El Govern central colla per impulsar la indústria renovable nacional

La primera subhasta de capacitat verda es va celebrar fa dues setmanes i va incloure aquesta disposició. S’hi van adjudicar 3.060 megawatts de potència, dels 19.500 megawatts que se subhastaran d’aquí al 2025, repartits en un terç de potència eòlica i dos terços de fotovoltaica per un preu mitjà de 24 euros. Capital Energy va ser la companyia guanyadora, a l’aconseguir 650 megawatts eòlics, però també elèctriques tradicionals com Iberdrola, Endesa i Naturgy van aconseguir un grapat de capacitat renovable.

Totes hauran d’entregar al departament que comanda Teresa Ribera un «pla estratègic» amb les estimacions d’«impacte sobre l’ocupació local i la cadena de valor industrial», que es farà públic a la pàgina web del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. «Es tracta de donar un compromís social per escrit d’un projecte perquè tingui unes característiques determinades», exposen fonts del departament que dirigeix la vicepresidenta quarta del Govern. 

El pla haurà d’incloure una «estratègia de compres i contractació»; una estimació de l’ocupació directa i indirecta creada durant la construcció, posada en marxa i operació de les instal·lacions en l’àmbit local, regional o nacional; i aquelles oportunitats que generarà per a la cadena de valor industrial local, regional, nacional i comunitària. «Incloent-hi una anàlisi sobre el percentatge que representa la valoració econòmica de la fabricació d’equips, subministraments, muntatges, transport i resta de prestacions realitzades per empreses localitzades en els esmentats àmbits territorials, en relació amb la inversió total a realitzar», segons diu el text de la convocatòria.

«És un primer pas essencial perquè cada empresa s’ha de retratar en quins beneficis generarà per a l’economia nacional i local», reconeix el director general de l’Associació Empresarial Eòlica (AEE), Juan Virgilio. Tot i que matisa que al no ser vinculant, serà necessari «fer un pas més». La normativa europea d’ajudes d’estat impedeix prioritzar les empreses nacionals; però, segons el parer de Virgilio, el Govern podria desenvolupar altres mecanismes, com passa ja en altres països europeus que compten amb diferents estratègies per prioritzar la seva pròpia indústria en el desenvolupament de les infraestructures renovables. En aquest sentit, Virgilio proposa fixar com un dels indicadors de la subhasta una reducció d’emissions més elevada de CO₂ en el desenvolupament dels parcs a través d’una metodologia objectiva. 

Cadena de valor 

Espanya fabrica el 90% dels components d’un parc eòlic i el 60% dels d’un parc solar, segons han assegurat en diverses ocasions tant la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, com la secretària d’Estat d’Energia, Sara Aegesen. El gran ‘gap’ de la fotovoltaica són els panells solars que majoritàriament venen de la Xina, tot i que aquí també hi ha alguna empresa. 

Notícies relacionades

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

El Sabadell guanya el 50% més i preveu un rècord de benefici el 2024

Aquest mapa el componen companyies espanyoles líders a nivell mundial com ara Soltec (seguidors i estructures) o Power Electronics (inversors) que exporten a altres països, però també altres que són multinacionals que fabriquen a Espanya, com Vestas i Siemens Gamesa. Una circumstància que pot produir deslocalitzacions, com ha passat amb totes dues, que han tancat o anunciat el tancament de les seves plantes en aquest país. 

En aquest sentit, la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF) ha presentat un pla d’industrialització a l’Executiu amb l’objectiu d’invertir entre 20 i 25 milions d’euros en els pròxims anys en el sector per impulsar-lo. «Tenim bons fabricants i fortalesa per generar noves oportunitats industrials», assegura el seu director general, José Donoso. Els principals eixos del pla passen per promoure i dotar de finançament aquesta indústria amb diferents mecanismes, entre els quals, els fons de recuperació de la Unió Europea; fomentar els clústers i les aliances entre empreses nacionals perquè tinguin més múscul financer i impulsar els centres de R+D+I i la formació. «La gent es pensa que els xinesos són competitius perquè tenen mà d’obra barata però no perquè inverteixen més en R+D+I», defensa Donoso. «Som un sector molt tecnològic. Necessitem crear autèntics centres d’excel·lència en R+D+I i convertir-nos en receptors de cervells, però per a això necessitem eliminar les barreres burocràtiques», afegeix.