AUTOMOCIÓ

Carregadors de vehicles: connectors, tipus, fabricants i legislació per a la seva instal·lació

  • El carregador domèstic més habitual és el ‘wallbox’, o carregador de paret, habitualment de 7,4 kW de potència, que permet la càrrega de la bateria del cotxe en una nit

  • El pla Moves III cobreix el 70% del cost de la instal·lació d’un carregador als autònoms, particulars, comunitats de propietaris i entitats locals

Carregadors de vehicles: connectors, tipus, fabricants i legislació per a la seva instal·lació
6
Es llegeix en minuts

L’arribada dels vehicles endollables, sobretot els 100% elèctrics, ha comportat la introducció de tota una nova onada de termes i paraules per definir les característiques d’aquests nous cotxes. Parlem de potència de càrrega, capacitat de la bateria o carregador ‘wallbox’. Noves mesures, com els watts, els kW o els kWh han entrat en joc i tenir clar què significa cada un és important. Dels kWh de capacitat d’una bateria, per exemple, en depèn l’autonomia d’un cotxe.

Així mateix, els carregadors juguen ara un paper important, elements que convé conèixer abans de comprar-se un elèctric. Saber les seves característiques i com utilitzar-los és clau. Existeixen diversos tipus de carregadors i connectors que són compatibles amb la majoria de vehicles. Per exemple, el carregador Schuko és com es coneix en la indústria l’endoll de casa, la presa domèstica o convencional. És el que més tardarà a carregar el cotxe per la seva limitada intensitat, de fins a 16 amperes, i potència, de fins a 3,7 kW.

Però existeixen més tipus de connectors, com el Tipus 1 i el Tipus 2, també conegut com a Mennekes. El primer és compatible amb, sobretot, els cotxes asiàtics, per ser més comú en aquest continent, tot i que molts vehicles europeus i nord-americans l’admeten. Permet càrrega lenta i ràpida, amb intensitats entre els 16 amperes i els 80 amperes. La seva potència màxima és de 7,4 kW

El Mennekes, conegut així per la firma alemanya que el va vendre per primera vegada, és el més habitual a Europa. De nou permet la càrrega lenta, amb una potència de 3,7 kW amb 16 amperes d’intensitat, o la ràpida, amb fins a 44 kW de potència. És reconeixible pels set borns de la presa. És el connector habitual de la majoria de carregadors domèstics de paret.

Els últims dos tipus són els més habituals en els punts de càrrega ràpida pública. El primer és la presa CCS, que permet la recàrrega en corrent altern, amb fins a 63 amperes i 44 kW de potència, o càrrega contínua, arribant a potències molt elevades, tot i que la càrrega és menys eficient. Per exemple, els carregadors de la xarxa Ionity disposen de preses CCS Combo 2 de fins a 150 kW de potència. És la presa favorita per optar per la càrrega més ràpida.

Finalment, el CHAdeMo, que ha licitat per ser l’estàndard de càrrega ràpida però ha sigut superat pel CCS, ofereix càrrega en corrent continu suportant potències de fins a 65 kW. El CHAdeMo és la clau per convertir el cotxe elèctric en un subministrador de bateria, ja que permet la bidireccionalitat de la càrrega.

Tipus de carregadors i mode de càrrega

Una vegada clars els connectors, convé saber quins tipus de carregadors existeixen i de quina manera carreguen. Per a particulars, l’ideal és apostar per un carregador de paret o wallbox. És l’opció més econòmica i habitualment les marques ofereixen bones ofertes. Són petits dispositius que carreguen el cotxe més ràpid que l’endoll convencional, habitualment amb una potència de 7,4 kW, però garanteixen la càrrega completa en una nit. Entre els seus avantatges hi ha la possibilitat de programar l’hora per ajustar-se a la tarifa i la capacitat d’ús remot des del mòbil. El seu preu ronda els 600 euros.

El carregador portàtil també pot servir per carregar a casa, però són més recomanats per a situacions d’emergència. Carreguen molt lent, amb potències de fins a 22 kW si es disposa d’una persa de corrent Cetac, que no són habituals ni en cases, ni en establiments públics. Costen al voltant dels 300 euros i són útils per sortir d’un conflicte.

Fora de casa, els punts de recàrrega o els punts de càrrega públics ofereixen un ampli ventall de velocitats de càrrega, entregant potències inferiors als 7 kW, cosa que es coneix com a càrrega vinculada segons el Reial Decret 72/2019, o superiors als 100 kW, cosa que es coneix com a ultra ràpida. Els carregadors habituals en ciutat solen oferir entre 7 kW i 40 kW, estant els més ràpids reservats a estacions de càrrega de serveis o xarxes com la Ionity. La instal·lació d’un carregador ràpid, de 50 kW, ronda els 45.000 euros.

Totes les opcions són vàlides per carregar el cotxe, tot i que la bateria prefereix la lenta que ofereix el Schuko o els carregadors wallbox de baixa potència. La càrrega ràpida, a més de ser més insegura i ineficient, escalfa la bateria i en minva, si s’abusa d’aquest tipus de càrrega, la vida útil. Prenent com a referència un vehicle amb una bateria de 40 kWh, carregar el vehicle pot oscil·lar entre els quatre euros i mig a casa i els més de 17 euros en carregadors ràpids de xarxes com els supercarregadors de Tesla, en els quals es demanen, de mitjana, 0,43 euros per kWh carregat.

Fabricants de carregadors

Hi ha una gran varietat de fabricants de carregadors, alguns, com Wallbox, establerts a Espanya. Els models de paret més instal·lats al país són el Pulsar, el Commander i el Copper de Wallbox, el Policharger Tipus 2, el Circutor EHome o l’Ingeteam Ingerev, entre d’altres. 

Mentre que firmes com Policharger se centren a oferir carregadors d’ús privat o públic però de baixa potència, marques com EVBox es dediquen especialment als punts de càrrega ràpida o ultra ràpida, tot i que aquesta companyia també ofereix carregadors ‘wallbox’. Wallbox, per la seva banda, ofereix tant solucions lentes, com ràpides, com el nou Supernova. Siemens, Bosch, WallboxOK, Orbis, Morec i Scame són altres noms d’empreses dedicades a la càrrega de vehicles.

A les companyies dedicades a la fabricació de carregadors s’han afegit alguns fabricants d’automòbils, com Tesla, BMW, Audi, Volkswagen o Mercedes, que han desenvolupat les seves pròpies solucions i ofereixen, com a opció als seus clients amb bones ofertes.

Legislació i pla Moves III

L’últim en què cosa cal prestar atenció abans de comprar-se un cotxe elèctric, una vegada coneguts els carregadors i les seves característiques, és en la legislació que regula la instal·lació de carregadors. Els usuaris d’aquests vehicles que disposin d’un garatge privat no tenen cap problema, però els dubtes afloren en els que disposen d’una plaça, per exemple, en un pàrquing comunitari. Aquests han de saber que la Llei de Propietat Horitzontal, a l’article 17.5, permet la instal·lació d’un punt de càrrega privat a la plaça particular, tot i que s’han de complir uns passos previs.

Al principi, si es porten a terme tots els procediments correctament, la comunitat no es pot negar a la instal·lació del carregador. L’interessat ha, això sí, d’informar el president o l’administrador de la comunitat i entregar una memòria tècnica del projecte d’instal·lació que detalli com serà i si l’usuari podrà connectar-lo al seu comptador. El conductor haurà d’assumir els costos totals de la instal·lació i del seu ús, per als quals haurà de connectar el carregador al seu comptador de la llum o instal·larà un comptador nou al costat del carregador. 

Notícies relacionades

L’aprovació veïnal serà necessària si no queda cap altra possibilitat que connectar el carregador al comptador comunitari, així com si s’ha de realitzar una preinstal·lació o alguna modificació estructural de l’edifici. Els blocs construïts després del 2014 han de comptar per llei amb la preinstal·lació necessària perquè els propietaris que vulguin puguin instal·lar un carregador.

Els interessats a instal·lar un carregador es podran beneficiar de les ajudes estipulades en el nou Moves III, que cobriran el 70% del cost de la instal·lació per a autònoms, particulars, comunitats de propietaris i entitats locals que no desenvolupin activitat empresarial fins a un màxim de 800.000 euros per expedient, 200.000 euros en cas dels autònoms i 5.000 euros en el dels particulars. Als pobles de menys de 5.000 habitants, així com els particulars empadronats a les esmentades localitats, es poden beneficiar d’un 10% addicional.