El Govern aplicarà la pujada d’impostos més tard del 2023 si la recuperació es retarda

El Govern s’ha compromès amb la Unió Europea a aplicar a partir del 2023 una reforma fiscal tendent a augmentar la pressió fiscal a Espanya cap a nivells més pròxims a la mitjana de la zona euro sota la premissa que a finals del 2022 l’economia espanyola haurà recuperat els nivells de producció previs a la pandèmia. Si la recuperació es demora, també es retardarà l’aplicació de la pujada d’impostos per no entorpir el creixement econòmic, segons va apuntar aquest dilluns la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en el curs d’una roda de premsa per explicar els capítols tributaris del Pla de Recuperació remès a Brussel·les.

Segons la ministra, aquest condicionant està acordat amb la Comissió Europea i, arribat el moment, s’obriria un diàleg amb Brussel·les per renegociar la fita temporal del 2023 assignat a la reforma fiscal.

Condició europea

La ministra d’Hisenda es va referir a l’objectiu del Govern d’aconseguir més pressió fiscal a mitjà termini com a una condició de la Comissió Europea per al desemborsament dels 140.000 milions d’euros de fons europeus assignats a Espanya.

La pressió fiscal espanyola se situa en l’entorn del 38,7% del PIB, contra una mitjana europea del 46,4%. La bretxa recaptatòria és de 7,7 punts, equivalents a uns 86.000 milions a l’any. «No es pot exigir a la Unió Europea que posi 140.000 milions al servei del nostre país sense que nosaltres emprenguem les reformes per anar acostant-nos a la mitjana de la zona euro en termes de pressió fiscal recaptació», va dir la ministra d’Hisenda en el curs d’una roda de premsa convocada per explicar els capítols tributaris del Pla de Recuperació remès a Brussel·les.

Quan els altres països s’hauran d’endeutar per fer arribar diners a Espanya «és lògic que mirin Espanya i li demandin que almenys la seva pressió fiscal es vagi igualant a la mitjana amb el ritme que ens permeti la nostra capacitat sobirana», va dir. Montero va recordar les reiterades peticions europees a Espanya de reduir l’aplicació de tipus reduïts i superreduïts de l’IVA, però va afegir que el Govern no prendrà cap decisió al respecte fins a conèixer l’informe del grup d’experts per a la reforma fiscal.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

En tot cas el tancament de la bretxa de 7,7 punts de pressió fiscal entre Espanya i la mitjana de la zona euro no es produirà a curt termini, ni només a base de la reforma fiscal pendent. El Govern es planteja aquest objectiu a més llarg termini, va explicar la ministra d’Hisenda.

Montero va aplicar la lògica europea a les comunitats autònomes, en la seva relació amb l’Estat. «¿Com pot ser que algunes comunitats autònomes li demanin més diners al Govern d’Espanya i en el marc de les seves competències baixin els seus impostos? Això és una cosa incoherent, inconsistent, populista, que s’ha de combatre», va dir la ministra en una clara al·lusió al govern de la Comunitat de Madrid, d’Isabel Díaz Ayuso. Montero va jutjar «hipòcrita» l’actitud «de la dreta» política de «demanar un estat mínim» i, alhora, reclamar més ajudes a empreses, el reforç del personal sanitari i educatiu, o l’ingrés mínim vital».