246.000 treballadors es regeixen per convenis que no paguen més de 1.000 euros

A Espanya uns 246.000 treballadors estan empleats en empreses o sectors que es regeixen per convenis on totes les seves categories cobren no més de 1.000 euros al mes. La negociació col·lectiva no arriba a garantir una nòmina de quatre xifres a gairebé un quart de milió de treballadors i la congelació del salari mínim interprofessional (SMI) tampoc empeny cap amunt els salaris en sectors com el de l’agricultura o el tèxtil, així com en companyies com les multiserveis, on exerceixen cambreres de pis o vigilants de seguretat, entre d’altres. 

Així es deriva de l’informe presentat aquest dimarts per CCOO, com a balanç del IV Acord Estatal de Negociació Col·lectiva (AENC). Aquest ‘conveni de convenis’ ha guiat entre el 2018 i el 2020 la negociació col·lectiva entre patronal i sindicats, amb punts clau com les referències per acordar els increments salarials. Un dels compromisos firmats per CEOE, Cepyme, CCOO i UGT va ser que no hi hagués conveni a Espanya a partir del 2021 que tingués salaris per sota dels 14.000 euros anuals (1.000 euros al mes, en 14 pagues). 

L’esmentat compromís no s’ha complert, doncs quatre de cada 10 convenis encara té categories amb sous per sota dels 14.000 euros anuals. No obstant, sí que s’han produït avenços per reduir els salaris més baixos dins del marc de la negociació col·lectiva. Ja que abans de l’AENC els convenis amb tots els seus sous per sota dels 14.000 euros a l’any cobrien el 5,1% dels assalariats i ara vinculen el 2,1%.

«[L’AENC] ha tingut un recorregut, que continuem volent explorar, però hi ha serioses resistències en sectors molt precaritzats on a través de la negociació col·lectiva està sent complicat generalitzar aquests 14.000 euros», ha afirmat el secretari general de CCOO, Unai Sordo, en la roda de premsa de presentació de l’informe. «La pujada del salari mínim és inexcusable», ha afegit. 

Els sindicats estan pressionant perquè el Govern resolgui l’actual bloqueig en la revisió de l'SMI, ara en 950 euros i que l’any passat va quedar pendent actualitzar a causa del rebuig de la patronal i a la divisió al si de l’Executiu, amb ministres com Calviño o Montero contràries a nous increments.

Pendents d’un nou AENC

El IV AENC va vèncer aquest 1 de gener del 2021 i actualment els negociadors de patronal i sindicats no tenen una referència compartida per pactar entre altres salaris. L’acord anterior va ser que els increments havien d’oscil·lar entre el 2 i el 3%, unes forquilles que es van complir en dos dels tres exercicis que contemplava l’acord. Ara, quan les parts han de renovar un conveni, pacten els increments salarials pels equilibris de força al mateix sector o per inèrcia. 

Notícies relacionades

Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"

La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos

Una inèrcia en la qual ja es nota la mà de la crisi econòmica i la reticència de les empreses a assumir increments al mateix nivell que en els últims anys. Segons les últimes dades del mes de març d’aquest any, l’increment pactat en convenis aquest 2021 està en l’1,6%; quan va tancar el 2020 en l’1,9% i el 2019 en el 2,3%. CCOO ha mogut fitxa aquest dilluns i ha instat la patronal a no guiar-se pel «curtterminisme» i l’ha instat a iniciar «al més aviat possible» les negociacions per al «V AENC»; segons ha instat Sordo.

Tot i que l’AENC va més enllà dels salaris i el pròxim (si n’hi hagués, ja que no és legalment obligat) hauria d’abordar la nova llei del teletreball. Doncs la norma pactada entre el Ministeri de Treball, la patronal i els sindicats deixava diverses qüestions a mercè de la negociació col·lectiva, com la llista d’eines que pot requerir-li l’empleat a la seva empresa o les compensacions monetàries que la segona ha d’ingressar al primer, entre molts d’altres.