Wayne Griffiths: «El projecte del cotxe elèctric no és només de Seat, és de tot el país»

Fa poc va anunciar que Seat fabricaria un cotxe elèctric aquí a Espanya i s’ha parlat molt de les fàbriques de bateries. ¿En quin punt som? 

Cal diferenciar el que és una fàbrica de producció de cel·les de bateries i una fàbrica d’acoblament de bateries. El grup n’ha anunciat una al sud d’Europa. Volem que sigui a Espanya. ¿On? La decisió no s’ha pres. El que nosaltres sí que necessitem és fer aquest acoblament a prop de Martorell. Aquesta planta generarà feina i volem tenir-la a prop. Són temes que impliquen una transformació enorme i en un temps rècord que amb el ‘green deal’ s’ha accelerat molt. Per complir els requisits que tenim a Europa per al 2030 més de la meitat dels cotxes que venguem han de ser elèctrics. Ara a Espanya és només un 5% del mercat i a Europa, el 10%. D’aquí 8 o 9 anys cal aconseguir aquest 60% del mercat. I per a això cal tenir infraestructura.

¿I la planta de producció de bateries? 

Per a la fàbrica faran falta socis, l’estat també hi serà, però també proveïdors, és d’interès nacional. També és necessari el recolzament autonòmic, perquè no és un projecte per a una autonomia concreta sinó per a tot Espanya. Aquest projecte compleix tots aquests requisits. Soc optimista i sé que ens recolzaran. El projecte del cotxe elèctric no és només de Seat, és de tot el país.

¿Fabricaran vostès bateries? 

Nosaltres no hi entenem de tot, no ho podem fer sols. Fabriquem cotxes però també necessitarem gent que sap fabricar bateries, però cal estar implicats, si no ens passarà com amb els semiconductors. Si tu no tens la teva pròpia capacitat de producció és un problema. Hem vist aquesta tendència de la globalització. Com amb les vacunes, o el mateix passa amb la producció de bateries. Cal ser competitius i ser part del valor de tota la cadena.

Parla de controlar la cadena de valor. ¿Aquí hi ha la clau?

Si som capaços de controlar la cadena de valor des de dalt fins a baix i no només tenir acoblament en la fabricació sinó també fer motors elèctrics, per exemple, sí. Estar implicat en tota la cadena és clau per treure un bon model de negoci, perquè només fent cotxes elèctrics petits és difícil. 

¿Espanya va molt lenta amb l’electrificació? ¿Per què?

Comparat amb la resta d’Europa crec que a Espanya falta un pla d’ajudes per al cotxe elèctric encara millor. Els primers cotxes elèctrics eren cars per la seva aportació tecnològica i també perquè han vingut des de segments superiors, amb cotxes Premium, i el mercat Premium a Espanya és petit. Falta un pla de subvenció més a llarg termini, i a nivell nacional, no autonòmic.   

¿I la infraestructura?

Això va molt lent. Però és com l’ou i la gallina. Si no fas cotxes no farem punts de recàrrega i al revés. Ara es va accelerant. I després és important fer un cotxe elèctric que la gent pugui comprar. Això ho farem.

Per això faran el cotxe aquí. Sí o sí, ¿O hi ha pla b?

No. Només hi ha pla a. Hem de fer un cotxe elèctric aquí a Martorell. Continuem fent cotxes petits de combustió, sí, podem seguir un temps, dos, tres anys, i després ¿què? Si no ho transformes ara no tindràs oportunitats de futur. Seria molt més fàcil fer-ho més tard, perquè fins al 2028 a prop del 70% del mercat continuarà sent de combustió. Però cal fer el salt ara.

¿Serà un model assequible?

Vam posar Espanya sobre rodes fa 70 anys i ara ho farem sobre rodes elèctriques. Perquè aquest cotxe sigui competitiu has de tenir tota la cadena de valor. Si no, no és rendible. El preu ha de ser entre 20.000-25.000 euros. Després hi haurà versions amb més prestacions, tipus de bateria, autonomies, estils de carrosseria. És una plataforma petita de quatre metres pensada per a diverses marques del grup que el puguin utilitzar.

Electrificació i digitalització. ¿Treballen en el tema de les dades?

El futur no és només guanyar diners venent cotxes, sinó amb el tema de les dades, la connectivitat, hi ha moltes idees. Un nou León està més connectat. Les dades existeixen, són allà, la pregunta és què fas amb aquestes dades. Tenim Seat CODE, per a desenvolupament de ‘software’. La idea no és fer-ho nosaltres sols sinó treballar amb altres que hi entenen. En aquesta nova economia s’ha de compartir més, ser més generós. Nosaltres sabem de cotxes i hi ha empreses tecnològiques molt potents. ¿Perquè no podem treballar junts? La solució de futur és forjar aliances entre empreses. En els primers 30 anys de la meva carrera l’automòbil va evolucionar molt, però només era evolució. Ara és revolució. Tot canvia molt ràpid. I en la revolució, o la segueixes, o la fas tu. Nosaltres volem fer-la.

¿L’electrificació de Martorell, en quina fase es troba? 

Som a la primera fase, que era invertir en el nou León, en el desenvolupament del qual hem posat més de mil milions, de tota la família. Ja hem començat a electrificar la producció a Martorell amb els híbrids endollables. Aquí veiem molta demanda en el Formentor, per exemple, amb un 50% del volum. Estem fent cotxes electrificats a Martorell. Era un desafiament molt important a nivell de tecnologia, i tot en un moment en què ens va colpejar tots el coronavirus. La clau del futur raurà en la qualificació i la formació dels treballadors. Ja hem començat a formar. Els joves són el futur. Hem de potenciar la formació dual. Mecatrònica. Ens falta gent així en aquest moment de llançament de models elèctrics.  

¿Què necessiten?

Hem de tenir la nostra oferta pròpia formativa. És una gran oportunitat. Contractarem 500 joves per formar-los en desenvolupament de cotxe elèctric. Val la pena invertir-hi perquè és una oportunitat amb el 40% que hi ha d’atur juvenil. Una nova formació de mecatrònica a nivell de fàbrica, també a nivell de centre tècnic. Tenim ja un centre de formació que creixerà molt. És un dels temes que vull parlar amb el Govern de Catalunya. La formació és una aposta del país. Després de la pandèmia tenim una oportunitat de transformar, no només de recuperar.

¿Com és la relació amb els empleats?

Hi ha molta confiança amb els representants sindicals, especialment en aquest projecte de l’electrificació i la transformació de Martorell. Treballem tots junts. La flexibilitat que han tingut i continuen tenint és admirable. Treballarem a l’agost, que mai s’havia fet. Hem demanat l’esforç i la gent ho ha fet. 

La marca va destacar per com va superar el tancament per la pandèmia...

Som una de les empreses que més mesures han pres en seguretat laboral sanitària no només al país, sinó en el mateix grup Volkwagen. Estic súper orgullós de la feina de la doctora Patricia Such. El que ha fet és ‘benchmak’. Fem tests a tots els empleats. Hem continuat treballant, amb total seguretat. Vam oferir ajuda per vacunar població pròxima a Martorell, fins i tot amb els camions de l’equip de competició a altres zones, però encara estem esperant resposta de la Generalitat. Ens hauria agradat trobar una resposta més diligent a la col·laboració desinteressada i solidària de Seat i els seus treballadors.

Cupra, Seat MÓ. Molts nous projectes...

Podem fer coses molt ràpides, i això ajuda al grup també. Som una marca petita que és àgil i pot experimentar, fer-ho a escala i passar-ho a altres marques. Som com una llanxa ràpida en un grup de transatlàntics.

¿Com va amb la micromobilitat?

La nostra intenció és establir Seat MÓ com la marca i el model de negoci. És el primer objectiu, rendibilitzar aquesta primera fase, i l’equip ho està fent. Té una gran repercussió. Cada vegada agafa més empenta. Ara amb la vacunació la gent es mourà més, vindran turistes que necessitaran moure’s durant la seva estada, i nosaltres podem oferir aquest servei de mobilitat. En qualsevol modalitat. Comprar mobilitat, i temps, en diversos formats, perquè només amb el ‘sharing’ és difícil treure rendibilitat. Cal tenir client, dades i que aquest client vagi escalant de ‘sharing’ a subscripció i algun dia a comprar. Cal ensenyar, créixer, abans de fer un altre pas.

¿Només amb patinets i motos?

De moto a cotxe, i si hi ha alguna cosa entremig que té sentit, val la pena considerar-ho. Estarem amb les dues rodes i les quatre rodes, que fins ara són cotxes, com l’elèctric que volem fer a Martorell, que pot ser una part d’aquesta oferta de mobilitat, però poden ser una altra cosa –amb referència al Seat MiniMÓ.

¿El canvi de combustió a electrificació és segur?

La disrupció del cotxe de combustible al cotxe elèctric farà emergir noves marques. Hi haurà noves oportunitats, a la Xina han nascut noves marques, o l’exemple de Tesla. Cupra és una nova marca i té aquest espai en aquest moment de canvi.

Vostès ja tenen un elèctric. ¿Aviat estrenen el Born?

Sí, d’aquí quatre setmanes. És molt important per a nosaltres perquè és el primer cotxe 100% elèctric, és un Cupra 100%, amb disseny fantàstic per dins i per fora, esportiu a nivell de ‘handling’, és molt bon cotxe i amb una autonomia de fins a 500 quilòmetres. Buscarem noves vies de futur, no només amb el cotxe sinó també amb el sistema de distribució. Llançarem el Born amb un model innovador d’agència. Volem donar un impuls a la venda ‘online’. A més també estem estudiant el sistema de subscripció.

¿Com afronta la seva presidència en un moment tan especial en tots els sentits, la pandèmia, l’electrificació, la connectivitat...?

En tinc ganes, il·lusió i experiència. Seat és el meu destí. Quan vaig venir fa cinc anys de nou a Barcelona era per ajudar Seat a créixer i ser rendible. Vaig venir de vicepresident comercial. I aquells cinc anys han passat volant. Quan vaig arribar el 1991 ni m’ho imaginava. Però era el meu destí. Em sento un barceloní més. Vaig venir per quedar-me. No només era qüestió de venir a treballar perquè la companyia fos rendible, sinó a treballar per transformar-la. I assegurar-me que en el futur Seat segueixi aquí, sent una referència en el cotxe elèctric. És un repte tan gran que portarà temps, però hi estic compromès a nivell personal. Sempre m’he sentit a casa. No és un pas més. Estem en un moment de disrupció i amb 55 anys tinc l’energia per fer-ho. 

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Barcelona sempre ha viscut associada a l’automòbil. Aquest any celebra una nova edició del saló Automobile Barcelona. ¿Com ho veu?

Crec que el concepte ha de canviar. Ginebra era la meva fira favorita perquè començaves l’any allà i tot era optimisme, positiu, energia. Tothom estava convençut de fer grans coses i m’agradava molt. Aquest any no s’ha fet. L’any passat, tampoc. El futur del saló el veig positiu, si evoluciona i canvia, sí, és clar. Ha de ser més que una exposició de cotxes, avui dia el món digital és tan fort que no fa falta només veure les primícies perquè les veus ‘online’, caldrà oferir més i oferir una cosa que no es pot donar digitalment, que són les experiències. Emoció i entreteniment. I si són capaços d’oferir més que només exposar cotxes, el saló de Barcelona té sentit. M’encantaria tancar un circuit per provar els cotxes a Montjuïc, seria increïble. Digitalment això no es pot fer.