Antonio Garamendi: «La reforma laboral és crucial, no pot ser un trofeu electoral»

Amb la negociació de la derogació de la reforma laboral sobre la taula, el president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), Antonio Garamendi, defensa en aquesta entrevista amb ‘El Periódico de España’ la «llibertat de les empreses» a l’hora de negociar els seus convenis i veu «irrealitzable» limitar-hi la temporalitat al 15%.

-¿El pacte en el si del Govern central per incorporar Economia i Seguretat Social a la negociació de la reforma laboral facilitarà que s’arribi a un acord tripartit?

-No hi entro. Per la mateixa raó que nosaltres no triem a qui nomena ministre el president del Govern, els problemes, o la gestió, o la coordinació dels diferents membres del Govern no és cosa meva. Jo m’assec amb qui em diguin. La realitat és que en quantitat dels acords que hem firmat, que són molts, hi han sigut molts ministeris: en els ertos hi ha participat Treball, Seguretat Social, Hisenda, Economia... Jo no he entès gaire aquest debat, la veritat, perquè crec que és un tema molt important, medul·lar, i que és lògic que la gent hi intervingui. Si volem parlar dels joves o de la feina de les persones de més de 50 anys, ha de parlar Educació. M’interessa que el Govern coordini com ha de pensar, però m’interessa també el que opina la Comissió Europea, l’FMI, el Banc Central Europeu, l’OCDE, el Banc d’Espanya, l’Airef… Nosaltres estem atents a totes aquestes institucions, que per cert fa molts anys que diuen que la reforma laboral [del 2012] ha valgut per a molt. En política no hi entrem, però sí que dic: hi ha un senyor que és el president del Govern que dona les funcions als ministres, i jo parlo amb els ministres que el president vagi plantejant; apuntat això, voler-ne anul·lar una part o una altra no té sentit: el Govern és un.

-Però si els acords anteriors es van negociar sense problemes, i aquesta vegada hi ha hagut aquestes turbulències, ¿què és el que té la reforma laboral que la fa especial?

-Bé, la reforma laboral ja es va fer; això seria per nosaltres la contrareforma. Per això nosaltres parlem de «millora», i per a això no tenim inconvenient a parlar del que faci falta. Europa ens està demanant que millorem la temporalitat (que, per cert, la de l’ocupació privada és del 22% i la de la pública, del 30%), quines polítiques actives hem de fer per combatre l’atur juvenil... Tot el que sigui asseure’s per millorar això, hi estem oberts; ara, si el que es planteja és una arma política, un trofeu d’un partit sobre un altre per fer la seva campanya electoral de futur, etcètera, jo aquí no hi entro. Nosaltres no entrem en política, no ens presentem a les eleccions; considerem que el tema laboral és crucial perquè per les empreses és fins i tot més important que els famosos fons europeus: d’això en depèn la competitivitat d’un país.

-Els sindicats ja han dit que per ells és una «línia vermella» la derogació de la part de convenis col·lectius de la reforma del 2012; la UGT i CCOO asseguren que aquesta matèria fa anys que està pendent i que la patronal hauria d’haver-se’n fet ja a la idea. ¿Què n’opinen a la CEOE?

-[Riu] Que cadascú digui el que hagi de dir; a Espanya hi ha 230.000 negociadors sindicals i empresarials de convenis i han de tenir llibertat. El conveni sectorial cobreix la gran majoria de les empreses espanyoles, entorn del 70%, i hi ha un 30% que esta sota conveni d’empresa, i les coses van bé; creiem en la llibertat. Em sembla bé que els sindicats diguin el que volen, però perquè s’hagi parlat nosaltres no hem d’assumir que això és així. Dit això, el Govern té la legitimitat de fer el que vulgui; el que no pot fer és que jo digui que em sembla bé. En el seu moment, consultaré aquest assumpte amb les diferents organitzacions de la CEOE, i direm el que hàgim de dir, però en principi nosaltres creiem en la llibertat de les empreses per triar el seu conveni.

-L’últim mes han vingut a Espanya els supervisors dels fons europeus i el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni. ¿Quina influència té Brussel·les en aquesta negociació de reforma laboral?

-Brussel·les ho està dient molt clar, i no és exactament el que ens està venent el Ministeri de Treball. Ho dic taxativament: Brussel·les vol que ens asseguem per veure com podem millorar –la paraula és ‘millorar’– el mercat laboral. No estan parlant de trofeus a aconseguir. Nosaltres hem estat amb la secretària general de tot el que són els fons [Céline Gauer, cap del Grup de Treball de Recuperació i Resiliència de la Comissió Europea] i vam tenir una reunió intensa i tècnica bàsicament de la reforma laboral. I Brussel·les sempre utilitza permanentment una paraula que és ‘flexibilitat’, especialment flexibilitat interna. Brussel·les diu clarament que les empreses han de tenir aquesta flexibilitat per adaptar-se als temps; i alhora també parla de millorar aquestes ràtios [de temporalitat i ocupació juvenil]. I aquí ens trobaran; hem de treure la política i parlar de la part tècnica.

-Precisament sobre la temporalitat, el Govern ha posat sobre la taula de negociació una proposta que vostès ja han dit que no els agrada: limitar-la al 15% a cada empresa.

-[Interromp] No, proposta del Govern no, del Ministeri de Treball; aquí es veuen les distorsions... És un plantejament que em sembla legítim però del ministeri, hem vist que no estava coordinat. No entraré en temes que són a la taula, però això és irrealitzable. ¿Què fem amb la gent que treballa, per exemple, una setmana a l’any a El Rocío? ¿Els fem fixos discontinus la resta de l’any? S’ha de veure per espais, per sectors, com podem millorar les ràtios, i part s’haurà de fer amb polítiques actives d’ocupació o ajudes a un sector concret. Tinguem clar que la llei no crea ocupació; el que sí que pot aconseguir és retreure’l.

-¿Amb la inflació tan alta com està, què hem de fer amb els salaris, pensant en l’any que ve? Les pujades acordades en conveni estan ara de mitjana en l’1,5%...

-Sí, però hem de parlar també de les empreses que estan sense vendre, sense material, tancant –per exemple, en el sector industrial– 20, 30 dies a l’any... És un moment en què s’ha de tenir tranquil·litat. Se suposa que el procés de l’energia i l’agroalimentari, que són els que tenen més volatilitat, tornaran al seu camí si no en el curt termini, en el mitjà. També ho dic, aquesta teoria que segons sigui la inflació, així han de ser els salaris... no és tan fàcil, primer s’ha de poder vendre. Un senyor que és al camp està cobrant les cebes igual que fa tres anys, per posar-ne un exemple. S’ha de ser prudent; la negociació col·lectiva va per barris: la mitjana de pujades està en l’1,5%, però per exemple en l’hostaleria de Madrid s’ha ccordat un 0%. La sortida de la crisi està sent asimètrica, algun sector es comporta millor i d’altres pitjor. Dir: «S’han d’apujar els salaris tant de cop i perquè sí que» és delicat.

-¿I el salari mínim? Aviat hauran de començar la negociació per al 2022

-¿I el salari mínim? Aviat hauran de començar la negociació per al 2022-Doncs no ho sé; de moment, per a aquest any, hem dit que no era el moment de pujades i hem explicat per què: un d’aquests motius és que les administracions no indexen aquestes pujades en la contractació pública. Això és com dir: «Et convido a sopar però pagues tu».

-La negociació de pensions té un capítol important, que s’ha de tenir a punt fins i tot abans que la reforma laboral, el 15 de novembre: el mecanisme d’equitat generacional, que substituirà el factor de sostenibilitat de la reforma del PP. ¿Com veu la CEOE aquesta negociació, amb el temps tirant-se a sobre?

-Té la seva gràcia que la responsabilitat sigui de la classe política però ens toqui fer-ho a nosaltres [els agents socials]. El Pacte de Toledo ha estat nou o 10 anys plantejant-se els temes, i nosaltres hem negociat tota la primera part de la reforma de les pensions tenint en compte l’acordat per aquesta Comissió del Congrés: que les pensions s’hagin d’actualitzar amb l’IPC surt del pacte, per exemple. Nosaltres sí que exigim que hi hagi un factor de sostenibilitat; m’és igual el nom, però s’ha de generar alguna cosa perquè el sistema sigui sostenible. Com que ara alguns partits diuen que sí i d’altres que no, el primer que vull saber és què pensen els partits, perquè com que són ells els que ho aproven, no m’agradaria treballar tres mesos perquè després em diguin que no ho volen. Uns diuen que s’ha tret el factor, quan saben que el Govern s’ha compromès a regular-ne un abans de final d’any, i d’altres diuen «ens han tret el factor», però el seu tampoc funcionava, estava paralitzat. Per tant: volem un factor de sostenibilitat, però volem veure com és, perquè tampoc volem que es carregui tot sobre les cotitzacions socials, que estan ja per sobre de la mitjana europea. Aquest és el puzle que s’ha de solucionar.

-El Govern ja ha presentat la seva primera proposta de plans de pensions d’ocupació públics. ¿Què els sembla?

-Ens sembla un absurd. Resulta que l’Estat, que ha demostrat que té un problema a la Seguretat Social, ara muntarà un pla privat per fer competència deslleial al sistema financer i assegurador. Perquè diuen «cobrarem menys [en comissions]»; mira, si cobres menys però gestiones malament, donaràs molta menys rendibilitat que si poses els millors perquè gestionin millor. Em sembla molt infantil; però sobretot, és per acudir davant el Tribunal de la Competència, perquè és competència deslleial al sector privat, i ja han començat donant la destralada via Pressupostos als plans de pensions i han provocat que la gent no hi vagi al rebaixar les quanties deduïbles a l’IRPF. És increïble. Que ho nacionalitzin tot, i ens quedem així tranquils, i d’aquí 20 anys veiem la magnitud del desastre, tirem el mur com es va fer a Berlín i tornem a arrencar Espanya, d’alguna manera.

-¿Què li semblen les perspectives de l’economia espanyola, amb un creixement d’una mica més del 5% el 2021 i pròxim al 6% el 2022?

-Crec que les dades són bones, estem creixent, però hem de ser conscients del que hem de fer. Si hem de dir que tot va fenomenal per gastar més, anem malament. Siguem conscients que aquests creixements del 5,7% al 6% [l’any que ve] impliquen que la recuperació arribarà una mica més tard, i que s’ha de mantenir el rigor en els comptes. Europa ara ens admet un 5,5% de dèficit per a l’any que ve, però per a l’altre ens dirà que tornem a l’ortodòxia. La manera bona de veure les coses és amb esperança, però amb rigor. No podem llançar les campanes al vol.

-Fa molt temps que parlem dels fons europeus, però fa la sensació que no estan arribant encara. ¿Què està fallant?

-Hem de ser conscients de què són els fons europeus (per cert, una bona notícia, molts diners que arriben a Espanya): un primer gran grup seran licitacions i concursos públics sobre infraestructures i per a temes de la mateixa administració. Hi ha un segon pla que són els PERTE [els grans plans estratègics], en els quals es diu poc que de cada 5 euros previstos, 4 són privats; que ningú pensi que són només diners que arriben. Tinguem-ho present; si no, hi haurà una frustració important. Sí que és veritat que encara s’ha implantat poc dels diners que han arribat, a l’agost era un 8%, i hem vist licitacions que per concursar donaven només 10 dies de termini. Dit això, per nosaltres són molt més importants les reformes, o no crear un problema amb aquestes, que els diners que vinguin d’Europa. El que és fonamental és que hi hagi seguretat jurídica, estabilitat regulatòria i qualitat de la norma. Aquí ho deixo.

-En els últims mesos, hi ha organitzacions de la CEOE que han expressat el seu malestar perquè opinen que s’està pactant massa amb el Govern. ¿Nota aquest descontentament?

-En els últims mesos, hi ha organitzacions de la CEOE que han expressat el seu malestar perquè opinen que s’està pactant massa amb el Govern. ¿Nota aquest descontentament?-Nego la major. Des que soc president de la CEOE, cada vegada que tenim un assumpte a debat, cadascuna de les comissions es reuneix i l’examina de baix a dalt. Tots els acords que hem tingut, menys un en el qual hi va haver el vot en contra d’un territori, han sigut aprovats per unanimitat i amb llibertat de dir cadascú el que pensés. Si a algú interessadament, o a algun mitjà de comunicació, li interessa dir que no és així, que ho faci, però no és la realitat. A la CEOE s’ha demostrat que hi ha unitat d’acció: hi som les empreses grans, les mitjanes, les petites i els autònoms, que els vaig afegir jo quan hi vaig entrar. La unitat empresarial és una fortalesa, és un cas pràcticament únic a Europa que també dona força als acords que firmem. Al final s’arriba a acords, també interns (perquè lògicament hi ha interessos divergents); aquesta organització és democràtica, tot es consulta. Ningú m’ha dit a cap dels òrgans de Govern «això que pactes no em sembla bé».

-¿Com són les relacions entre la CEOE i el PP en aquests moments, després de les tensions de mesos passats per les seves declaracions –tretes de context– sobre els presos del procés?

-Sempre han sigut bones; amb els partits polítics, amb el Govern i en aquest cas amb el cap de l’oposició tenim molt bona relació, i la continuem tenint. La mateixa pregunta que has fet ho diu tot: declaracions mal interpretades. Nosaltres en la part política no hi entrarem; amb el PP hi tenim tracte perquè és un partit molt important en aquest país, li exposem els nostres temes com fem amb el Govern, perquè al principal partit de l’oposició i al cap de l’oposició, en la part institucional, cal atendre’l d’una forma important. La relació és molt bona, és fluida i no he tingut cap problema amb ell.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

-A aquestes altures de l’any que ve, ja estarem parlant de qui serà el nou president de la CEOE [l’assemblea electoral està prevista per al novembre del 2022]. ¿Com ho veu? ¿S’hi vol tornar a presentar?

-En els temps en què vivim, un any és un món. Jo soc on he de ser, tinc el meu mandat, vaig prometre fer unes coses durant aquest temps i estem avançant. A més, això no depèn que un vulgui o no; depèn del que els altres vulguin, que estiguin contents amb el treball fet. Així que l’any que ve, per aquestes dates, m’ho preguntes.