Votació pendent

La falta de majories al Congrés deixa en l’aire la reforma dels interins

  • Els partits votaran aquest dimecres si convaliden o no el reial decret pactat entre Iceta i els sindicats

  • ERC insinua el seu ‘no’, mentre que el PDECat, la CUP i Més País ja avancen públicament que hi votaran en contra

La falta de majories al Congrés deixa en l’aire la reforma dels interins

Jordi Cotrina

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Congrés dels Diputats votarà aquest dimecres si convalida o no el reial decret aprovat pel Govern central que reforma les condicions de treball dels interins en la funció pública. L’Executiu no té lligada una majoria clara i el resultat de la votació per decidir si el text consensuat entre el llavors ministre de Política Territorial i Funció Pública Miquel Iceta i els sindicats està en l’aire. En la sessió d’aquest dimarts ERC no ha aclarit la seva posició, tot i que ha tirat més cap al ‘no’ que el ‘sí’, mentre el PDECat, la CUP i Més País ja han avançat que hi votaran en contra. La posició dels partits bascos, tant el PNB com EH Bildu, tampoc és nítida.

La primera reforma de la interinitat del Govern de Pedro Sánchez pot acabar tenint una vida molt curta. Aquesta reforma ha sigut dissenyada per reduir els elevats nivells de temporalitat a l’Administració, superiors al 30%. I contempla, entre d’altres, introduir una indemnització de 20 dies per any treballat, amb límit de 12 mensualitats, per a tot aquell interí que estigués en abús de la temporalitat i perdés la seva plaça una vegada sortís a oposició. L’acord pretén estabilitzar 310.000 places actualment ocupades per interins abans del 2025, en un procés qualificat d’«històric» pels signants del pacte.

Sense acord previ amb totes les autonomies

El text que va ser aprovat al Consell de Ministres compta amb el beneplàcit dels sindicats més representatius entre els empleats públics, però no així de totes les comunitats autònomes, que són finalment les que, majoritàriament, hauran de torejar amb les seves conseqüències. Ja que els índexs de temporalitat més elevats en la funció pública espanyola es concentren en els serveis gestionats des dels governs autonòmics, com l’educació o la sanitat. I aquestes noves indemnitzacions correrien, majoritàriament, del seu compte.

La reforma impulsada per Iceta va aconseguir finalment el vistiplau dels sindicats, que van haver de fer equilibris interns entre satisfer els interessos dels seus afiliats funcionaris ja amb plaça i amb ambició de trasllat (poden arribar a competir amb un interí) i la defensa dels interessos dels centenars de milers d’interins que operen actualment a l’Administració. ¿Quants? Aquí la xifra varia, des dels 310.000 reconeguts per l’Executiu fins als més de 600.000 que es podrien inferir de les dades del butlletí estadístic de les administracions públiques. Segons l’INE, actualment hi ha 1,03 milions de treballadors del sector públic amb un contracte eventual.

Notícies relacionades

Les comunitats autònomes, especialment les governades per partits nacionalistes, no van arribar a avalar públicament el text d’Iceta i van desconfiar de pronunciar-se públicament sobre aquest. Malgrat que el ministre va anar posposant l’aprovació final del reial decret per mirar de lligar amb les comunitats un acord. Ja que l’absència d’aquest consens a tres bandes (amb sindicats i autonomies) podia desembocar en l’actual situació: que no hi hagués una majoria clara per assegurar la convalidació del reial decret al Congrés.

Rebuig de les plataformes d’interins

En paral·lel a tot això, les plataformes d’interins organitzats més enllà dels sindicats van mostrar des del primer moment el seu rebuig de la reforma, ja que les seves pretensions eren d’una norma que fes fix automàticament qualsevol eventual en frau. Frau que, d’altra banda, ja ha recriminat la Unió Europea al Regne d’Espanya en múltiples ocasions. No obstant, aquesta via ha sigut descartada diverses vegades pel Tribunal Suprem, tal com va reiterar en una recent sentència avançada per EL PERIÓDICO, i mai va estar en els plans de l’equip de Miquel Iceta, ja que considerava que vulnera el principi de lliure concurrència i publicitat que ha de tenir tot procés d’oposició per a una plaça pública.