Gallines sense gàbia: La UE acorrala les empreses avícoles

Mentre les grans empreses de la distribució pressionen els seus proveïdors, la reproducció d’animals tancats en petits espais té els dies comptats a la Unió Europea. El problema és que les firmes avícoles necessiten canviar i eliminar les gàbies a marxes forçades, ja que aquestes encara inclouen el 78% del total de les gallines, segons expliquen fonts d’Inprovo, amb unes empreses que reclamen subvencions i un ajornament de l’entrada en vigor de la nova norma. Adverteixen del risc que corren les exportacions d’ous d’Espanya que no compleixin amb l’estricta legislació de producció.

Sigui com sigui, grans firmes de la distribució que operen a Espanya com Mercadona, El Corte Inglés, Carrefour o Lidl, així com les regionals Consum i Masymas, ja només venen ous que provenen de gallines criades fora de gàbies per accelerar la seva política de sostenibilitat. Els supermercats i hipermercats asseguren que es preocupen pel benestar animal en «tots» els processos de producció i aposten pels ous ecològics i de camp.

Plans de Brussel·les

La Comissió Europea preveu donar llum verda a l’esmentada proposta legislativa a finals del 2023 i gradualment prohibirà la cria de certes espècies en gàbies a partir del 2027. Afectarà les granges de gallines ponedores, conills, les reproductores de pollastres d’engreix, guatlles, ànecs o oques, entre altres espècies.

Segons el director d’Inprovo, Enrique Díaz Yubero, l’avicultura espanyola és una de les més modernes i dinàmiques de la UE i el 2020 va facturar un total de 1.056 milions d’euros en vendes per al consum, un 17,5% més que el 2019, el que representa l’1,33% del valor del sector de l’alimentació al nostre país. Espanya s’ha consolidat com el quart productor d’ous de la UE, amb 47,1 milions de gallines ponedores, genera uns 15.000 llocs de treball directes i al voltant de 60.000 d’indirectes. El 2020 va exportar més de 30.000 tones d’ous i ovoproductes a països tercers.

Díaz Yubero afirma que l’eliminació de les gàbies «s’ha d’acompanyar de mesures per ajudar els productors a emprendre les inversions necessàries de cara a la reconversió de les granges». I afirma que és imprescindible garantir que uns costos de producció més grans es podran repercutir en els preus de venda en origen, i que no hi haurà competència deslleial amb ous i ovoproductes de països tercers que no compleixen amb les mateixes exigències del model europeu.

«Només així es podrà afrontar el futur amb garanties de viabilitat i competitivitat del sector», comenta el dirigent patronal d’Inprovo. Els productors d’ou demanen un «compromís social» amb què els ciutadans mostrin que «estan disposats a pagar» el previsible encariment d’aquest producte bàsic del cistell d’anar a comprar si finalment la UE elimina la producció d’ous de gallines engabiades.

Inversions

L’organització empresarial garanteix que des de fa una dècada el sector espanyol ha emprès importants inversions per adaptar les seves instal·lacions a la norma i en molts casos encara no s’han amortitzat», puntualitza. Eliminar gàbies per a les gallines ponedores a Espanya suposa un cost d’uns 1.000 milions d’euros, equivalent a la facturació d’un exercici del sector.

«Un objectiu tan ambiciós només s’aconseguirà comptant amb prou termini per permetre una adaptació progressiva de les granges i el mercat, acompanyat d’ajudes econòmiques. «És imprescindible comptar amb una avaluació d’impacte completa, basada en evidències científiques i tècniques sòlides, que ajudi a entendre riscos, costos i necessitats que implica la norma per al sector», explica Díaz Yubero.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

El País Valencià es va consolidar al llarg del 2020 com una de les primeres regions productores d’ous a Espanya, amb més de 126 milions de dotzenes produïdes. En total, un de cada deu ous que es consumeix al país es va produir en aquesta autonomia, que queda per darrere de Castella-la Manxa (25%), Castella i Lleó (16%) i Aragó (14%). Està per davant de Catalunya (9%), Andalusia (5%), Galícia (4%) i Extremadura (3%).

El territori valencià també aglutina un dels censos de gallines ponedores més grans del país, amb 4,7 milions d’animals el 2020 i 77 granges de producció. El sector avícola i les seves activitats industrials generen al voltant de 5.000 llocs de treball.