Les 187 empreses que es reparteixen les ajudes del Govern el 2021

Les quatre empreses que més recolzament han demanat a l’Executiu entre l’1 de gener i el 20 de setembre del 2021 són el grup turístic Avoris Corporación (societat resultant de la integració de Barceló i Globalia), l’enginyeria Duro Felguera, el fabricant Tubos Reunidos i l’aerolínia veneçolana Plus Ultra. Entre les quatre companyies concentren un risc de més de 600 milions, que suposa l’11,3% del total, canalitzat a través de vuit préstecs.

La resta d’empreses han rebut avals de l’ICO per a crèdits que han formalitzat amb els bancs per valor global de 4.700 milions. Els imports concedits oscil·len entre els 111,28 milions d’Ágora Hotels (l’aval més alt de tots els revisats per EL PERIÓDICO) i els 10,03 milions de Diver Planet (el de menor import). Gairebé totes les companyies són pimes, llevat d’excepcions com l’aerolínia Iberia i la cadena hotelera Meliá, i operen en els sectors més afectats per la pandèmia i per les restriccions subsegüents. Destaquen per la seva elevada presència empreses turístiques, constructores, immobiliàries, grups industrials (drassanes, tèxtils, fabricants de calçat, auxiliars del moble o joieries), companyies de recreatius, cellers i ramaderia, entre d’altres.

El Fons de Recolzament a la Solvència d’Empreses Estratègiques gestionat per la SEPI es va crear a l’estiu del 2020 amb un pressupost inicial de 10.000 milions. L’objectiu de la iniciativa era aportar recolzament públic temporal a aquelles companyies no financeres afectades per la pandèmia de la Covid-19, a fi de reforçar la seva solvència, sempre que fossin considerades estratègiques per al teixit productiu nacional o regional. Les aportacions poden ser de quatre tipus: la concessió de préstecs participatius, préstecs ordinaris, deute convertible i subscripció d’accions o participacions socials o a qualsevol altre instrument de capital. Per poder ser beneficiària del fons de la SEPI, les companyies han de demostrar la seva viabilitat a mitjà i llarg termini, explicitant, a més, com es farà ús del recolzament públic. La SEPI és l’encarregada de realitzar l’anàlisi i valoració de les sol·licituds, que requereixen després l’autorització del Consell de Ministres. Només en el cas d’aquelles operacions de recolzament temporal que superin els 250 milions s’ha de notificar a la Comissió Europea.

Notícies relacionades

Torrent: «El Govern va fer un nyap amb el repartiment d’ajudes a empreses i autònoms»

La CNMC obre expedient contra Sabadell, Santander, Caixabank i Bankia per les línies d’avals ICO Covid

Als quatre concedits efectivament en el període analitzat, se n’hi uneixen d’altres de previs de l’aerolínia Air Europa per 475 milions i d’altres de posteriors (només anunciats però sense desemborsar) del grup siderúrgicRugui Steel i de la cadena hotelera Hotusa. El Govern ha sigut qüestionat per la lentitud amb la qual està aprovant algunes operacions d’aquest fons de rescat. Fonts de l’Executiu, en canvi, consideren que la millora de l’economia és la que provoca que es presentin menys sol·licituds d’ajuda temporal.

Els avals de l’ICO, per la seva banda, també es van llançar el 2020, amb dues línies per un import màxim de 140.000 milions d’euros. L’objectiu d’aquests avals de l’institut és garantir el finançament concedit a autònoms i empreses espanyoles afectats per la Covid que difícilment aconseguirien recursos aliens sense el suport públic. A 31 d’agost del 2021, últim balanç disponible, les línies d’avals liquiditat i inversió han concedit avals per 100.342,3 milions. Aquestes garanties han permès mobilitzar més de 131.927 milions en finançament dels bancs cap al teixit productiu. Més del 98% de les operacions, que han totalitzat 1.114.124, han sigut subscrites per pimes i autònoms. Madrid, Catalunya, Andalusia, el País Valencià i el País Basc són les comunitats autònomes amb més avals de l’ICO.