Mor Mariano Puig, un empresari universal

A Mariano Puig (Barcelona, 1927) li agradava tant l’empresa que predicava sobre aquesta, com un apòstol, especialment entre els joves. El 1998 va deixar el càrrec de conseller delegat, que va passar al seu fill Marc, que el 2004 va assumir la presidència. El que va ser el principal executiu del grup català de cosmètica i fragàncies Puig, premi Reino de España a la trajectòria empresarial, va ser homenatjat fa gairebé dos anys per l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF), entitat que va presidir i de la qual gairebé un quart de segle després el seu fill Marc és el president.

Aquest empresari, lloat des del col·lectiu al qual pertany, va ser l’impulsor de la internacionalització del grup que va fundar el seu pare. La seva vocació va arribar fins els seus últims dies, amb la participació en fòrums empresarials i transmetent la seva passió per l’empresa en les moltes trobades que va mantenir amb joves empresaris.

Mariano Puig va ser el segon president del ‘lobby’ d’empreses familiars, nascut el 1992, després de Leopoldo Rodés, del 1995 al 1997. Membre de la segona generació de la companyia, va ser un dels quatre fills del fundador, que es van repartir des de l’inici del relleu generacional als anys 50 del segle passat els rols: Antonio i Mariano es van centrar en el negoci de la perfumeria; José María, en la diversificació, i Enrique va optar per les relacions institucionals. En universitats com la de Harvard es va qualificar la gestió dels Puig com a ‘team at the top’, una direcció en equip en què Antonio i Mariano van destacar com autèntics líders.

Reconeixement

Quan el va homenatjar l’IEF, els empresaris assistents en un acte a Madrid li van fer una llarga i emocionada ovació de reconeixement. Com va recordar el que llavors era president de l’Institut, Francisco J. Riberas, Puig és un «català i espanyol universal», que ha contribuït de manera determinant, a través de la seva empresa i de les institucions en el naixement de les quals ha participat, «al desenvolupament d’Espanya i a fer brillar la imatge del nostre país a l’exterior

L’endemà del referèndum de l’1 d’octubre (1-O) del 2017 a Catalunya, declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, Puig, durant la seva participació al XX Congrés Nacional de l’Empresa Familiar a Toledo, va pronunciar un emotiu discurs en què va ser taxatiu: «Soc català, però també em sento espanyol. És el meu país, la meva pàtria», va sentenciar i va arrencar una llarga ovació per part dels assistents. En aquell moment es va mostrar convençut que «entre tots serem capaços de resoldre» un problema que, segons el seu parer, «vulguem o no, ens agradi o no, existeix».

Esforç per la convivència

En aquest acte Riberas va recordar el discurs que l’empresari va pronunciar al rebre el premi Reino de España. «Vas dir que no series res sense la teva família, sense el llegat dels teus pares i la companyia i el recolzament dels teus germans, fills i nebots. També vas dir que en aquests moments tots hem de fer un esforç de convivència perquè les noves generacions trobin el seu futur, i que la joia de la teva companyia és la gent que hi treballa. No puc estar més d’acord amb aquestes tres afirmacions. Crec que podem assumir-les com a pròpies a l’Institut de l’Empresa Familiar i per al conjunt de les empreses familiars espanyoles».

Des de jove, Mariano Puig «va destacar per la seva capacitat empresarial de lideratge i pel seu olfacte per a l’expansió, establint importants llaços amb els Estats Units, el Carib i França», segons destaquen a la companyia. Després de tancar un acord de distribució de la fragància Agua Lavanda Puig als Estats Units a finals dels anys 50, Mariano Puig va aconseguir la representació de la marca Max Factor, i la va distribuir a Espanya durant més de 15 anys.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

L’experiència als Estats Units el va portar el 1968 a fer el salt a París, on va firmar un conveni de col·laboració amb el dissenyador Paco Rabanne per a la creació de les seves fragàncies. Va ser l’inici de l’expansió internacional de la companyia. Anys més tard, el 1987, va arribar a un acord amb la dissenyadora Carolina Herrera per a la producció dels seus perfums, i el 1995 va negociar també la compra de la seva divisió de moda. 

Puig era, a més, un gran esportista en la seva joventut i un gran apassionat del mar. De fet, va ser membre de l’equip espanyol d’esquí nàutic i dues vegades campió d’Espanya. També va ser president de la Federació Espanyola d’Esquí Nàutic i, sota la seva presidència, va organitzar el Campionat del Món a Banyoles el 1971. El 1999 va ser guardonat amb la medalla d’or de l’Spanish Institute de Nova York, i també va obtenir la medalla de plata al Mèrit Esportiu (1963) i la medalla al Mèrit Naval (distintiu blanc) el 1996.