Alemanya i vuit països més del nord d’Europa rebutgen la reforma del mercat elèctric

Alemanya, Àustria, Holanda i sis països més del nord d’Europa sumen forces i rebutgen una reforma ad hoc del mercat majorista de l’electricitat com reclama el Govern de Pedro Sánchez per frenar l’escalada del preu de la llum. En una declaració subscrita aquest dilluns, la vigília de la reunió extraordinària de ministres de l’energia que se celebra aquest dimarts a Luxemburg, els nou estats membres han recordat que els mercats del gas i l’electricitat s’han construït conjuntament en les últimes dècades i han demanat prudència als altres governs europeus abans d’interferir en el disseny dels mercats energètics. 

«Compartim l’anàlisi de la Comissió Europea sobre que les causes de l’actual pujada de preus es deuen principalment a l’encoratjadora recuperació econòmica mundial i factors com una demanda i una oferta més grans de combustibles fòssils però no al disseny i els mercats energètics o la política climàtica», assenyala el text que també firmen Dinamarca, Finlàndia, Estònia, Letònia, Irlanda i Luxemburg.

Ahead of tomorrow’s meeting of 🇪🇺 EU #Energy Ministers on #EnergyPrices, Germany 🇩🇪 as well as 🇱🇺🇦🇹🇩🇰🇪🇪🇫🇮🇮🇪🇱🇻 & 🇳🇱 publish a joint statement in support of the internal energy market and the @EU_Commission’s #toolbox. @EU2021SI @BMWi_Bund #TTE

Read our joint statement👇 pic.twitter.com/GvyDfnv4oJ

— Germany in the EU (@germanyintheeu) 25 de octubre de 2021

Segons el seu parer, la millor manera d’afrontar la situació a curt termini, tal com ha proposat recentment l’Executiu comunitari en la seva caixa d’eines presentada el 13 d’octubre, és amb mesures «temporals» i «selectives» d’àmbit nacional per protegir els consumidors i les empreses més vulnerables. «Aquestes mesures haurien de poder ajustar-se fàcilment a la primavera, quan s’espera que la situació torni a nivells mitjans», valoren. 

A mitjà termini la solució, segons Berlín i el gruix de capitals del nord del continent europeu, passa per mesures d’eficiència energètica i un desplegament accelerat de les energies renovables. Per això, veuen vital posar en marxa al més aviat possible les mesures incloses en el paquet climàtic Fitfor55 de la UE per reduir les emissions de CO2 i aconseguir la neutralitat climàtica per al 2050. «Una transició energètica ben gestionada no és la causa sinó part de la solució per mantenir uns preus assequibles i predictibles», afirmen en clar desacord amb la postura que mantenen Polònia o Hongria que atribueixen precisament als objectius de reducció d’emissions la crisi energètica que també afecta els seus països.

15% d’interconnexions

Segons el diagnòstic dels nou països que firmen la carta, el mercat intern del gas i l’electricitat s’ha construït de forma conjunta i gradual en les últimes dècades i «ja que els pics dels preus es deuen a factors globals» consideren que cal extremar la cura «abans d’interferir en el disseny dels mercats interiors de l’energia» perquè «això no serà una solució per mitigar l’actual auge dels preus que està vinculat als mercats dels combustibles fòssils», apunten.

Segons la Haia, Viena, Berlín i les altres capitals del nord, «a la UE necessitem uns mercats de l’energia ben integrats, que funcionin amb mecanismes de mercat i bones interconnexions com a part de la solució per reforçar la resiliència al xoc dels preus», reclamen. El millor enfocament per això, consideren, és apujar el percentatge d’interconnexions al 15% per al 2030 i una integració més gran del mercat de l’electricitat.

Notícies relacionades

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

Carrefour aixeca el veto a les bosses de patates Lay’s i Ruffles

«Uns mercats de l’energia transparents i competitius generen eficiència i competitivitat de preus als usuaris finals. Per tant, no podem recolzar cap mesura que entri en conflicte amb el mercat intern del gas i l’electricitat, per exemple, una reforma ad hoc del mercat majorista de l’electricitat», conclouen sobre un dels elements centrals de la proposta presenta per les vicepresidentes Nadia Calviño i Teresa Ribera el setembre passat per trencar el vincle entre gas i electricitat, que fa que la tecnologia més cara, el gas en aquest cas, sigui la que determini el preu de la llum.

Tot i que la idea no va ser recollida en la caixa de propostes presentada per Brussel·les, la Comissió Europea ha sol·licitat a l’Agència per a la Cooperació dels Reguladors Energètics de la UE (ACER per les sigles en anglès) un estudi sobre el funcionament del mercat elèctric. L’informe preliminar arribarà a mitjans novembre però l’informe final no estarà a punt fins a l’abril del 2022. Mentrestant, els Vint-i-set continuaran cremant etapes en un debat que va per llarg i està molt dividit, tal com va quedar patent en el Consell Europeu celebrat la setmana passada.