El dèficit públic es va situar en el 4,02% del PIB en el primer semestre

El dèficit del conjunt de les administracions públiques, tret de les entitats locals, es va situar en 48.562 milions d’euros en el primer semestre, una xifra que equival al 4,02% del PIB i que és un 30,5% inferior a la del mateix període del 2020.

Les dades d’execució pressupostària publicades aquest divendres pel Ministeri d’Hisenda reflecteixen que aquesta correcció del dèficit es deu tant a un augment dels ingressos del 10,1% com a una reducció de les despeses del 0,3%, en línia amb la mateixa evolució de la pandèmia.

Així, les despeses associades a la pandèmia en els sis primers mesos van ascendir a 11.044 milions, un 53,7% menys que en el mateix període del 2020.

El dèficit primari –que no té en compte el cost dels interessos del deute– va tancar el juny en 35.811 milions d’euros, un 2,96% del PIB.

Per subsectors, l’administració central va acumular la major part del dèficit, amb 35.155 milions, un 28% menys que en el primer semestre del 2020 i equivalent al 2,91% del PIB.

El dèficit de la Seguretat Social va ser de 7.020 milions, un 47% menys i un 0,58% del PIB, i el de les comunitats autònomes, de 6.387 milions, un 17,7% menys i un 0,53% del PIB.

El Ministeri d’Hisenda també ha publicat les dades d’execució pressupostària de l’Estat dels set primers mesos, període en què aquesta administració va acumular un dèficit de 48.077 milions, un 20,3% menys que en el mateix període del 2020 i equivalent al 3,98% del PIB.

Entre gener i juliol, els ingressos de l’Estat van sumar 112.445 milions, un 16,7% més, un percentatge que seria encara superior si es descompta l’efecte comptable de la reversió a l’Estat de dos trams d’autopistes el 2020.

Aquest repunt es deu al creixement de la recaptació tributària, que va ascendir a 94.014 milions, un 21,8% més que en el mateix període del 2020 i un 0,1% més que en el mateix període del 2019.

En aquests set mesos, la recaptació d’IRPF es va situar en 23.472 milions, un 33,4% més –afectada per diversos efectes extraordinaris–; la d’IVA, en 44.271 milions, un 18,2% més, i l’impost de societats, en 9.865 milions, un 37,6% més, impulsada per un ingrés extraordinari.

Al marge dels grans impostos, Hisenda destaca la recaptació de 160 milions de l’impost de transaccions financeres i el repunt del 30,7% en la recaptació de l’impost sobre primes d’assegurances després de la pujada de tipus.

Notícies relacionades

CNMC amenaça amb multes de 60 milions i indemnitzacions multimilionàries si troba infraccions greus en l’apagada

Oriol Pujol inicia un nou projecte empresarial

Les despeses van créixer un 2,5%, fins als 160.522 milions, una dada que es veu afectada tant per la reversió de les autopistes com per les diferents despeses de la pandèmia.

Entre gener i juliol, les despeses en remuneració d’assalariats van créixer un 4,6%; en prestacions socials, un 3,9%; en interessos, un 3%, i en transferències a altres administracions –com la Seguretat Social, comunitats autònomes o entitats locals–, un 2,8%, mentre que la despesa en consums intermedis va caure un 3,6%.