propostes

El Cercle exigeix lideratge polític contra la crisi climàtica

El fòrum d’opinió reclama una Conselleria de Transició Ecològica en el Govern amb rang de vicepresidència

L’entitat emplaça a dedicar tots els recursos en la innovació per a un canvi més ràpid i «menys traumàtic»

El Cercle qüestiona els plans d’ERC i la CUP de noves moratòries quan Catalunya és a la cua en renovables

4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Lideratge polític. Aquest és un dels elements imprescindibles per combatre la crisi climàtica, ja que la transició energètica, que ha de ser «justa, ràpida i efectiva» requerirà moltes mesures «algunes impopulars». És el missatge del Cercle d’Economia en la seva nota d’opinió «Canvis de fons per a un creixement sostenible», en el qual situa aquesta matèria en el primer lloc a l’agenda ja que «el risc climàtic és ja avui un risc d’inversió» i reclama la creació d’una Conselleria de Transició Ecològica amb rang de vicepresidència en elfutur Govern de la Generalitat, com en l’Executiu central. Tot i que són les empreses les que han d’implementar el canvi de model, el lideratge «ha de ser polític», en un context agreujat per la crisi de la Covid i amb l’oportunitat dels fons europeus per afrontar una recuperació sostenible.

El Cercle, en la seva nota d’opinió, emplacen el Govern central a seguir la línia marcada des d’Europa i distribuir «de manera estratègica els fons de reconstrucció» que arribaran des de la UE i apostar «per aquells projectes empresarials que tinguin capacitat transformadora en la línia de la sostenibilitat i alhora permetin crear ocupació de qualitat».

Segons l’entitat, que es basa en un document elaborat per la seva Comissió ‘Green Deal’, encapçalada pel president d’Agbar, Àngel Simón, els governs «han de premiar la inversió en innovació», sobre la qual s’han de dedicar tots els recursos perquè és la via per «accelerar el canvi de model energètic i, alhora, vincular-lo a un procés productiu més eficient». La forma que els canvis indispensables siguin ràpids i amb un cost menys traumàtic «està situant la innovació en el centre de l’agenda política i empresarial», adverteixen.

A més de Simón, formen part d’aquesta comissió Narcís Berberana, president de la Comissió de Sostenibilitat de Foment; Isabel Buesa, directora general d’Endesa a Catalunya; José Luis Gallego, naturalista; Carmina Ganyet, directora general corporativa de Colonial; Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor de comunicació; Ciriaco Hidalgo, gerent de Seat; Antoni Llardén, president d’Enagás; Mariano Marzo, catedràtic de la Facultat de Ciències de la Terra (UB); Baldiri Ros, president de l’Institut Agrícola Sant Isidre; Francesc Rubiralta, president executiu de Celsa; Isaías Táboas, president de Renfe; Enrique Tombas, president de Suma Capital i Ana Vallès, presidenta de Sorigué. L’informe que han elaborat, amb el títol «Reptes i oportunitats en la transició cap a un model socioeconòmic sostenible», estableix una sèrie de pautes per al canvi basada en els eixos marcats pel Pacte Verd europeu, es presenta en un acte amb la presència de la vicepresidenta quarta i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, el conseller de Territori en funcions, Damià Calvet, i el primer tinent d’alcalde Barcelona, Jaume Collboni.

A la cua en renovables

El text del Cercle destaca que «Catalunya és l’última comunitat espanyola en producció d’energies renovables», per la qual cosa es qüestiona el sentit d’«impulsar noves moratòries que alenteixin encara més la possibilitat d’un canvi de model» (una cosa que plantegen ERC i la CUP). Segons la nota d’opinió, les indústries requereixen energia verda pròxima perquè la seva producció sigui sostenible i conclou taxatiu: «No hi haurà transformació sense canvi energètic». El document retreu que «no s’ha avançat en la direcció que fixava la mateixa llei de canvi climàtic aprovada el 2017». I en aquest sentit critiquen les propostes d’establir moratòries quan l’autonomia ha quedat endarrerida en matèria d’energies renovables.

Aquest és el primer treball elaborat per la comissió per abordar els reptes i les oportunitats de la transició energètica, la mobilitat sostenible, l’economia circular, la rehabilitació i tota la indústria que es generarà en els pròxims anys al voltant d’una economia més verda, sostenible i ecològica després del presentat per la presidida per l’exconseller Andreu Mas-Colell, dedicada a les Ciències de la Salut.

Notícies relacionades

A més d’un repte, el canvi que es propugna «és una oportunitat per a l’economia», que requereix un enfocament sistèmic, segons el Cercle. El document aplaudeix iniciatives com la Metròpolis Resilient, que inclou el pla estratègic metropolità de Barcelona, la primera llei de canvi climàtic aprovada pel Congrés o els avenços a escala europea en direcció cap a la sostenibilitat. Segons l’organisme que presideix Javier Faus ara és el moment de decidir «com serà la gran reconstrucció» i impulsar «les accions institucionals que mostraran l’aposta institucional que es fa per construir un model de futur que serà sostenible o no serà».

Els autors destaquen que serà necessari «acceptar canvis de model de vida, d’economia i de governança». En tot cas, no es tracta de «buscar un decreixement utòpic sinó de créixer d’una manera que sigui pròspera, sostenible i que sigui garantia d’equitat». És per això que es requereix lideratge polític, ja que el sector públic «ha de ser exemplar i part de la transformació» i que consideren imprescindible una vicepresidència verda en la Generalitat. «No és el moment de repartir cadires amb finalitats partidistes obviant un dels principals reptes als quals s’enfronta el país», apunten. Una vicepresidència d’aquest tipus tindria «la doble responsabilitat de dissenyar i coordinar de manera transversal i amb autoritat la llei de transició energètica de Catalunya i, després d’anys malgastats, accelerar les polítiques que afavoreixen les energies renovables», apunten.