Escrivá posa ara el focus a fer cotitzar més als sous més alts

Després d’haver afirmat que els treballadors de la generació del ‘baby boom’ nascuts entre els anys 50 i meitat dels 70 haurien d’elegir entre treballar més o cobrar menys prestació en la seva jubilació, el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, continua afirmant que «no es va expressar bé» i apunta ara altres elements que també formen part de la carpeta de la reforma de les pensions per buscar la sostenibilitat del sistema.

En declaracions a La Sexta, Escrivá ha posat l’accent en una de les reformes compromeses amb la Comissió Europea per elevar de forma progressiva la base màxima de cotització a la Seguretat Social. El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència aprovat per la Comissió Europea inclou l’objectiu d’un «increment gradual de la base de cotització màxima del sistema, compassada d’una adaptació de la pensió màxima». L’objectiu inclou l’aprovació d’aquesta mesura abans de l’acabament del 2022, si bé la reforma s’implementarà de forma gradual al llarg de les pròximes tres dècades. «Amb el temps anirem introduint elements de forma subtil i equilibrada perquè aquests joves no ho suportin tot», ha explicat el ministre a La Sexta.

Primera etapa: ingressar més

A Espanya, per molt alts que siguin els salaris, només cotitzen a la Seguretat Social per l’anomenada «base màxima de cotització», que aquest any és de 4.070,10 euros. I per molt alts que siguin els salaris, i tot i que es cotitzi per 4.070,10 euros, la pensió màxima és de 2.707,49 euros.

Segons el ministre, l’augment de les bases màximes de cotització (per sobre dels 4.070,10 euros actuals) pot fer arribar més recursos al sistema en una primera etapa. La contrapartida d’una despesa més gran per una pensió màxima més alta (per sobre dels 2.707,49 euros actuals) arribarà una mica més diferida en el temps; segons Escrivá, això podria coincidir amb el període en què la pressió financera sobre el sistema de pensions comenci a declinar, a partir del 2048. A més, sempre es mantindria una distància que permeti que la base màxima de cotització sigueixi sent més alta que la pensió màxima. 

Sense canvis en l’edat legal de 67 anys

El ministre ha explicat a La Sexta que no es tracta que els ‘baby boomers’ cobrin menys pensió o que treballin més temps sinó que els joves d’avui, els fills d’aquesta generació, no suportin la despesa més gran en pensions que suposarà l’arribada dels seus pares a l’edat de jubilació. D’aquí la necessitat de dissenyar un nou factor de sostenibilitat, que el ministre prefereix anomenar «mecanisme d’equitat intergeneracional».

«Treballar més temps» per als treballadors del ‘baby boom’ no suposarà, segons Escrivá, allargar l’edat legal de jubilació per sobre dels 67 anys, que entrarà en vigor el 2027 (en l’actualitat l’edat legal és de 66 anys). El ministre també ha refusat aclarir si el seu ministeri sospesa ampliar els 35 anys que en l’actualitat donen dret a una pensió del 100%. Sobre la taula sí que hi haurà ampliar els anys de cotització que serveixen per calcular la quantitat de les pensions, des dels 25 actuals fins a, potser, un període de 35 anys.

La dels joves, ha explicat Escrivá, és una generació més petita i «estreta» que la dels ‘baby boomers’ i que, a més, pateix «molta precarietat laboral». «Hem d’interioritzar que ells no poden suportar determinats costos i no em refereixo només a les pensions, sinó a totes les polítiques públiques. Cal protegir els joves», ha indicat. Així, igual com el component de gènere s’ha anat incorporant al disseny de les polítiques públiques, el ministre creu que aquest component juvenil s’ha d’introduir en la confecció de les polítiques públiques.

«L’esforç no pot recaure en els joves. Hem de buscar entre tots com evitar-lo i del mateix mode que fa un any semblava difícil arribar a un acord sobre les jubilacions anticipades i demorades, estic convençut que ens posarem d’acord. Hi ha diferents maneres de fer-ho», ha afegit el ministre.

Des del seu punt de vista, l’efecte d’un còctel de mesures que inclogui estímuls a demorar la jubilació, una cotització més gran de les bases màximes, més penalització per a les prejubilacions dels treballadors amb més ingressos i d’altres de possibles, podria evitar aplicar el mecanisme d’equitat intergeneracional que substituirà el factor de sostenibilitat. «Potser no fa falta» aplicar-lo, ha dit el ministre. Però «per si de cas» ha considerat oportú «pensar en alguna cosa més. Cal tenir un marc de referència, per això hem d’acordar-ho», ha apuntat.

Per Escrivá, aquest mecanisme «no és el més transcendent» de l’acord amb els agents socials, ja que el més important és que les pensions s’actualitzaran amb l’IPC i que l’edat efectiva de jubilació es va demorant gràcies a un bon esquema d’incentius. «Amb un bon esquema d’incentius podem aconseguir que la gent treballi més anys, i aquest és l’element més potent per a la sostenibilitat del sistema», ha afegit.

Així, «dins del paquet afegit», el mecanisme d’equitat intergeneracional «és un tema menor i perfectament manejable», ha insistit el ministre, que ha recordat que l’acord aconseguit amb els agents socials es mou dins dels paràmetres de les recomanacions del Pacte de Toledo.

Notícies relacionades

El Pla Estatal de Vivenda triplicarà la inversió fins als 7.000 milions

Barcelona Global reuneix 1.500 professionals de 90 nacionalitats

Escrivá ha remarcat que Espanya «no té un problema agut de pensions», ja que la seva despesa actual és del 12% del PIB, davant el 16% del PIB de França i Itàlia, i el que s’estima és que, si Espanya no fes res, en algun moment de finals dels anys 40 s’arribaria a una despesa del 16% del PIB.

«I el que estem fent és preparar-nos suaument per manejar aquest problema, que és manejable. A partir del 2050, quan arribin els joves a l’edat de jubilació la despesa cau de forma molt marcada, 2,5 punts», ha apuntat el ministre, que ha deixat clar que la reforma pactada amb sindicats i empresaris no obliga a treballar més anys, ja que això continua sent voluntari.