Feijóo i Fernández exhibeixen sintonia després d’aparcar el xoc pel lideratge del PP a Catalunya

Han passat 365 dies des que Fernández va publicar un llibre que va incomodar la cúpula popular. En aquest, va carregar contra la direcció nacional del PP, a qui va acusar de «triturar» els seus líders autonòmics, i va denunciar la «tutela» a què, segons el seu parer, estaven sotmesos. Fins i tot va arribar a reconèixer que va témer ser apartat com a líder del PPC per les seves conegudes discrepàncies amb Feijóo, a qui va desautoritzar públicament quan Génova va plantejar un acostament a Junts després de les eleccions generals del 2023.

Les visites de Feijóo

Aquest escenari mai va arribar a materialitzar-se, però Fernández va passar a integrar-se al sector de veus dissonants del PP, al costat de figures com la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. La popular compta amb una majoria absoluta en la seva autonomia que dificulta qualsevol moviment en contra seu, mentre que Fernández va aconseguir triplicar el seu nombre d’escons al Parlament en les últimes eleccions, cosa que, per ara, reforça la seva continuïtat. A Génova es va decidir optar pel silenci. No hi va haver reaccions públiques i es va traslladar la consigna de no amplificar un assumpte que tensionava la relació Génova-Urgell.

Però sí que hi va haver moviments interns que van exhibir el malestar. La cúpula popular va plantar Fernández en la presentació de l’assaig a Madrid i Feijóo va descartar desplaçar-se a Barcelona per Sant Jordi, com havia fet anteriorment, ja que el líder del PPC va aprofitar la carpa del grup municipal per firmar el seu llibre. Després d’això, Fernández s’ha passat un any recorrent Espanya promocionant el seu assaig, en ocasions coincidint amb visites de Feijóo a Barcelona que han forçat la seva absència. Però ningú va alçar la veu. Les dues parts van optar llavors per una estratègia de contenció mútua.

Una 'pax interna'

Un any després, i amb un congrés nacional pel mig, la relació entre els dos dirigents ha millorat, almenys respecte a la imatge que projecten. En els últims mesos s’ha consolidat una confluència estratègica per deixar enrere les diferències i avançar cap a una mena de ‘pax interna’ que eviti reobrir fronts en un territori que Feijóo considera clau per a la seva eventual arribada a la Moncloa.Como ha explicado EL PERIÓDICO, el líder del PP ha situado Catalunya en el centro de su agenda, ha reordenado la estructura organizativa -otorgando mayor peso aDaniel Sirera, líder popular en Barcelona- y ha impulsado una renovación en las direcciones provinciales, especialmente en Girona y Tarragona. L’acostament entre els dos líders també s’ha vist impulsat per l’arribada de Miguel Tellado a la Secretaria General del PP, mà dreta de Feijóo i amb qui Fernández manté una bona relació.

Tot i així, a l’estiu Fernández va mirar de marcar perfil en l’últim congrés nacional amb una esmena contrària als pactes amb Junts, tot i que finalment va arribar a un acord amb la direcció per consensuar un text assumible per les dues parts. I a partir d’aleshores, no hi ha hagut polèmiques, discrepàncies o diferències públiques entre tots dos. Fonts pròximes corroboren aquesta calma. «Tothom sap que no són grans amics, però sí que mantenen bona relació», esgrimeixen. «Feijóo ha entès com funciona Catalunya», afegeix una altra.

Des de l’inici d’aquest curs al setembre, la sintonia ha sigut visible en les successives visites del líder del PP a Catalunya, tot i que aquestes s’han reduït en els últims mesos pel cicle electoral autonòmic. Està previst, no obstant, que el líder popular torni a Barcelona la setmana que ve. En paral·lel, Fernández ha abandonat el perfil baix mediàtic que havia mantingut des de l’inici de la legislatura i ha reprès la seva presència en els mitjans de comunicació per explicar el projecte del PP a Catalunya.

El congrés pendent

Fonts del partit consultades per aquest diari consideren que aquest gir resulta «inusual» – fins fa pocs mesos havia fet entrevistes només per parlar del seu llibre – i ho interpreten com un canvi d’etapa que podria anticipar un moviment de cara al congrés del PPC, pendent des de la tardor del 2022. Algunes veus apunten que Fernández podria estar preparant el terreny per tornar a postular-se com a candidat en aquest conclave.

Notícies relacionades

L’Estàtua de la Llibertat, ¿va arribar primer al Congrés abans que a Nova York?

El Suprem obre la via per deslliurar de deutes un pensionista que es va ‘entrampar’ amb 20.000 euros per ajudar la seva filla en pandèmia

En tot cas, al si del partit s’admet que, en el dia d’avui, no hi ha una alternativa clara al seu lideratge, cosa que de facto li atorga, si no hi ha canvis de guió, la continuïtat al capdavant del PPC. Ja el 2024, quan s’havia de definir un candidat a les eleccions catalanes, Feijóo va esgotar els terminis abans de recolzar finalment Fernández, que va ser qui va acabar fent el pas. «No hi haurà canvis; a ningú li interessa», assenyalen fonts coneixedores de la situació, amb referència al moment en què s’hagi de decidir si el líder del PP català renova la seva candidatura.

Des de la direcció nacional insisteixen que el congrés del PPC «no s’ha abordat en cap reunió» i que, ara per ara, no està «a sobre de la taula». Altres veus apunten que els populars esperaran que conclogui el cicle d’eleccions autonòmiques – amb Andalusia com a última cita, prevista per al juny – abans de reprendre el debat. «Feijóo no vol problemes i Fernández a Catalunya funciona», rematen veus del PPC.