El frau i la guerra de preus s’enquisten als certificats d’eficiència energètica

Els fraus són habituals als certificats d’eficiència energètica. És un secret a crits, un fenomen habitual segons arquitectes i immobiliàries, però que ningú és capaç de quantificar ni molt menys de posar-hi fre. Els professionals detecten que altres col·legues sense escrúpols menyspreen el tràmit, que les inspeccions no són tals, que els QR que justifiquen la valoració energètica de les vivendes no passen de ser dibuixets de pega o enllaços a pàgines genèriques, i que el document que ha de servir per avaluar vivendes és, en molts casos, mostra d’un tongo mediambiental. O cruenta guerra de preus.

El catalitzador de l’auge del fenomen, ja detectat en el passat, ha sigut la mateixa pandèmia. El mal de la caverna d’alguns certificadors va portar que ni tan sols visitessin els pisos que havien d’avaluar. Venedors de pisos veuen certificadors que amb prou feines entren a l’interior de les vivendes i molt menys prenen mesures o analitzen en profunditat els immobles.

Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, el certificat energètic, que és obligatori tant per vendre o llogar una vivenda habitual o una de vacacional, «és una eina fonamental a l’hora de conèixer el rendiment energètic d’un immoble, ja que en recull la informació sobre consums d’energia i emissions de CO2. Amb aquesta informació el propietari o l’usuari de l’immoble pot avaluar i comparar l’eficiència energètica i la integració d’energies renovables, així com prendre decisions que permetin l’estalvi d’energia als edificis». La certificació energètica ha de posar en relleu aquest rendiment energètic i els possibles estalvis, ja que la decisió de llogar o vendre l’immoble també es veurà influïda per aquesta informació.

Però la intenció del regulador xoca en ocasions amb la praxi. Diego Soldevila, director de la consultoria energètica de Tinsa (especialista en valoració d’immobles) reconeix que es detecten que no s’estan fent les inspeccions corresponents, que no hi ha visites professionals que recolzin els informes i que fins i tot alguns codis QR són falsos. Els notaris no supervisen la veracitat de les dades en les compravendes de vivendes. «La clau és donar rigor professional al certificat energètic i que passi a ser un document tècnic i no un simple tràmit administratiu». Passaria a ser un document útil per concedir préstecs verds o hipoteques bonificades, suggereix.  

 

Rosa Claverol, arquitecta i professional especialitzada en certificacions de vivendes des que són obligatòries, el 2013, opina que el frau ha arribat a nivells alarmants, amb una guerra de preus insostenible. Argumenta que una inspecció tal com estableix la normativa suposa una hora de visita del certificador per a un immoble de fins a 120 metres quadrats, més tres o quatre hores d’elaboració de l’informe i la seva presentació telemàtica davant l’Administració, l’ICAEN en el cas de Catalunya. El preu habitual d’un informe d’aquestes característiques hauria de ser de l’ordre dels 120 euros (en què sol incloure’s una comissió de 20 euros al comercial de la immobiliària, i els 12 euros de la taxa oficial de registre). A la pràctica, existeixen ofertes de certificats a partir de 30 euros, molts dels quals se suposa que falsos, afirma. L’acusació principal és que ni tan sols es registren a l’ICAEN, per això ningú sap del cert el nivell de frau global. En aquest tipus d’operacions tampoc solen fer-se factures. 

Lola Alcover, secretària del consell general del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària d’Espanya (COAPI), nega que el frau sigui tan habitual: «La immensa majoria dels professionals actuen –actuem– amb rigor i lleialtat; som conscients que les males praxis d’uns quants fan mal tant o mes el col·lectiu professional a què diuen pertànyer». Defensa la professionalitat d’un col·lectiu contra una minoria que va aparèixer en algun moment a l’oferir certificats «per 50 euros sense visita, per als quals era el contractant que havia d’enviar un qüestionari omplert amb les dades tècniques necessàries, i amb fotografia de façana. Desconeixem si va ser la inspecció administrativa qui va suprimir aquests ‘fusellers’, o si van caure pel seu propi pes conseqüència de l’esmentada abans maduresa dels mercats; i lamentem qualsevol mal que poguessin deixar pel camí». L’herència de les males praxis extremes ha sigut una guerra de preus, i a internet s’ofereix el certificat per 30 euros amb taxes i IVA a part. Alcover reconeix que els certificats es van comercialitzar inicialment a partir de 300 euros. «Possiblement fos la gran quantitat de tècnics sense feina el que va situar el preu dels certificats en l’entorn de 75-100 euros. No podem oblidar que la lliure competència regeix aquest mercat. No obstant, entenem que aquestes últimes xifres desmereixen respecte al volum de treball, ben conegut pels professionals del nostre sector, que els tècnics contractats realitzen».

Treball professional

Claverol recorda que un informe professional requereix mesurar parets exteriors, superfície de les finestres, avaluar aïllaments i altres elements. Els arquitectes, que òbviament han de ser col·legiats i estar donats d’alta com a professionals de la certificació energètica, han de ratificar aquesta categoria energètica en una típica gradació de l’A a la F. Als certificats de pega, generalment es dictamina la pitjor nota per eludir responsabilitats. Un altre problema, explica Soldevila, és que el tràmit està pensat perquè sigui el mateix propietari el que el presenti davant l’Administració, però és de complexitat excessiva i es tarda més en algunes comunitats autònomes a registrar el document que a elaborar l’informe». 

Amb l’esclat de la pandèmia provocada per la Covid-19 van proliferar empreses que feien el certificat energètic d’oïda o sense visita a la vivenda, un fet que està qualificat com a infracció molt greu, amb multes que poden arribar fins als 6.000 euros. Per certificar l’eficiència energètica d’una vivenda és obligatòria la visita del professional a l’immoble. La qualificació s’ha de registrar en un organisme oficial de la comunitat autònoma corresponent perquè tingui el caràcter de certificat. El certificat energètic ha de ser expedit per un tècnic competent elegit lliurement pel propietari, que estigui en possessió de qualsevol titulació acadèmica i professional habilitant per a la redacció de projectes, la direcció d’obres o la direcció d’execució d’obres d’edificació. És a dir, arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers i enginyers tècnics.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Una vegada realitzat l’informe energètic, s’ha de registrar en l’organisme oficial de la comunitat autònoma on s’ubiqui l’immoble perquè tingui el caràcter de certificat. Arantxa Goenaga Llorca, advocada i sòcia del despatx Círculo Legal Barcelona, opina que la majoria de gent encara no entén que el certificat energètic és necessari per a qualsevol lloguer o venda d’un pis. Afirma que, al marge de les falsificacions, el que està passant «és que a molts contractes d’arrendament es diu que està en tràmit i no s’arriba a realitzar mai». Per aquesta professional, és necessari millorar la supervisió de l’Administració i dels notaris.  

Existeixen inspeccions, però no són suficients per aturar el problema de fons. Les comunitats autònomes revisen els errors formals dels informes i fan requeriments per a la seva esmena. En una segona inspecció aleatòria, i en ocasions subcontractada a empreses especialitzades, es fa una revisió més en profunditat dels informes. El problema són aquestes inspeccions fingides, el tongo en tota regla no registrat que els notaris no supervisen i que queden als llimbs estadístics. La vigència del certificat energètic és de 10 anys