El Sabadell confia en els accionistes minoritaris per aconseguir frenar l’opa

El moment arribarà una vegada la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) hagi aprovat el fullet de l’operació i s’allargarà fins al 7 d’octubre. Després de mesos de batalla argumental i publicitària entre tots dos bancs, els accionistes tenen l’última paraula. ¿Qui són aquests accionistes? ¿Què en sabem i què no en sabem? Aquests són algunes de les dades disponibles avui dia.

L’extensió del col·lectiu

El Banc Sabadell té prop de 200.000 accionistes, segons les dades que la mateixa entitat bancària va fer públiques al conèixer-se l’opa del BBVA, el maig del 2024. Aquests 200.000 accionistes són els titulars dels prop de 17.000 milions d’euros en què està valorada l’entitat en borsa actualment. D’aquesta quantitat, un 52% està en mans d’inversors institucionals (com ara fons d’inversió o de pensions) i un 48%, en mans d’accionistes particulars. Aquestes dades, però, no estan actualitzades. César González-Bueno, conseller delegat del Sabadell, ha reiterat que el banc s’estima més no detallar el pes dels minoritaris perquè aquesta informació els atorga "un petit avantatge" davant l’opa.

Els minoritaris són accionistes particulars que inverteixen els estalvis en accions del banc. La informació que va donar el banc sobre els minoritaris era que tres de cada quatre són clients de la mateixa entitat. De mitjana, segons informava llavors el Sabadell, havien mantingut les accions del banc durant deu anys. I des del punt de vista geogràfic, un terç d’ells resideixen a Catalunya mentre que els altres resideixen a la resta d’Espanya.

Un dels arguments del Banc Sabadell per mostrar-se optimista davant l’opa és que els minoritaris mantenen un vincle emocional amb una entitat fundada el 1881. Durant els últims mesos, un dels moviments que va fer el Sabadell va ser tornar la seva seu social a Sabadell, després d’haver-la portada a Alacant el 2017 arran del referèndum independentista de l’1 d’octubre, en un canvi que va ser rebut amb una gran ovació en la junta d’accionistes extraordinària celebrada al març.

Els tres primers

Hi ha una altra raó perquè en general es comptabilitzin els accionistes minoritaris com a refractaris a l’opa del BBVA: si no voten, queden registrats com opositors a l’operació.

El primer accionista del banc català és avui dia BlackRock, amb un 6,7% de les accions. Per darrere se situa la companyia d’assegurances Zurich (4,3%) i tanca el podi The Vanguard Group (4%). El quart és el fons Fintech Investments (3,6%) i en cinquè lloc hi ha l’empresari mexicà David Martínez (3,5%). El sisè màxim accionista és el banc d’inversió nord-americà Goldman Sachs (3%) i per darrere arriba Dimensional Fund Advisors (2,8%), seguit de Merrill Lynch (2,2%) i UBS (2,1%). Tanca el top 10 de principals accionistes Massachusetts Financial Services Company, amb un 1,5%.

Des del principi de l’opa hi ha hagut una certa coincidència en el sector a dir que els accionistes institucionals són més proclius a acceptar la proposta del BBVA. Aquesta creença respon al fet que, d’una banda, no hi ha cap mena de vincle emocional amb el Banc Sabadell a banda de la cerca del benefici i que les fusions empresarials habitualment milloren les rendibilitats de les companyies.

No obstant, en el cas de l’opa al Sabadell es dona per fet que un dels grans inversors institucionals és contrari a l’opa: es tracta de Zurich, segon màxim accionista. La companyia d’assegurances suïssa té un acord d’exclusivitat amb el Banc Sabadell en assegurances de vida i no vida i sap que, si l’opa tira endavant, el BBVA trencaria aquest negoci.

La filial britànica

El banc català, a més, confia que els dividends extraordinaris promesos arran de la venda de la seva filial britànica, TSB, així com la prima negativa que actualment penalitza l’opa (amb el canvi proposat pel BBVA els accionistes perdrien avui valor) en poden convèncer alguns d’aquests institucionals. Així mateix, consideren que la falta de sinergies fins al 2029 també poden portar els fons a votar en contra l’operació.

Alguns dels principals accionistes del Sabadell ho són també del BBVA. El cas més extrem és el de BlackRock, el macrofons nord-americà, que és el primer a totes dues entitats, però també estan en aquesta situació Goldman Sachs i Dimensional Fund Advisors. Els experts recorden que aquests fons o bancs d’inversió busquen abans que res una rendibilitat i no pretenen incidir en la gestió de les entitats, raó per la qual ni tan sols nomenen consellers que els correspondrien pel nombre d’accions. Les mateixes fonts insisteixen que no és correcte pensar que una operació com aquesta està imposada o recomanada per BlackRock, sinó que va ser el BBVA, amb Carlos Torres al capdavant, qui va decidir llançar l’opa al Sabadell.

No hi ha una certesa absoluta de què faran els fons que tenen posicions a totes dues entitats. D’una banda, busquen la màxima rendibilitat, cosa que apuntaria a un vot favorable a l’opa si acabés en fusió per aplicar les sinergies o estalvis de costos. Però hi ha un altre factor: quan un fons internacional de gran magnitud inverteix en empreses tan diferents com el BBVA ho fa perquè vol diferents perfils. El BBVA té més presència en mercats emergents, com ara Mèxic i Turquia, mentre que el Sabadell està centrat en una economia més estable com l’espanyola i té el segment més important en el camp de les pimes. I les fonts consultades apunten que és possible que aquests fons votin en contra de l’opa justament perquè volen mantenir aquesta diversificació en la inversió.

El multimilionari mexicà

Una altra de les figures que destaquen entre els màxims accionistes del Banc Sabadell és el multimilionari mexicà David Martínez. A més del seu 3,5% d’accions, té un pes especial pel fet de ser membre del consell. Inicialment es va donar per fet que recolzava l’opa, fins al punt de ser l’únic conseller que no va votar en contra de l’oferta presentada pel BBVA el maig del 2024 (el financer es va abstenir). Martínez, així mateix, és originari del país on el banc d’origen biscaí té el principal negoci, per la qual cosa és pràcticament segur que hi va haver converses prèvies entre el BBVA i l’empresari mexicà. No obstant, mesos després el Banc Sabadell destacava que Martínez havia votat a favor de la venda de TSB, la filial britànica del banc, en una operació que comportava una allau de dividends als accionistes i que en última instància dificultava l’opa al BBVA.

Notícies relacionades

La vivenda s’endinsa en la fase d’eufòria

Blackrock, Zurich i els minoritaris: qui són els accionistes del Sabadell que decidiran l’opa

El Banc Sabadell va conformar un nucli dur a mitjan anys 2000, amb figures com Isak Andic (Mango), José Manuel Lara (Planeta), Joaquim Folch-Rusiñol (Titán), Héctor Colonques (Porcelanosa), Miguel Bosser (Téxtil Bosser) i el mateix president del banc, Josep Oliu. Aquest grup va arribar a tenir el 12,4% de les accions i va signar un acord parasocial pel qual votava conjuntament en les juntes d’accionistes, fet que a la pràctica els atorgava el control. No obstant, la crisi financera iniciada el 2008 i que es va allargar fins al 2014 els va provocar pèrdues multimilionàries i van anar desfent les seves posicions.

En una situació com l’actual, amb una opa hostil o no sol·licitada sobre la taula, l’existència d’un nucli dur hauria desbaratat qualsevol intent d’adquisició per part d’altres bancs. Perquè l’opa prosperi es requereix que més del 50% dels vots siguin favorables al canvi d’accions que planteja el BBVA, i amb un 12,4% que d’entrada fos opositor, més el pes dels minoritaris i el presumible no de Zurich, seria molt difícil que el BBVA ho hagués intentat.