En vista dels plans del Govern

El PP rebutja pujar el salari mínim i adverteix del risc de prorrogar els ertos

  • Elvira Rodríguez argumenta que elevar l'SMI té «efectes col·laterals» de destrucció d’ocupació i economia submergida

El PP rebutja pujar el salari mínim i adverteix del risc de prorrogar els ertos

EUROPA PRESS / JESÚS HELLÍN

3
Es llegeix en minuts
Europa Press

La responsable econòmica del PP, Elvira Rodríguez, s’ha oposat a pujar el salari mínim interprofessional (SMI), com el Govern s’ha obert a fer a la tornada de l’estiu després d’algunes discrepàncies inicials, i també ha advertit sobre els riscos de prorrogar els ertos perquè poden estar servint per mantenir «empreses ‘zombis’» (inviables però que sobreviuen pel recolzament públic).

«No tenim l’economia per a pujades del salari mínim. Ha pujat en els últims dos anys i es podria deixar allà», ha afirmat en una entrevista a Europa Press l’exministra i expresidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que ha alertat sobre «efectes col·laterals que acaben perjudicant» els treballadors que cobren aquesta remuneració. En aquest sentit, ha lamentat que l'SMI «s’ha convertit en una bandera amb independència de l’impacte econòmic que pugui tenir» en termes de pèrdua de llocs de treball o de pas a l’economia submergida.

En el cas dels ertos, l’última pròrroga dels quals acaba el 30 de setembre, Rodríguez ha assenyalat que la situació de l’economia «és completament diferent» a la que hi havia quan es van posar en marxa, per la qual cosa demana revisar-ne la protecció, ja que considera que «després d’any i mig, els ertos deixen de ser solució», ja que «estan previstos perquè sigui una situació transitòria».

«L’erto té sentit si l’empresa pot tornar a obrir, però la gran incògnita és si no s’estaran pagant ertos a empreses zombis», diu, i assenyala que les penalitzacions per acomiadament impedeixen la «reestructuració» de les empreses, ja que obliga a tornar les ajudes rebudes. En aquest sentit, ha afirmat que «pot haver empreses que no puguin tirar endavant però segueixen enganxades a l’erto perquè no els donen una altra possibilitat jurídica» i, per això, creu que «s’hauria de deixar que les empreses es reestructurin».

«Necessitem teixit productiu sa. Qui estigui sa i necessiti una mica més de temps, que el tingui. Però qui no estigui sa, no li diguis que com prescindeixis de la meitat dels teus treballadors has de tornar el 100% del que t’han pagat, que et porta directament a la ruïna», afirma.

Sota la lupa europea

D’altra banda, Rodríguez també ha advertit del risc que, per no complir els compromisos adquirits amb la Comissió Europea, es bloquegin els fons europeus, el primer desemborsament dels quals ja ha rebut Espanya, però que a partir d’aquí es condicionen a una sèrie de fites. Concretament, en les reformes en què, ha dit, en el Govern «estan arrossegant els peus». «Hi ha riscos com no s’aclareixin amb la reforma del sistema de pensions amb les fites que s’han posat, hi ha risc indubtablement en la reforma laboral i hi ha risc en la situació de les finances públiques», ha apuntat.

En aquest cas, ha lamentat que el Govern hagi interpretat la suspensió de les regles fiscals amb l’absència d’aquestes, i ha criticat l’absència d’un pla de reequilibri pressupostari plurianual i els informes preceptius del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), la Comissió Nacional de l’Administració Local (CNAL) i del Banc d’Espanya.

«Europa ens està mirant amb la lupa i dins de les reformes dels successius semestres europeus, però ara adherides als fons europeus, hi ha que nosaltres ordenem fiscalment els nostres comptes», ha afirmat, i ha anticipat que, en cas de continuar amb «sostres de despesa absolutament generosos», creu que «l’única manera de finançar-los sense dèficit serà pujant massivament els impostos».

Crítiques a Escrivá

Notícies relacionades

Respecte a les pensions, Rodríguez ha lamentat que el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, hagi anat a «prendre les decisions fàcils», recuperant la revalorització amb l’IPC i derogant el factor de sostenibilitat, però no presenti «la reforma completa» de les pensions. «No hi ha la segona part», ha dit l’exministra, assenyalant que el termini donat a sindicats i patronals per negociar és fins a final d’any, com s’ha compromès amb les autoritats europees. «Per això dic que pot fer trontollar la consecució de les reformes», ha dit.

En aquest sentit, ha assenyalat que el Pacte de Toledo va acordar la recuperació de l’IPC com a referència per pujar les pensions, però dins d’un compromís amb la sostenibilitat del sistema de pensions. «A mi la sostenibilitat del sistema de pensions públics em sembla un bé superior a preservar i vostè no se sap el que està fent... Ho deixaré aquí. No diré que l’està posant en perill, però està jugant amb una cosa amb què no hauria», ha afirmat.