El dèficit públic cau un 23,4% fins a l’abril

El dèficit del conjunt de les administracions públiques, exclosa l’ajuda financera, es va situar en 21.910 milions d’euros fins a l’abril, cosa que suposa restar 6.676 milions a la xifra registrada un any abans, un 23,4% menys, com a conseqüència de l’impacte de la pandèmia, per la qual cosa baixa a l’1,81% del PIB, segons les dades facilitades pel Ministeri d’Hisenda. Respecte al dèficit de l’Estat fins al maig, la dada se situa en el 2,53% del PIB, davant el 2,91% existent fins al maig del 2020, i baixa un 6,3% respecte al mateix període de l’any anterior.

«L’evolució fins al maig mostra que el dèficit de l’Estat continua el camí descendent iniciat a partir de l’abril respecte al mateix període de l’any anterior, com a conseqüència de la reactivació econòmica per l’avenç del procés de vacunació», ha explicat el Ministeri que dirigeix María Jesús Montero a través d’un comunicat.

Quant al dèficit públic fins a l’abril, el de l’administració central es va situar en 16.690 milions, l’1,38% del PIB, i el dèficit de l’Estat a l’abril, en termes de PIB, equival a l’1,33%, arribant a la xifra de 16.058 milions.

Per la seva banda, els organismes de l’administració central van registrar a finals de l’abril un dèficit de 632 milions, davant el dèficit de 245 milions de l’abril del 2020, el que suposa un augment del 158% interanual, més de sis vegades més del registrat un any abans.

Les autonomies van registrar un dèficit a l’abril de 3.161 milions d’euros, cosa que equival al 0,26% del PIB. Aquest resultat obeeix a un increment de les despeses del 4%, davant els ingressos, que pràcticament es mantenen estables. D’acord amb la informació transmesa per les comunitats autònomes a Hisenda, 3.509 milions corresponen fins a l’abril a despesa sociosanitària derivada de la Covid-19.

Quant als fons de la Seguretat Social fins a l’abril, van registrar un dèficit de 2.059 milions, el que suposa un 0,17% en termes de PIB, i una caiguda del 73,9% respecte al mateix període del 2020.

Aquest millor comportament, explica Hisenda, és conseqüència d’un increment dels ingressos del 7,7% (destacant el bon comportament de les cotitzacions) davant el descens de les despeses del 2,1%.

Referent a les dades del dèficit de l’Estat fins al maig, va registrar un saldo negatiu equivalent al 2,53% del PIB, davant el 2,91% registrat en els cinc primers mesos del 2020. Aquest resultat es deu a un increment dels ingressos no financers de l’11,1%, davant el menor increment de les despeses que creixen un 5,1%. En concret, els recursos no financers van pujar a 69.464 milions, creixent els ingressos fiscals un 16,8% respecte al maig del 2020, fins als 58.442 milions.

Els impostos sobre la producció i les importacions van augmentar un 10,5%, dels que els ingressos per IVA van créixer un 13,5%, mentre que els impostos corrents sobre la renda i el patrimoni van millorar un 21,8%, a causa de l’IRPF, que va créixer un 28%, i a l’increment de l’Impost sobre Societats, que es va apujar un 43,4%.

Per la seva banda, els impostos sobre el capital es van disparar un 144,4% respecte al mateix període de l’any anterior, i els ingressos de les cotitzacions socials baixen lleugerament un 0,4%, mantenint pràcticament els nivells de l’any anterior.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Així mateix, fins al maig, les despeses no financeres de l’Estat es van situar en 100.092 milions, una xifra superior en un 5,1% a la registrada el 2020. Aquest augment es deu fonamentalment a les transferències corrents entre administracions públiques, que van pujar a finals de maig a 62.002 milions, un 10,5% més que el 2020 i, principalment, a les destinades als Fons de la Seguretat Social, que han passat a 11.677 milions fins al maig del 2021, 3.736 milions més.

L’import de les despeses de l’Estat relacionades amb la pandèmia ha sigut de 5.074 milions, dels que 4.765 van ser transferències a les comunitats autònomes i 308 és la despesa en els consums intermedis, una part de la qual correspon a les vacunes.