valley, meca de la indústria tecnològica nord-americana, va destinar el 2024 entre 300.000 i 400.000 milions de dòlars (entre 256.000 i 342.000 milions d’euros) a la IA. Una inversió sense precedents que supera la riquesa nominal de fins a 176 països, més del 80% del món. S’espera que aquest volum superarà els 700.000 milions el 2026. Tot i que els magnats de la indústria asseguren una vegada i una altra que necessiten més potència informàtica, l’abast d’alguns plans és tan desmesurat que desvetlla sospites. Sam Altman, d’OpenAI, ha dit que el seu objectiu és arribar a una capacitat computacional de 250 gigawatts per al 2033, equivalent al consum elèctric total de l’Índia.

Aquesta despesa colossal fa que el sector encara estigui molt lluny de generar un volum d’ingressos que compensi la inversió. Per anivellar-la, haurien de generar 2 bilions de dòlars anuals en ingressos per al 2030, segons càlculs de la consultoria Bain, més que els ingressos combinats d’Amazon, Apple, Google, Microsoft, Meta i Nvidia el 2024. "No és en absolut un negoci viable", explica la periodista Karen Hao, autora de l’assaig El imperio de la IA.

En aquest sentit, la principal por d’una bombolla se sustenta en el fet que la demanda empresarial d’IA serà més lenta o inferior del que es projecta, cosa que significa que les previsions de beneficis del sector són massa optimistes. Si no s’obtenen resultats que justifiquin unes valoracions tan altes, la bombolla explotarà. A això s’hi afegeix que l’exuberant inversió en IA s’articula, en bona part, a través d’acords circulars en què empreses proveïdores de xips com Nvidia inverteixen en companyies d’IA que després dirigeixen aquests diners a comprar els seus xips.

Més pressió per a OpenAI

Com que tenen un sòlid flux de caixa, els gegants de Silicon Valley podrien permetre’s absorbir un costós error de càlcul. Tot i així, alguns com Google, Meta i Oracle ja estan recorrent als mercats de deute per finançar les inversions. La història, però, pot ser diferent per a les empreses emergents, que, de la mateixa manera que OpenAI o el seu rival Anthropic, encara no han aconseguit demostrar-se rendibles.

Més enllà del bombo publicitari, OpenAI il·lustra més bé que cap altra empresa la incertesa que envolta la IA. Tres anys després de propiciar una carrera comercial global amb el llançament de ChatGPT, la firma lidera el mercat dels chatbots, al davant de pesos pesants del sector. El seu valor s’estima en 500.000 milions de dòlars. I, tot i així, està en números vermells. La seva voluminosa inversió de més d’1,3 bilions en data centers i xips fa que no prevegi obtenir beneficis fins al 2030. El 2028, les seves pèrdues operatives podrien superar els 74.000 milions, segons documents financers interns obtinguts pel diari The Wall Street Journal.

El sector justifica aquesta desorbitada inversió amb dues promeses. La primera és que la IA s’estendrà entre usuaris i empreses per accelerar la productivitat. "La IA té el potencial de donar pas a una nova era d’innovació humana", ha augurat el magnat Elon Musk, amo de la firma xAI. La segona, que es traduirà en el naixement d’una màquina amb una cognició superior als humans.

Les dues promeses trontollen, i això fa que el risc d’una bombolla sigui real. A l’agost, un estudi del MIT va advertir que un 95% dels programes pilot d’IA de les empreses tenen un impacte mínim o nul en el compte de resultats. D’altra banda, la promesa d’una hipotètica superintel·ligència "no és gaire probable", segons el premi Nobel d’economia Daron Acemoglu, i la idea que està a la cantonada és definida com una "il·lusió" per Ramón López de Mántaras, pioner de la IA artificial a Espanya.

Malgrat això, serveixen com a estratègia per atraure els diners dels inversors. Les elevades valoracions de les anomenades big tech es recolzen en la suposició que el monumental malbaratament de capital actual acabarà generant beneficis. Aquest mantra explica que la cotització borsària d’Apple, Nvidia, Alphabet, Microsoft i Amazon s’hagi catapultat fins a superar els dos, tres, quatre i fins i tot cinc bilions de dòlars, xifres que fins ara no s’havien vist mai.

Nerviosisme als mercats

Que la IA viu una bombolla ja comença a ser una realitat compartida en el sector tecnològic, però no tothom està d’acord en el fet està sobrevalorat. Sundar Pichai, director general de Google, ha reconegut que hi ha certa "irracionalitat" en el frenesí inversor actual i que "cap empresa serà immune" a l’esclat d’una crisi. Altman, d’OpenAI, creu que els inversors estan "massa emocionats". "N’hi ha que perdran una quantitat ingent de diners. No sabem qui, però", va assenyalar l’agost de l’any passat.

Wall Street ha descartat qualificar la febre de la IA de bombolla per continuar esprement l’eufòria present en el sector. Les bombolles només esclaten després d’haver esgotat fins a l’última gota d’optimisme i confiança. Això és el que fa que diversos experts assenyalin que els vaticinis de l’inversor Michael Burry, que va predir la crisi del 2008 i anticipa ara la de la IA, encara trigaran a complir-se.

Tot i així, els mercats comencen a mostrar nerviosisme. El proveïdor de serveis al núvol d’IA CoreWeave ha vist com, en només sis setmanes, entre el novembre i el desembre, s’evaporaven 33.000 milions del seu valor. En la segona meitat del 2025, les seves accions s’han desplomat més d’un 56%. Després d’assumir deute amb un elevat interès per finançar la seva aposta per l’IA, Oracle es va enfonsar més d’un 40% entre el setembre i el desembre.

Oportunitat i amenaça

Notícies relacionades

L’inventor de la World Wide Web, contra el disseny addictiu de les xarxes

Espanya suma 97.000 ocupats per les acadèmies i l’hostaleria

Si prenem la història com a guia, les bombolles són una part intrínseca de les tecnologies més disruptores. L’historiador econòmic Carl Benedikt Frey, professor d’IA i Treball a l’Oxford Internet Institute, argumenta que l’esclat no seria perjudicial per al desenvolupament, ja que entén que la pressió obligaria les empreses a desenvolupar sistemes més eficients i que, com va passar en la crisi de les puntcom, la correcció del mercat ens deixaria les tecnologies més útils. La bombolla de finals dels 90 va arrasar moltes webs, però va consolidar Amazon com a gran gegant digital. Ara, OpenAI i altres podrien córrer la mateixa sort.

Aquestes presumptes millores poden trigar anys a materialitzar-se i deixar una reguera de dolor pel camí. Quan les bombolles punxen els ciutadans corrents pateixen. Hi ha qui creu que OpenAI pot ser la pròxima Apple. Però també podria convertir-se en una empresa too big to fail (massa gran per caure), un colós que, com va passar amb els bancs que van fer fallida el 2008 i el 2009, hagi de ser rescatat amb els diners de tots.