Dossier

Llibres, una àncora enmig de la tempesta

  • gràcies a l’augment de la lectura, el negoci editorial resisteix en un any que es presentava catastròfic per la Covid

Llibres, una àncora enmig de la tempesta
7
Es llegeix en minuts

El llibre, aquesta finestra a mons majoritàriament desconeguts, a més d’una eina d’aprenentatge i diversió, que a alguns els fa venir mal de cap, com deia que li passava el futbolista Romario quan es posava a llegir, és un negoci. I un negoci amb moltes arestes en el qual, igual que succeeix amb els agricultors, el productor no és precisament el més beneficiat. De fet, quan un entra en una llibreria, xafardeja, troba el que busca o topa amb alguna cosa que no buscava i paga, entorn del 10% d’aquests diners aniran a parar a l’autor, amb Hisenda com a intermediària, tot i que «el novell pot cobrar molt poc o res perquè busca un forat al mercat». Un 40% va destinat a l’editor, que inclou el cost del llibre, la seva promoció i els seus guanys. La resta és per a qui el ven, o sigui distribuïdors i llibreries. Grosso modo, com explica el portaveu de la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (Cegal), Álvaro Manso.

Com tot en aquests temps, els llibres no han sigut aliens a la pandèmia del coronavirus. ¿Què van fer els espanyols durant les llargues setmanes del confinament quan les llibreries van estar setmanes i setmanes tancades i les llars es van convertir en reductes de supervivència? Doncs van llegir més i, molts d’ells, van fer ús del món digital per aprovisionar-se. El nombre de lectors freqüents de llibres –els que ho fan cada setmana– va augmentar fins a arribar al 57% de la població enmig del confinament enfront del 50% que ho feia abans de la Covid. A finals de desembre, l’esmentat percentatge havia baixat al 54%, després hi ha hagut un guany de quatre punts, segons el president de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, Patrici Tixis, qui destaca l’augment del consum entre els joves i l’increment en mitja hora, fins als 90 minuts, en el temps de lectura.

Xifres molt rellevants en una activitat que el 2019, l’últim exercici del qual hi ha dades completes, va facturar 2.420 milions, un 2,4% més, segons l’informe sobre el sector a Espanya publicat a principis del 2021 per la patronal dels editors. La producció va abastar les 82.347 unitats –un 8,1% més-, inclosos els més de 21.000 llibres digitals, a una mitjana de 3.779 exemplars per títol. Els llibres de text no universitaris acaparen el 33,9% del volum total d’ingressos. Els segueixen els de no ficció (29,3%), ficció per adults (20,5%), educació primària (14,4%), infantil i juvenil (12,9%) i còmic (2,6%). L’exportació va baixar a 529 milions, amb una balança comercial positiva en gairebé 312.

Vist l’anterior, resulta comprensible que Tixis, també director de comunicació corporativa de Grupo Planeta, conclogui que «la salut del sector no és dolenta». De fet, «pensàvem», quan la pandèmia es va estendre, «que perdríem entre un 20% i un 25%» del volum de negoci i al final podrem créixer una mica» quan es tingui el balanç final del 2020. «¿Què ha passat?», es pregunta, doncs que «la lectura ha sigut un bon refugi, s’ha posat en valor» en aquest temps d’incerteses.

Espanya és territori de pimes i el negoci del llibre no podia ser aliè a això. El país supera el miler d’editorials, però dos grans grups –Planeta i Random House– acaparen el 40% del mercat gràcies, en part, als nombrosos segells que han anat comprant i incorporant als seus catàlegs. És una atomització que ja era un problema abans de la pandèmia i de la qual es lamenta Manuel Borrás, un dels propietaris de Pre-Textos, una petita i prestigiosa editorial que en els últims mesos ha sigut notícia al perdre els drets per continuar publicant l’última premi Nobel de Literatura, la poetessa nord-americana Louise Glück, que havia distribuït a través de la firma valenciana set dels seus 11 llibres quan no era coneguda. «La supervivència de les petites editorials serà cada dia més difícil davant la multiplicació de les mateixes, tot i que a mi aquesta diversitat mai em va espantar», perquè «penso que garanteix la tan recurrent bibliodiversitat».

El nombre d’editorials és, sens dubte, molt elevat si el comparem amb el de llibreries, que ronden les 3.600, majoritàriament amb una facturació inferior als 90.000 euros, segons les últimes dades de Cegal, corresponents al 2019. En els dos casos, malgrat tot, no s’ha produït cap sagnia pel que fa al nombre de tancaments. Hi ha hagut resistència. De fet, Álvaro Manso, el portaveu nacional dels llibreters, assegura que en aquest subsector «estem contents. Durant el confinament de la primavera pensàvem que les pèrdues durant tot els 2020 assolirien un 40% després de dos mesos i mig tancats, però la reacció dels clients ha sigut tan bona que va compensar el descens inicial i al final les vendes només van caure entre el 8% i el 10%. El consumidor ha comprat després del confinament el doble per falta de novetats a casa i per recolzament a les llibreries, sobretot les de proximitat», i independents, que representen un 70% del total davant el 30% de les grans cadenes.

Durant els mesos de tancaments i confinaments, el sector s’ha salvat en bona mesura pel món digital. Manso explica al respecte que les vendes ‘online’ van créixer durant els primers temps de la pandèmia deu o dotze punts percentuals, però després l’onada va retrocedir: «Si abans representaven un 20% del total, van arribar al 30% o el 32% i després han baixat al 28%». És una dinàmica imparable, com en altres activitats econòmiques. Cegal, de fet, va posar en marxa el novembre passat una plataforma per vendre a través d’internet a la qual s’han incorporat 800 llibreries. Ja té 130.000 usuaris registrats i ha venut per import d’1,2 milions d’euros. Malgrat tot, Manso assegura que «el món ‘online’ no ha fet gaire osca a les llibreries», tot i que admet que Amazon, amb una quota del 40%, «sí que és una competència i el perill és que absorbeixi l’augment en les compres que es derivarà si es consolida l’increment en el temps de lectura».

Segons Tixis, el comerç electrònic de llibres ha pujat durant la pandèmia des del 15% del total fins al 23%, mentre que les llibreries han baixat del 80% al 70% i «això es mantindrà, tot i que no sé si anirà a més perquè moltes llibreries» han adaptat el seu negoci per competir a la xarxa, per exemple venent directament a través d’ella o enviant al domicili del client un llibre que hagi anat a buscar i que ha calgut encarregar. Les que «ho tenien ben organitzat van vendre més durant les restriccions»

Carlos Oliver és el responsable de París-València, una llibreria amb quatre locals a la capital del Túria que va ser inaugurada el 1954 i que ha vist com les seves vendes queien l’any passat entorn d’un 30%. El seu estoc frega els 50.000 llibres diferents. Oliver és crític amb la manera d’operar d’Amazon, sobretot amb les tarifes planes en els enviaments, que comporta la remissió gratuïta en comandes de «fins a 20 euros. Per nosaltres és impossible. El nostre marge és del 30%, uns sis euros, però un enviament pot costar quatre, sense comptar l’embolcall. Se’ns menja el marge».

Notícies relacionades

L’editor Borrás, per part seva, opina que les grans plataformes com la citada «afecten de moment més a les llibreries que a nosaltres. El que les llibreries per impossibilitat o mandra no aconsegueixen vendre, ens ho ven Amazon. Clar, que si acaben arrasant les llibreries, serà fàcil que acabin imposar-nos allò que vulguin que s’editi».

¿I el llibre digital? Les seves vendes han pujat lleugerament en aquests mesos, fins un 7% del total. Tixis destaca que aquest producte es veu molt afectat per la pirateria: «Un 20% dels lectors diu que llegeix llibres digitals, però les vendes només estan en el 7%. Durant la pandèmia s’ha estès la pràctica de passar-se llibres digitals sense pagar a través de Whatsapp o Telegram». Els comptes no quadren i estan en joc 200 milions d’euros. Molts diners, tot i que quedi lleig dir-ho en aquest context.