Comptes públics

Montero ajorna al 2024 o 2025 el compliment dels objectius de dèficit

La titular d’Hisenda afirma que no serà possible situar el desfasament de caixa en el 3% del PIB fins a dins de 3 o 4 anys

Montero ajorna al 2024 o 2025 el compliment dels objectius de dèficit

EUROPA PRESS / MARTA JARA

2
Es llegeix en minuts

La ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, ha ajornat fins al 2024 o fins i tot el 2025 la possibilitat de poder presentar a la Comissió Europea un camí de correcció del dèficit dins del límit del 3% del PIB, llindar sobre el qual les normes fiscals europees contemplen una especial vigilància a través d’un procediment de dèficit excessiu.

Així, ha explicat davant el Ple del Congrés que per molt que el dèficit públic per a aquest any caigui de l’11% al 8,4%, i que el 2022 se situï en el 5%, per al 2024 la taxa de referència que contempla el Govern seguirà per sobre del 3%, concretament dues desenes.

«Serà per aquest entorn, el 2024, si és possible aproximant-se més al 2025, quan estarem en condicions de presentar ja un camí que reprengui aquest compromís amb la consolidació fiscal, de cara a les autoritats europees», ha dit.

Així ho ha posat de manifest durant la seva intervenció a la Cambra baixa per defensar la situació d’extraordinària de necessitat, arran de la pandèmia de Covid-19 i les seves conseqüències econòmiques i socials, que justifica la suspensió de les regles fiscals.

Una suspensió que, ha recordat, està avalada tant per les autoritats europees com per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF). La paralització d’aquestes regles permet a les administracions públiques incórrer en dèficit estructural i no estar subjectes a objectius fiscals, si bé compten amb taxes de referència.

Salt superior

Segons aquesta referència, l’Administració central passarà d’un dèficit del 6,3% al 3,9%, un salt, ha incidit Montero, «molt superior al que es demana a la Seguretat Social o a les comunitats autònomes», per a les quals es preveu un manteniment de la despesa per fer front al finançament dels serveis públics de Sanitat, Educació i Dependència.

En el cas de la Seguretat Social, malgrat comunicar-se a Brussel·les un dèficit del 0,8%, es contempla un desfasament en els comptes del 0,5%, a l’assumir tres dècimes l’Estat amb una transferència que s’elevarà en els pròxims comptes a 18.369 milions d’euros (un 32% més que en anteriors Pressupostos, en les quals el transvasament de recursos es quedava en uns 13.000 milions).

La intervenció de Montero ha servit també per donar el tret de sortida al tràmit pressupostari, a l’informar la Cambra del nou límit de despesa no financera –el conegut com a ‘sostre de despesa’–, que per a l’any vinent serà de 196.142 milions d’euros, el més alt de la història, a l’elevar lleugerament l’anterior en la seva part de comptes públics (169.787 milions) i mantenir la previsió de fons europeus a rebre en el Pla de Recuperació (26.355 milions).

Notícies relacionades

La titular d’Hisenda ha remarcat que, amb vista a la tramitació dels pròxims comptes públics, manté «obertes totes les línies de comunicació per sumar tots els acords possibles», i ha instat la resta de formacions de la Cambra a recolzar els pròxims Pressupostos.

Rebutjar-los, ha dit, «seria el mateix que negar el pa i la sal a una societat expectant» d’una recuperació econòmica, ja que, segons ha dit, impulsar-la no és únicament una responsabilitat de l’Executiu, sinó també de la resta de formacions polítiques.