¿Qui són els ‘babyboomers’ i per què Escrivá diu que cal tocar la seva pensió?

Recentment aquesta qüestió ha saltat a la primera línia mediàtica després de les declaracions del ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, en les quals plantejava que, segons la seva opinió, per garantir les seves pensions públiques havien d’escollir entre treballar més anys o veure reduïda «moderadament» la seva pensió.

¿Què s’entén per generació ‘baby boom’?

La generació del ‘baby boom’ és coneguda per aquest nom a causa que representa una explosió demogràfica respecte a les generacions anteriors. Són els fills que qui van viure la Segona Guerra Mundial o la postguerra espanyola. En el conjunt d’Europa i els Estats Units aquesta generació comprèn des del 1944 fins al 1964; tot i que a Espanya es retarda uns anys –com tantes altres coses per aquella època de dictadura– i comprèn del 1955 fins al 1977. Entre aquestes dates a Espanya van néixer al voltant de 14 milions de nens, 2,5 més que en els vint anys previs i 4,5 més que en els vint anys següents; un estudi del CSIC titulat ‘La jubilació del baby boom a Espanya, ¿motiu de preocupació?’.

¿Quan es jubilen?

La jubilació dels primers ‘baby boomers’ va començar a mitjans de la dècada del 2010. Part d’aquests s’han jubilat amb edats primerenques, segons els estàndards actuals, entre els 61 i els 63 anys, aprofitant les possibilitats de l’actual sistema de pensions. Això provoca que, entre d’altres, malgrat que l’edat legal de jubilació és actualment en els 66 anys, l’edat mitjana efectiva a què realment es jubila la gent està en 64 anys. És per aquesta via per la qual el ministre d’Inclusió ha volgut introduir la seva primera reforma, limitant les possibilitats per jubilar-se abans, penalitzant les esmentades pensions i incentivant aquells que no es jubilen abans, sinó que allarguen més la seva carrera professional. Segons els càlculs del Govern, els ‘baby boomers’ tancaran el seu cicle de jubilacions cap al 2048.

¿Quant gasta Espanya en pensions?

La despesa en prestacions ha pujat substancialment en l’última dècada, a causa del major nombre de pensionistes i, més important, a les seves millors condicions de jubilació. Segons l’última nòmina de pensions abonada el mes de juny, l’Estat destinava un total de 10.180,2 milions d’euros a costejar aquestes prestacions; mentre que el 2010 el desemborsament era de 6.867,9 milions d’euros. La despesa pública en pensions ha crescut el 48,2% en l’última dècada. I el nombre de pensionistes també ha crescut, dels 9,8 milions actuals als 8,7 milions que hi havia el 2010.

Segons càlculs del Govern, la progressiva jubilació dels ‘baby boomers’ implicarà necessàriament una despesa més gran en pensions. I per a això Espanya haurà d’invertir progressivament fins al 2050 entorn de dos punts i mig més del seu PIB per sostenir el sistema públic. Aquesta quantia, no obstant, és un import mòbil que anirà variant en funció de l’evolució demogràfica.

¿Quin és el problema?

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) calcula que el 2050 hi haurà menys de dues persones en edat de treballar per una de més gran de 66 anys (53%). I segons les seves estimacions és essencial que hi hagi més de dos cotitzadors per cada pensionista perquè el sistema sigui robust. Hi ha una qüestió demogràfica i després també una qüestió de la qualitat en les remuneracions.

Actualment les noves pensions del règim general arriben a un import d’1.467,6 euros mensuals (en 14 pagues), mentre que el salari més freqüent entre els espanyols és (segons dades del 2019) és de 1.320 euros mensuals (14 pagues). Fet que implica que en el recanvi generacional, part dels pensionistes han generat uns drets cotitzant mitjançant uns salaris que no es corresponen amb les actuals remuneracions de gran part de la població treballadora.

¿És una solució treballar més anys?

És una fórmula que part dels economistes proposen per contenir la despesa del sistema. Segons càlculs de l’Airef, cada any que es retarda suposa un estalvi en despesa del 0,8% del PIB. I és una de les vies que Escrivá ha acordat amb els agents socials, tot i que no per la via de l’obligatorietat, sinó de l’incentiu. És a dir, l’últim acord no obliga els ‘baby boomers’ a jubilar-se més tard, sinó que els premia amb més pensió si ho fan.

¿Hi ha altres solucions?

Notícies relacionades

Escrivá, sobre el seu avís sobre les pensions dels ‘baby boomers’: «No vaig tenir el meu millor dia»

Escrivá adverteix que els ‘baby boomer’ hauran d’assumir una retallada a la seva pensió

Sí, i això és el que es debatrà ara a la taula del diàleg social. Hi ha consens entre el Govern, la patronal i els sindicats, que cal fer alguna cosa per garantir la viabilitat del sistema de pensions. I que aquest és viable si s’introdueixen reformes. La qüestió ara és definir i escollir quines. L’opció en la qual va pensar «en veu alta» Escrivá, segons es va referir ell mateix posteriorment, és establir una disjuntiva per als pensionistes. O els retalla «moderadament» les seves pensions o poden treballar més anys i així ho eviten. Això atacaria el problema per la via de les despeses.

Aquesta és una opció, els sindicats en plantegen d’altres, com compensar el balanç entre despeses i ingressos per aquesta segona via. És a dir, aconseguir més ingressos per tenir més diners a la caixa amb la qual pagar més pensions i que aquestes no perdin poder adquisitiu. Això es pot aconseguir per múltiples vies, com augmentar els impostos i finançar part de la despesa de la Seguretat Social via pressupostos, no només de les cotitzacions que aporten els treballadors. Aquí els sindicats apunten que, en tant que en els últims anys els beneficis empresarials han guanyat pes en el total del PIB, en detriment dels salaris, aquests han d’assumir una càrrega més gran en el sosteniment de l’Estat del benestar.