El Tribunal de Drets Humans avala un acomiadament després d’un absentisme laboral de 15 dies

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha inadmès la demanda d’una treballadora familiar espanyola que va ser acomiadada per absentar-se de la seva feina durant 15 dies com a conseqüència d’unes migranyes cròniques a l’entendre que la decisió de rescindir el seu contracte no va ser discriminatòria. El tribunal amb seu a Estrasburg ha afirmat que l’acomiadament es va basar «exclusivament» en la seva taxa d’absentisme i no en la suposada diferència de tracte que podria donar lloc a una comparació amb altres persones en situació similar.

El TEDH destaca que, malgrat que la demandant considera que ha sigut discriminada perquè va ser tractada de manera diferent d’una persona amb discapacitat, mai ha sol·licitat la condició de discapacitat, «cosa que possiblement podria atorgar-li més protecció en virtut de la legislació laboral». La demandant, G.R.M., que va començar a treballar el setembre del 2007 com a treballadora familiar a domicili per a una empresa privada, va ser diagnosticada el 2003 de migranyes cròniques amb «episodis incapacitants mensuals». Segons consta en els fets recollits en la decisió del tribunal amb seu a Estrasburg, quan aquesta empresa va ser adquirida per una altra societat privada el 2012, la demandant va posar en coneixement als seus nous ocupadors de la seva condició, aportant informes mèdics. Va ser acomiadada el juny del 2013 per «causes objectives» d’absentisme.

Notícies relacionades

Pla Catalunya Lidera: una estratègia per recuperar el lideratge econòmic europeu

La joiera que va canviar de professió i ja té 19 centres psicològics

L’empresa va acordar rescindir el seu contracte, recolzant-se en l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors, perquè «entre el 29 de març i 27 de maig del 2013 va ser absent de la feina un total de 15 dies». Això va implicar que la taxa absentisme ascendís al 38,46% de la jornada laboral en dos mesos consecutius i al 14,67% de la taxa en termes anuals, assenyalava la carta d’acomiadament. En contra d’aquesta decisió, la demandant va decidir acudir als tribunals sol·licitant la nul·litat del seu acomiadament, una cosa que va aconseguir el setembre del 2013 quan el Jutjat de Treball número 33 de Barcelona va fallar al seu favor declarant discriminatòria i nul·la la decisió adoptada per l’empresa uns mesos abans. La sentència va qualificar la migranya crònica com a discapacitat i, per tant, va considerar que l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors no era aplicable en aquest cas. Aquesta resolució, que no era encara ferma, va ser llavors recorreguda per l’empresa demandada davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va revocar la sentència d’instància i va avalar l’acomiadament al considerar que no es va fonamentar en la malaltia, sinó en el «nombre d’absències recurrents de curta durada» de l’empleada.

El TSJC va considerar que l’acomiadament sí que era objectiu i per a gens discriminatori, ja que, segons va al·legar l’empresa, no totes les absències de la demandant es van deure a migranyes. Amb tot això, la treballadora acomiadada va recórrer en empara al Tribunal Constitucional al considerar que s’havien vulnerat els articles 14, 15 i 24 de la Constitució (que preveuen la igualtat davant la llei, el dret a la vida i la integritat física i psicològica, i el dret a la protecció judicial), si bé el tribunal de garanties va entendre que cap dels seus drets fonamentals s’havia vist afectat.