Toni Llorens: "S’ha d’aspirar que BCN sigui la capital mundial de l’alimentació"

Alimentaria ha tingut un paper molt clar al llarg d’aquests 50 anys, que ha sigut acompanyar tot l’ecosistema de l’alimentació: agricultors, ramaders, pescadors, indústria transformadora, cadena de distribució, la restauració, hostaleria, food service, el que es coneix com el sector horeca. És una cosa que altres fires no tenen, algunes només es focalitzen en l’alimentació dins de la llar.

¿Quan va començar Hostelco?

Doncs Hostelco no compleix els 50 encara, però poc li falta... I el fet que se celebrin juntes, Alimentaria i Hostelco, encara reforça més el que deia de la cadena de valor. En aquest temps, hem intentat compartir les inquietuds del sector i mostrar les innovacions que apareixen, els canvis de tendència en el consumidor.

¿Com ha canviat el sector?

Quan es va inaugurar Alimentaria, a Espanya, per exemple, la distribució no estava organitzada. Després tot es va concentrar moltíssim en les marques de distribuïdor. Llavors va aparèixer la restauració organitzada, perquè Espanya era un país de bars, de cafeteries, però eren microempreses. Així que, després, el món de la restauració organitzada va prendre un pes important. I pel camí, el consumidor es va tornar molt més exigent. Un consumidor que vol solucions còmodes però que no comprometin la salut. I en això s’està treballant moltíssim. I en la sostenibilitat també. En aquests anys hi ha hagut de tot: inflacions de preus, una pandèmia, el canvi climàtic.

¿Com situa la fira Barcelona?

A Barcelona hi ha moltes fires que són molt importants. Acabem de viure un Mobile que ha sigut impressionant. Però Alimentaria té una diferència i és que és una fira autòctona, d’una indústria tremendament arrelada al país. Perquè a Espanya, a Catalunya i a Barcelona, si alguna cosa sabem fer bé, en el que som líders, és en l’alimentació. En totes les etapes de la cadena de valor, perquè tenim unes matèries primeres espectaculars, una indústria agroalimentària extraordinàriament potent, exportadora, innovadora. I uns cuiners, uns restaurants, una gastronomia que és la millor del món. Ens hem acostumat a tenir el millor restaurant del món i ens sembla normal. Crec que hem d’aspirar a més, que Barcelona fos la capital mundial de l’alimentació.

¿Amb qui diria que competeix aquesta fira?

A veure, Alimentaria té 3.300 expositors, dels quals 1.200 són internacionals. O sigui, no hi ha cap altra fira a Espanya amb aquestes dades, capaç d’atraure gent de 70 països diferents. ¿Amb qui competeix? A Espanya, amb ningú, és una altra dimensió. Per contra, és veritat que dins d’Alimentaria hi ha moltes Alimentaries, perquè és un saló de salons. I jo crec que això també és rellevant. I una altra cosa molt important és que, a banda dels números dels expositors, hi ha 350 activitats diferents en quatre dies, 90 de diàries.

¿Creix aquesta edició?

Serà rècord de tot. Són més de 100.000 metres quadrats d’exposició, omple set pavellons, 18 camps de futbol plens de coses de menjar. És de llarg la més internacional. L’edició anterior ja era molt internacional, però aquesta ho és moltíssim més. En l’anterior vam tenir 107.000 visitants i aquest any n’esperem ben bé 110.000.

¿Quines són les propostes noves que es poden veure?

Hi ha molta innovació en maneres de produir, en formats, en productes nous. Per esmentar alguna cosa, hi haurà cotnes amb gust de llima i xili.

¿Cap a on va l’agroindústria?

Crec que hi ha dues coses que s’han de fer. La primera és la sostenibilitat, que vol dir tenir aliments per a tothom, fent servir uns recursos delimitats, els mínims recursos possibles d’aigua, de sòl, amb el mínim impacte possible en el medi ambient. I l’altra és pensar en un consumidor molt conscient de la salut.

¿Amb plats preparats?

A veure, a veure... Jo crec que això no serà ni blanc ni negre. És cert que cada vegada menys gent a casa seva fa el brou i el compra ja envasat, perquè està perfectament bo, és sa i és molt més còmode d’utilitzar. I tot i que és veritat que la gent ja no es dedica hores a cuinar, el que en realitat passa és que li costa posar-s’hi quan és una obligació de cada dia. Però hi ha una tendència de persones a qui els agrada degustar i menjar bé. Per això hi ha tants restaurants gastronòmics respecte a fa 20 anys.

Notícies relacionades

Mor el portaveu de la Guàrdia Revolucionària en un bombardeig

El Govern limitarà al 2% la pujada anual del preu dels lloguers

¿Coincideix amb els que diuen que anem a les cases sense cuina?

És que hi ha un tema d’obligació i un altre tema lúdic o ocasional. Fixi’s que les cuines obertes ja són una realitat avui a la majoria de les cases, perquè també evoluciona la manera de viure. És impensable que hi hagi una persona dedicada a la cuina com abans, quan hi havia un membre de la família que es dedicava a cuinar i s’hi passava tot el dia. Aquest membre de la família avui treballa i s’han de trobar solucions. Ara és, a més, una cosa molt més participativa. Una cuina oberta permet que mentre estàs cuinant i preparant o parant la taula tinguis una interacció i no estiguis tancat en un lloc. És una evolució més el que ens ve per davant.