CaixaBank guanya 4.786 milions per l’efecte comptable del preu pagat per Bankia

CaixaBank va guanyar 4.786 milions d’euros entre el gener i el març, en comparació amb els 90 milions del mateix període de l’any passat. L’elevadíssima xifra respon a un efecte comptable provocat pel preu pagat per Bankia: al banc d’origen català li va costar 5.314 milions (ampliació de capital per al canvi d’accions) aconseguir el patrimoni net de l’entitat nacionalitzada (13.088 milions d’euros), cosa que després d’una sèrie d’ajustos a la baixa en el valor dels actius (3.474 milions d’euros), va donar lloc al que es coneix com un fons de comerç negatiu de 4.300 milions, que CaixaBank s’ha apuntat com a benefici.

El banc, així, va pagar per Bankia un 21% més del que valia en borsa abans d’anunciar-se les negociacions de fusió, però menys de la meitat del seu valor en llibres, ja que tots els bancs cotitzen per sota de la seva valoració comptable, a causa que els inversors els penalitzen per l’impacte dels baixos tipus d’interès en la seva rendibilitat. Els guanys que això han generat al banc no entren en caixa, no eleven el capital ni es poden pagar als accionistes com a dividend, però sí que serveixen per finançar el cost de l’ero o pagar la indemnització per la ruptura de l’aliança en assegurances que tenia Bankia amb Mapfre.

Sense tenir en compte aquest efecte ni els 40 milions de despeses extraordinàries per la fusió, el grup hauria guanyat 514 milions, un 471% més que els 90 milions del mateix període del 2020. El fort increment es va deure bàsicament que l’any passat va haver de realitzar, com la resta del sector, unes provisions extraordinàries per protegir-se de les futures pèrdues que li provocarà la pandèmia per impagaments i devaluacions d’actius, que aquest any no ha repetit.

La integració de Bankia es va produir el 31 de març, per tant, els seus resultats no es reflecteixen en els comptes de CaixaBank. Bankia en solitari hauria guanyat 54 milions (65 milions sense les despeses extraordinàries), un 43% menys (o 30,5%), a causa que la caiguda dels ingressos no va poder ser compensada per les menors provisions. Si haguessin estat integrats des del gener, el resultat conjunt hauria sigut de 580 milions, un 215% més.

Desafiaments estructurals

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

«Consolidem el nostre lideratge en el sistema financer, arribem a quotes de mercat de l’entorn del 25% i les millors ràtios de solvència, liquiditat i qualitat creditícia entre els grans bancs a Espanya. Això ens està permetent donar suport decididament a famílies i empreses per sortir d’aquesta crisi i liderar la recuperació econòmica», ha assegurat en una nota el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, respecte a la fusió.

«Som conscients dels enormes desafiaments estructurals a què s’enfronta el sector bancari, derivats fonamentalment del procés de digitalització de l’economia i dels tipus d’interès negatius. Per això hem volgut anticipar-nos, escometent aquesta integració, que ens permetrà millorar substancialment la nostra posició competitiva», ha afegit.