Condicions laborals

Les 5 claus del ‘pla Escrivá’ per frenar la temporalitat en l’ocupació

  • Tres de cada cinc contractes firmats duren menys d’un mes i la Seguretat Social pretén augmentar el cost empresarial de les relacions ultracurtes

Les 5 claus del ‘pla Escrivá’ per frenar la temporalitat en l’ocupació
4
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern s’ha marcat com un dels seus objectius prioritaris posar límit a la temporalitat en l’ocupació. Així l’hi ha promès a Brussel·les, que l’ha reprès en múltiples ocasions sobre aquesta qüestió, i pretén fer passos en aquesta direcció durant la present legislatura. Una xacra que arrossega des de fa dècades el mercat laboral espanyol i que actualment afecta gairebé un de cada quatre assalariats a Espanya. D’una banda, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ja negocia amb patronal i sindicats una reforma per endurir els acomiadaments d’eventuals i limitar la durada dels seus contractes a un any; dos si és per a una substitució. 

I, en paral·lel, el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luís Escrivá, també prepara modificacions des del seu àmbit d’actuació en aquest sentit. La seva intenció és augmentar les sobrecotizacions que haurà de pagar l’empresari en aquells contractes de molt curta durada. 

1. ¿Què pretén fer Escrivá?

La rotació d’una part important dels treballadors a Espanya és tal que el 2019 es van firmar 27 milions de contractes. Es pot recordar que la població ocupada és d’uns 19,5 milions de persones. I és que un de cada cinc d’aquests 27 milions de contractes van durar un dia i tres de cada cinc, menys d’un mes. En les estadístiques mensuals d’atur i afiliació és habitual veure com l’últim dia del mes es donen de baixa centenars de milers de contractes.

Escrivá vol acabar amb les pertorbacions que evidencien mes rere mes els registres d’altes i baixes a la Seguretat Social, amb anomalies com el clàssic efecte de cap de setmana. És a dir, l’empresari dona de baixa el treballador un divendres i el recontracta un dilluns, i s’estalvia dos dies de cotitzacions. I la via que ha triat és que els empresaris hagin de pagar més les arques públiques pels contractes de molt curta durada. Una espècie de taxa extra que pretén desincentivar les relacions laborals que van acumulant parèntesis.

2. ¿Com ho vol fer?

La fórmula que pretén la Seguretat Social és fer que el nombre de baixes sigui proporcional a la sobrecotització exigida a l’empresari. És a dir, com més faci fora i torni a contractar el mateix empleat, més haurà de pagar a la Seguretat Social per formalitzar aquest contracte.

Actualment ja existeix una sobrecotització per a aquest tipus de contractes, que va ser introduïda el 2019 per la precedesora d’Escrivá, Magdalena Valerio. I en el cas que durin menys de cinc dies, l’empresari ha de pagar el 40% més que en el cas d’un indefinit. La intenció d’Escrivá és augmentar més aquesta xifra.

3. ¿Qui en sortiria guanyant i qui perdent?

Aquesta nova mesura beneficiaria els treballadors, les arques públiques de la Seguretat Social i, d’altra banda, perjudicaria aquelles empreses que abusen de la temporalitat. Els empleats eventuals que viuen en una cadena d’altes i baixes amb els seus contractes tindrien una perspectiva més estable. També acumularien més dies de cotitzacions, cosa que té un efecte directe en els drets i prestacions socials, com per exemple, més dies cotitzats per accedir a la prestació d’atur i menys llacunes a l’hora de calcular la futura pensió.

Les empreses que abusen de la temporalitat hauran de pagar més al fisc, cosa que els encarirà les contractacions. Una cosa que Escrivá pretén que els porti a abandonar aquest parany d’altes i baixes per cultivar relacions estables, que redundin en treballadors més productius. I aquelles companyies que no incorrin en aquestes males pràctiques es veuran beneficiades perquè els seus rivals tindran menys vies per guanyar competitivitat per la via de deixar de pagar cotitzacions.

4. ¿Ha començat ja a negociar-ho amb patronal i sindicats?

Notícies relacionades

No. Si bé en una entrevista aquest dijous a Antena 3 el ministre d’Inclusió ha afirmat que «estem a punt de posar en marxa la nova mesura», diverses fonts dels agents socials consultades afirmen que amb ells la negociació d’aquest punt encara no s’ha iniciat formalment. Sí que hi ha hagut contactes sobre el tema en altres espais del diàleg social, com la taula de pensions o de reforma laboral, però no s’ha abordat específicament aquest tema ni hi ha hagut intercanvi de papers al respecte. 

5. ¿Quan s’aprovarà?

Encara no hi ha data definida. Fonts consultades de la Seguretat Social apunten que estan treballant perquè sigui «aviat», però reconeixen que encara no en tenen data. L’alta activitat negociadora del diàleg social, amb la reforma de pensions encallada, entre d’altres, colla l’agenda d’Executiu, empresaris i sindicats. I la patronal, que actualment s’està mostrant contrària a la reforma de Yolanda Díaz en matèria de temporalitat, no sembla que vulgui donar pressa a la resta d’actors implicats per abordar amb urgència aquesta matèria.