Infraestructures

El Govern mira de guanyar temps amb l’ampliació del Prat

L’Executiu català i ajuntaments insisteixen a demorar la decisió sobre la prolongació de la pista

El Govern mira de guanyar temps amb l’ampliació del Prat

FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Sense grans avenços. La reunió del grup de treball per a l’ampliació de l’aeroport i Barcelona-el Prat ha acabat avui sense consens amb el gestor de la infraestructura, Aena, quant a l’ampliació de la pista, un dels eixos bàsics del projecte la inversió total prevista del qual ascendeix a uns 1.700 milions d’euros.

«Les administracions locals i la Generalitat consideren que la definició precisa del nou camp de vol de l’aeroport de Barcelona no és possible amb un termini temporal amb l’horitzó del setembre», segons una de les parts del document de síntesi elaborat en la reunió a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. Aquesta és una de les conclusions, que ara es revisaran per elaborar un nou document en un parell de dies, segons fonts coneixedores. En tot cas aquesta ampliació és una de les parts que més conflicte genera. L’ampliació de la tercera pista suposaria ocupar l’espai natural de La Ricarda del Prat, protegit per normativa europea per incloure’s a la Xarxa Natura 2000.

Alguns dels municipis –en aquest grup de treball estan representats Barcelona, el Prat, Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobergat– i especialment, la Generalitat ha reclamat un ajornament de l’aprovació del document de regulació aeroportuària (Dora), que recull els plans d’inversions per a tot el sistema per a cinc anys i que el Govern ha d’aprovar abans que acabi el setembre. Segons els responsables d’Aena aquesta possibilitat «és inviable». A més dels municipis, en aquesta taula, creada a instàncies del president Pere Aragonès, hi ha representats Aena, els ministeris de Transports i Transició Ecològica i les conselleries d’Acció Climàtica i de Polítiques Digitals i Territori.

Volum d’inversió

En tot cas des del Govern demanen mantenir «el volum d’inversió previst en el document inicial, el Dora, amb independència de la solució que reculli el futur pla director, per poder tenir cobertura econòmica en l’execució de les actuacions que recordin».

Fonts del sector consideren també inviable una consulta a la Comissió Europea prèvia a la tramitació del pla director en relació amb la Xarxa Natura 2000, tal com defensa el Govern . «A Brussel·les analitzen els projectes com a tals, no intencions en un sentit o altre», expliquen les mateixes fonts. Alhora recorden que els primers contactes del gestor aeroportuari amb el Govern per parlar d’aquest projecte es van produir el 2019.

El projecte d’ampliació, que ensopega amb el rebuig d’alguns municipis i col·lectius, compta amb un gran suport empresarial, que fins i tot va organitzar un acte reivindicatiu per exigir que l’ampliació tiri endavant. La proposta d’Aena consisteix a destinar 1.700 milions d’euros en el marc d’un pla general que preveu la construcció d’una nova terminal i l’ampliació de la tercera pista a 500 metres de longitud. El conjunt d’actuacions permetria a l’aeroport Josep Tarradellas arribar a una capacitat de fins a 72 milions de passatgers anuals.

Notícies relacionades

En l’actualitat, les instal·lacions no permeten arribar a l’objectiu de 90 operacions a l’hora i arriben a 80. L’única manera d’aconseguir-ho seria volant per sobre del terme de Gavà, al qual s’oposen els veïns i que és una opció que s’ha descartat, a l’haver-hi un ampli consens en la necessitat de reduir l’empremta ambiental de l’aeroport.

Una de les condicions que el Govern havia imposat per donar suport al projecte era incloure les estacions d’alta velocitat (AVE) de Girona i Reus en els plans d’inversió del gestor ferroviari, Adif i connectar aquesta xarxa amb l’aeroport de Barcelona. Sobre aquesta qüestió en la reunió hi ha hagut un ampli consens, segons les fonts consultades. El mateix passa amb la connectivitat intercontinental més gran de les instal·lacions.