L’FMI millora les previsions de dèficit per a Espanya però empitjora les del deute

Un dia després de presentar unes previsions econòmiques en les quals ha calculat que l’economia d’Espanya creixerà un 5,7% aquest any, el Fons Monetari Internacional gira els ulls cap als comptes públics. En el seu informe ‘Monitor fiscal’ l’organisme millora les seves previsions de dèficit per al país, però els seus números són pitjors en el cas del deute.

El desajust entre la despesa i els ingressos públics espanyols se saldarà quan acabi el 2021 en un dèficit del 8,6% segons l’FMI. És un percentatge que millora les previsions que l’organisme va fer a l’abril (9%), però que segueix per sobre del 7,6% que calculava al setembre el Banc d’Espanya.

No són les pitjors perspectives de la Unió Europea, on l’FMI preveu dèficits més elevats aquest any a Itàlia (10,2%) i França (8,7%), però estan per sobre de la mitjana de la zona euro (7,7%). A més llarg termini, a més, els comptes espanyols són els més complicats entre les principals economies europees, ja que, tot i que l’FMI també ha revisat a l’alça les seves perspectives de dèficit per a l’any vinent (5% davant el 5,8% que va estimar a l’abril) els números vermells continuen calculant-se en el 4,3% el 2026.

«Totalment justificat per la pandèmia»

També en termes de deute, les previsions d’Espanya superen la mitjana de la zona euro, tot i que van en línia amb les de les economies avançades. El ‘Monitor fiscal’ ha empitjorat les seves previsions per a aquest 2021 i si a l’abril calculava que el deute seria del 118,4% del PIB ara estima que s’acabarà amb un percentatge del 120,2%, lleugerament superior al 119,9% amb què Espanya va tancar el 2020. Tot i que aquest deute descendiria fins al 111,64% el 2022, hi haurà pujades posteriors, i el 2026 es continua anticipant un endeutament del 117,5%, molt per sobre de la zona euro (92,2%) i només per darrere de Grècia.

El cas espanyol no està aïllat. A l’informe de l’FMI s’assenyala que el deute ha crescut de forma històrica i ha pujat a nivell global el 2020 un 14% fins als 226.000 milions de dòlars, l’augment més gran registrat mai, amb les economies avançades contribuint més del 90% a aquesta acumulació de deute i 88.000 milions del total provinents de deute públic, a prop del 100% del PIB global. I l’organisme considera l’augment del deute «totalment justificat per la necessitat de respondre a la pandèmia».

«Transparència i responsabilitat»

L’informe presentat aquest dimecres a Washington, que assenyala que els grans paquets fiscals anunciats o aprovats per la Unió Europea i els Estats Units podrien afegir 4,6 bilions de dòlars al PIB global entre el 2021 i el 2026, adverteix també que «els riscos en les perspectives fiscals són elevats» i demana prestar atenció al deute privat, que pot acabar elevant el deute públic. Apressa també a «reconstruir matalassos fiscals» i assenyala que «serà crític assegurar transparència i responsabilitat», així com establirà la credibilitat dels marcs monetaris i fiscals.

L’FMI demana «més inversions en capital físic, educació i xarxes de protecció social i més recolzament per a nova formació i recol·locació de treballadors en nous i millors treballs» i assegura que «és clau un desenvolupament sostenible i inclusiu en tots llocs, que ha de ser verd i digital».

Grans bretxes i pobresa

Notícies relacionades

El Govern donarà el vistiplau a l’opa a Naturgy si Criteria va de bracet amb Taqa

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

Com a l’analitzar el creixement mundial, l’FMI, assenyala amb preocupació la gran bretxa que la pandèmia ha obert globalment. L’escassa disponibilitat de vacunes ha frenat el creixement als països més pobres i aquestes economies que tenen pitjors perspectives i menys ingressos són preocupacions per a l’erradicació de la pobresa i l’augment del descontentament social. De fet, l’informe ‘Monitor fiscal’ calcula que aquest any acabaran caient en la pobresa entre 65 i 75 milions de persones més del que ho haurien fet sense la pandèmia.

«Reconeixent que la comunitat internacional va donar suport crític per alleujar vulnerabilitats fiscals als països més pobres, es necessita més», diu el document. «Necessitaran possiblement més ajuda internacional i en alguns casos reestructuració de deute».