El retorn laboral

Les empreses planegen una tornada flexible a l’oficina al setembre

  • Les patronals constaten la preferència per un model mixt amb un, dos o tres dies de teletreball

  • Algunes companyies dels EUA han retardat el retorn fins al gener però a Espanya es va a una presencialitat més gran

Les empreses planegen una tornada flexible a l’oficina al setembre
4
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

L’1 de setembre marca el retorn massiu a l’activitat laboral després del període estival de l’agost. Abans de l’estiu, al juny, moltes empreses van planejar una presencialitat més gran dels seus treballadors a les oficines a partir del setembre, confiant que el programat avanç en la vacunació permetria mantenir la pandèmia sota control.

En línies generals, la vacunació s’ha avançat als ritmes previstos i la població vacunada gairebé arriba al 70%. Però la propagació de la variant delta desmenteix que el virus ja estigui sota control i en aquest context, algunes grans multinacionals dels EUA han decidit retardar fins al gener la tornada a l’oficina dels seus treballadors. És el cas de les tecnològiques Apple, Facebook o Amazon.

A Espanya, almenys de moment, el setembre s’entreveu com el mes del final del teletreball com a figura dominant, sense abandonar-lo del tot. La major part de les grans companyies ja havien iniciat abans de l’estiu un retorn gradual a l’oficina i, amb caràcter general, s’han dissenyat plans flexibles que combinen diferents dosis de presencialitat i teletreball de cara al gran retorn, a partir de l’1 de setembre. 

A partir de l’1 de setembre, Caixabank, per exemple, preveu augmentar la presència física als seus centres corporatius des del 35% actual de l’aforament al 50%. També a partir de dimecres que ve, el BBVA posa en marxa un model de treball híbrid basat en la flexibilitat, que de forma general estableix un 40% del treball en remot i un 60% de presencial, expliquen des de l’entitat. 

Fórmula mixta, pactada i reversible

«Estem constatant que es va cap a un model mixt, en què hi pugui haver un o dos dies de teletreball a la setmana, potser tres, però en què la presencialitat serà necessària», explica Andreu Cruañas, president de la patronal d’empreses de treball temporal Asempleo i membre de les juntes directives de la CEOE i la Cepyme. «Potser es faran coincidir els dies de presencialitat amb els de més reunions», aventura; o potser «hi haurà temporades en què sigui més intensa o la presència física o el teletreball». Però el que té molt clar és que «anirem cap a una fórmula mixta, pactada i reversible», de la presencialitat i el treball a distància. La clau estarà a plantejar la combinació adequada de percentatges de presencialitat i teletreball que permetin un equilibri entre l’interès del treballador i la seva productivitat, segons Cruañas.

Des d’Asempleo es remarquen els avantatges que el teletreball suposa per als treballadors en termes de millor conciliació familiar i estalvi de temps de transport, però també detecten «un moviment a favor d’incrementar la presencialitat fins i tot entre els treballadors» per esquivar els perjudicis de l’aïllament i les condicions laborals no sempre idònies a casa (espai, mobiliari...). Amb tot, Cruañas adverteix que «el 2022 encara haurem de conviure amb la pandèmia» i que aquesta circumstància encara condicionarà l’organització del treball.

«És previsible que a partir de l’estiu, i fins i tot quan es posi fi definitivament a la pandèmia, subsisteixi part de l’increment exponencial del nombre d’empreses que van instaurar el teletreball i, molt especialment, la implantació d’un model híbrid que combini el teletreball amb la presencialitat», admet Javier Ibars, director del departament de Relacions Laborals i Afers Socials de Foment. No obstant, adverteix que «no s’ha de perdre de vista que la nostra estructura productiva obliga que nombroses empreses i sectors, per la seva pròpia naturalesa, prestin servei de forma exclusivament presencial o per a bona part de les seves activitats».

Aquest model semipresencial implica conseqüències sobre la gestió dels espais físics. D’una banda, el progressiu retorn al centre de treball a mesura que s’avança en el control del virus està estimulant el mercat immobiliari de les oficines. De l’altra, la persistència de dosis de teletreball està portant les companyies a plantejar-se una reducció de l’espai o canviar de seu. Diferents estudis de KPMG publicats en els últims mesos remarquen aquestes tendències: el 17% de consellers delegats enquestats assenyalen que reduiran el seu espai físic (un percentatge, en tot cas, menor al 70% de l’agost del 2020, quan el teletreball era dominant). La consultora calcula que les grans companyies reduiran les seves necessitats d’espai un 7% de mitjana. 

Més difícil per a les pimes

Notícies relacionades

La UGT i CCOO coincideixen amb qui a mitjà termini veu la generalització d’un model mixt, però també preveuen una tendència a la baixa del teletreball amb el retorn de les vacances, sobretot a les pimes, que tenen més dificultats per implementar sistemes remots. Amb tot, un recent estudi de Telefónica constata que «el 61% de les pimes espanyoles facilitarà el teletreball als seus empleats en els pròxims mesos». Segons l’estudi, fet entre 542.122 empreses d’entre 3 i 199 treballadors, el 35% de les pimes disposa d’un model estructurat de treball a distància.

Segons dades del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) citades per la firma de recursos humans Randstad, al 63% dels espanyols els agradaria continuar treballant de manera remota, mentre que el 30,6% no comparteix aquest plantejament. En el seu informe del teletreball a Espanya, Randstad preveu que aquest continuarà creixent més enllà de la pandèmia, permetent que el 30,6% dels ocupats puguin treballar d’aquesta manera en els pròxims anys, davant la taxa actual del 16,6%. En algunes comunitats com Madrid aquest percentatge arribarà previsiblement al 35,9%, o al 33,5% a Catalunya. Per sectors, les previsions de teletreball més grans es concentren en els sectors de la informació i les comunicacions (67,3%), les activitats immobiliàries (64,2%), l’educació (61%) i el sector financer (61%), entre altres.