¿Per què puja tant el preu de la llum?

L’energia es compra i ven diàriament al mercat majorista de l’electricitat, conegut com a ‘pool’. Red Eléctrica fa una previsió de la demanda elèctrica de l’endemà, els productors presenten les seves ofertes a un preu determinat i, a través d’una subhasta, s’adjudiquen els diferents paquets fins a cobrir el total de la demanda. Així és com s’estableix el preu de la llum per a cadascuna de les 24 hores del dia.

Les primeres energies a entrar en la subhasta a casar oferta i demanda solen ser les energies més barates (renovables i, després, nuclears), però de vegades no arriben per cobrir el total demandat, per la qual cosa se n’afegeixen d’altres, que entren en últim lloc i solen ser les més cares (cicles combinats, però també la hidràulica). El ‘problema’ és que el mercat es regeix per un sistema marginalista en què totes les tecnologies es retribueixen al preu que marca l’última que casa oferta i demanda.

I això és el que passa en els últims mesos en què els cicles combinats tenen un preu molt alt. Els cicles combinats cremen gas natural i, per tant, estan directament afectats pel preu d’aquesta matèria primera als mercats internacionals que, actualment, estan disparats (un 10% més cara en els últims dies) per la cada vegada més gran demanda dels països asiàtics i la menor exportació de Rússia.

A més, els cicles combinats també han de pagar el ‘peatge’ que suposa ser un combustible fòssil en plena transició energètica. Això és el que es coneix com els drets d’emissió de CO₂un desincentiu econòmic creat per la Comissió Europea el 2018 per impulsar les energies netes, penalitzant les contaminants, l’ús de les quals s’ha pervertit disparant-ne el preu davant el seu gran atractiu financer (és un valor segur). El gener de 2018 els drets d’emissió de CO₂ marcaven 4 euros per tona, actualment es troben entre els 50 i els 58 euros. Les estimacions de la Comissió Europea fixaven un preu de 25 euros el 2025 i de 50 euros el 2030.

Notícies relacionades

Celsa suspèn la cerca d’un soci espanyol després del refús de Criteria

García-Milà, la macroeconomista que no perdia mai el cap

D’altra banda, l’energia hidràulica es regeix pel mateix preu que els cicles combinats perquè segueix el cost d’oportunitat, és a dir, què suposaria que no entressin en el ‘mix’ els cicles. Això passa gairebé sempre, tret de casos excepcionals que es donen quan els embassaments tenen massa aigua i estan obligats a desembassar-la, llavors és molt barata.

És a dir, és igual que l’última tecnologia sigui l’aigua o els cicles, perquè el preu serà exactament el mateix. A més, el mercat marginalista fa que davant un encariment del preu dels cicles totes les tecnologies, a més de l’aigua, es beneficiïn al ‘guanyar’ uns diners extres perquè no tenen aquests costos alts però sí que reben aquesta retribució alta, mentre que els consumidors en surten penalitzats.