Escalfament global

La contaminació de les grans empreses cau un 9,5% a Espanya

  • Centrals elèctriques i indústries pesants disminueixen les emissions de CO2 

  • Repsol, EDP i Endesa són les que més diòxid de carboni alliberen a l’atmosfera

La contaminació de les grans empreses cau un 9,5% a Espanya

Eloy Alonso/Efe

4
Es llegeix en minuts
Gemma Martínez

Les xemeneies del CO2 també es confinen en pandèmia. Així ho demostra el comportament de les 45 centrals energètiques i indústries pesants que més diòxid de carboni (CO2) alliberen a l’atmosfera a Espanya. Les seves emissions van superar els 47 milions de tones equivalents de CO2 el 2020, un 9,5% menys que l’any anterior, segons dades oficials del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic analitzats per EL PERIÓDICO.

La reducció va ser conseqüència del descens de l’activitat industrial associada a la pandèmia i de l’auge de les tecnologies netes en la generació d’electricitat. Les renovables van guanyar pes en detriment del carbó, molt més contaminant, i del gas natural. 

 Aquestes 45 plantes formen part del miler d’instal·lacions que a Espanya estan autoritzades a emetre CO2 amb el desenvolupament de la seva activitat i que operen en els sectors industrials i de generació elèctrica. Pel seu impacte atmosfèric més elevat, es troben sota la vigilància del ministeri de Teresa Ribera i estan subjectes al règim de comerç de drets d’emissió de la Unió Europea. Aquest règim és la principal eina de la UE per lluitar contra el canvi climàtic i estableix llindars objectius de reducció dels gasos amb efecte d’hivernacle, responsables de l’escalfament global del planeta, per a tots els països membres.  

El miler d’instal·lacions va emetre 89 milions de tones de CO2, el principal gas amb efecte d’hivernacle, el 2020, un 19% menys que l’any anterior, segons el ministeri. La reducció d’emissions és generalitzada en tots els sectors, tot i que en grau diferent: mentre que en la fabricació de productes químics va ser del 4,8%, en el de la producció d’acer va arribar al 20,8%.

Les 45 identificades per EL PERIÓDICO són les que més emeten de les mil existents i totes individualment van alliberar a l’atmosfera més de 500.000 tones de diòxid de carboni. En conjunt, les 45 van arribar a aquests 47 milions de tones, més de la meitat (53%) del total. 

El complex industrial que el grup siderúrgic ArcelorMittal té a Avilés i Gijón, a Astúries, és el que més contamina d’Espanya, amb 3,91 milions de tones de CO2 verificades el 2020. Aquesta xifra suposa una reducció del 23% respecte al 2019. 

La instal·lació d’Arcelor ocupa la primera posició per ser una indústria altament intensiva en el consum d’energia i perquè «produeix acer amb un alt forn tradicional i no amb un forn d’arc elèctric, com la majoria del sector. El forn d’arc elèctric pot utilitzar fonts renovables i contaminar menys», afirma Pedro Linares, professor de la Universitat Pontifícia Comillas i director del centre d’investigació Economics for Energy. 

ArcelorMittal reconeix que està intentant canviar aquesta situació per fabricar acer verd i que té dues vies en estudi: utilitzar combustibles menys contaminants al seu alt forn (com l’hidrogen) o substituir-lo per un nou forn d’arc elèctric. 

A la fàbrica siderúrgica d’ArcelorMittal la segueixen en el rànquing d’instal·lacions més contaminants una central tèrmica de carbó –també situada a Astúries, a Aboño, i propietat del grup lusità EDP– i tres refineries de petroli del grup Repsol a Cartagena (Múrcia), Muskiz (Biscaia) i la Pobla de Mafumet (Tarragona).

Entre la fàbrica d’Arcelor, la tèrmica d’EDP i les tres refineries de Repsol van emetre a l’atmosfera 11,96 milions de tones de CO2, la quarta part del generat per les 45 instal·lacions. Quatre de les cinc més grans van rebaixar les seves emissions i només la refineria de Repsol a Cartagena les va pujar una mica més d’un 1%. El retrocés més destacat va ser el de la central d’EDP a Aboño, del 26%. 

Les 45 emissores més destacades pertanyen a 20 grups empresarials. Per nombre de plantes, Repsol encapçala el rànquing amb participació en set d’aquestes, seguida de Naturgy (6), EDP i Endesa (4 cada una), Iberdrola (3), LafargeHolcim (3), Cepsa (2), FCC (2), Cemex (2), Masaveu (2), ArcelorMittal (1), BP Oil (1), Solvay (1), Molins (1), Dow Chemical (1), Engie (1), Castleton (1), Fertiberia (1), Heideberg (1) i Alcoa (1). 

Per volum d’emissions de CO2 alliberades a l’atmosfera, en canvi, la classificació l’encapçalen Repsol (que suma més de 10 milions de tones entre totes les seves instal·lacions), EDP, Endesa, Naturgy, Arcelor, Cepsa, Iberdrola, LafargeHolcim, FCC i Cemex. 

Notícies relacionades

Més de la meitat d’aquests vint grups empresarials pertanyen a conglomerats internacionals o estan participats per accionistes estrangers. Destaca el capital nord-americà (Alcoa, propietària d’Alúmina Espanyola; Dow Chemical; i Castleton Commodities, propietària de Bizcaia Energia). També hi ha presència mexicana (Cemex i FCC, controlada per Carlos Slim), portuguesa (EDP), italiana (Endesa està en mans d’Enel), francesa (Engie), suïssa ( LafargeHolcim), belga (Solvay), àrab (Cepsa) i alemanya (Heideberg, propietari de Cementos Goliat). 

S’ha de veure com evolucionen les emissions d’aquestes grans indústries d’ara endavant i amb la reactivació de l’economia. Cecilio Molina, professor de la Universitat CEU San Pablo i autor del llibre ‘El Registro y el Comercio de Derechos de Emisión de Gases de Efecto Invernadero’, és optimista i considera que la tendència és irreversible més enllà de com evolucionin les emissions en moments concrets. «Espanya està desenvolupant una ambiciosa agenda legislativa a favor de la sostenibilitat, que exigeix a les empreses que expliquin les seves conductes i com lluitaran contra el canvi climàtic», diu Molina.