El BCE manté els estímuls malgrat preveure més creixement i inflació

Com s’esperava i malgrat les creixents pressions inflacionistes, el consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aquest dijous mantenir sense canvis la seva política monetària ultraexpansiva per recolzar la recuperació de la de l’eurozona en plena recta de sortida de la pandèmia del coronavirus. L’autoritat monetària ha revisat a l’alça de forma notable les seves previsions de creixement i inflació com a conseqüència de la incipient reobertura de l’economia propiciada per la vacunació, però insisteix que no és moment ni tan sols de començar a pensar a retirar els recolzaments. «Creiem que mantenir la mà ferma és la resposta correcta», ha resumit la seva presidenta, Christine Lagarde.  

La inflació desperta des de fa mesos la preocupació dels inversors, que temen que els bancs centrals es vegin obligats a retirar estímuls abans que la recuperació sigui ferma si els preus es desboquen de forma sostinguda. El BCE, amb tot, ha insistit que bàsicament es deu a factors conjunturals, com la rebaixa temporal de l’IVA a Alemanya i l’efecte estadístic de la pujada del cost de l’energia respecte als mínims històrics de fa un any, mentre que altres elements que podrien provocar un canvi més profund no s’estan produint, en particular una pujada de salaris en el sector serveis.

Els economistes del banc central de l’euro, amb tot, han elevat les seves previsions d’inflació a l’1,9% per a aquest any i l’1,5% per al pròxim, davant l’1,5% i l’1,2% que calculaven al març. Per al 2023, no obstant, han mantingut una baixada a l’1,4%, cosa que els reafirma en la seva valoració que es tracta d’una pujada més pronunciada del que s’esperava, però tot i així transitòria. A més, la inflació subjacent (que no té en compte els preus energètics ni d’aliments no elaborats) se situarà, segons les seves estimacions, en l’1,1% aquest any, l’1,3% el pròxim i l’1,4% el 2023. És a dir, també més que fa tres mesos, però lluny de la meta del BCE que estigui a prop però per sota del 2%. «Som molt lluny del nostre objectiu final», ha sentenciat Lagarde. 

Incomparable amb els EUA

L’alta funcionària francesa també ha volgut deixar clar que la situació de la zona euro no es pot comparar en absolut amb la dels Estats Units, on s’ha conegut aquest dijous que la inflació es va situar en el 5% al maig, el nivell més alt des d’agost del 2008 i molt per sobre del 2% de l’eurozona. «Les situacions econòmiques dels Estats Units i la zona euro són històries molt diferents: som en moments diferents de la recuperació, partíem de situacions diferents i l’impuls fiscal és molt diferent. ¿Estem exactament en el mateix punt del cicle? No», ha argumentat.

Així les coses, el BCE ha decidit que els tipus d’interès de referència seguiran en els nivells mínims històrics que estan instal·lats des de març del 2016 (el preu oficial dels diners en el 0%, l’interès que el BCE cobra als bancs per prestar-los en el 0,25%, i el que els cobra per guardar-los els diners en el 0,5%). A més, el programa de compres d’emergència davant la pandèmia (PEPP) mantindrà la seva dotació total d’1,85 bilions d’euros i seguirà en vigor «almenys fins a final de març del 2022 i, en tot cas, fins que consideri que la fase de crisi del coronavirus ha acabat», mentre que el programa de compres d’actius (APP), llançat molt abans de l’arribada del coronavirus, continuarà un ritme mensual de 20.000 milions d’euros.  

Moderat optimisme

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Lagarde, això sí, ha reconegut que el BCE és ara «més optimista» sobre la situació econòmica que fa tres mesos, si bé continua sent un «optimisme moderat». L’evolució de la pandèmia i la possible aparició de noves variants del virus es manté com la principal incertesa, però els riscos per al creixement de la zona euro han passat d’apuntar «a la baixa» a l’abril a estar «equilibrats». De fet, l’autoritat monetària estima ara que la zona euro creixerà un 4,6% aquest any, un 4,7% el pròxim i un 2,1% el 2023, davant el 4%, 4,1% i 2,1% que va calcular al març.

Malgrat això, Lagarde ha repetit, com va anunciar a Lisboa el 21 de maig, que «és massa aviat, és prematur i és innecessari» començar a discutir la possibilitat de modificar les compres de deute, una opció que el consell de govern «no ha discutit» i que avaluarà «en el seu degut moment». Això sí, ha reconegut que alguns dels seus membres han discrepat sobre que les compres del PEPP es realitzin aquests mesos «a un ritme significativament més elevat que en els primers mesos d’aquest any», en què el seu fre va provocar un augment de les primes de riscos de països com Espanya. Un senyal del fet que els ‘falcons’ de l’ortodòxia monetària segueixen a l’aguait.